Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Marfà
![](/sites/default/files/media/FOTO/Marfà - Castellcir_DSC00468.jpg)
Marfà (Castellcir)
© C.I.C - Moià
Antic poble
Antic poble i enclavament (9,07 km2) del municipi de Castellcir (Moianès), separat del sector principal pel terme de Castellterçol, a la vall mitjana de la riera de Marfà.
Formava municipi independent, a mitjan segle XIX, amb Santa Coloma Sasserra L’església parroquial era dedicada a sant Pere avui abandonada
Josep Maria Gost Prat
Pesca esportiva
Pescador de la modalitat d’aigua dolça.
Amb la Societat de Pesca Esportiva de Sant Feliu Sasserra obtingué la medalla d’or al Campionat d’Espanya de clubs del 1994
el Lluçanès
![](/sites/default/files/media/FOTO/El Lluçanès_CIC_20111028_02339.jpg)
Vista del Lluçanès
© C.I.C -Moià
Comarca de Catalunya, situada a l’altiplà central català.
La geografia Cap de comarca, Prats de Lluçanès És una plataforma terciària estructural inclinada de NNE 900-1000 m alt a SSW 450-550 L’elevació dels materials eocènics de l’extrem septentrional és deguda a l’enllaç amb els primers plecs subpirinencs que clouen el Ripollès per migjorn Però ràpidament apareix recobert per l’Oligocè tot l’interfluvi del Lluçanès i el Moianès, entre la vall del Llobregat i les del Ter i el Congost El límit de llevant entre el Lluçanès i aquestes darreres, que constitueixen la plana de Vic, és precisament el contacte entre aquest Eligocè i l’Eocè descobert de la…
Francesc Yebra Sánchez
Hípica
Entrenador de raid hípic.
Presidí la Comissió Nacional de Raid de la Reial Federació Espanyola d’Hípica, i fou seleccionador estatal 2005-12 El Raid Hípic de Sant Feliu Sasserra s’anomenà en honor seu Memorial Quico Yebra
Francesc Asensi Bujaldón
Pesca esportiva
Pescador especialitzat en la modalitat d’aigua dolça.
S’inicià en la competició l’any 1989 amb la Societat de Pescadors Esportius de Sant Feliu Sasserra, amb la qual aconseguí la medalla d’argent en el Campionat d’Espanya de clubs 2004
Feliu Sucarrats Grau
Pesca esportiva
Pescador esportiu especialitzat en la modalitat d’aigua dolça.
Amb la Societat de Pescadors Esportius de Sant Feliu Sasserra, fou subcampió d’Espanya de clubs 2004 Amb la selecció catalana, conquerí una medalla d’or 2007 i una de bronze 2006 en els Campionats d’Espanya de l’especialitat
riera de Relat
Riera
Curs d’aigua del Bages, afluent, per la dreta, de la riera Gavarresa, que neix al Lluçanès, al serrat dels Morts, al límit dels termes de Santa Maria de Merlès (Berguedà) i Prats de Lluçanès (Lluçanès).
Després de travessar els termes d’Oristà i de Sant Feliu de Sasserra Lluçanès penetra al d’Avinyó Bages, passa per Sant Marçal de Relat i per Santa Eugènia de Relat o Relat i s’uneix al seu collector prop de la vila
Vallferosa
![](/sites/default/files/media/FOTO/6250336217_416e09114d_b.jpg)
Torre del castell de Vallferosai església de Sant Pere que conformen el nucli antic del poble de Vallferosa, Torà
© Xavier Varela
Poble
Poble (540 m alt.) del municipi de Torà (Segarra), a la dreta de la riera de Vallferosa
(afluent, per la dreta, de la riera de Llanera).
La caseria situada en el sector més abrupte i boscós del municipi havia estat format per una quarantena de cases disperses De l’antic nucli del poble de Vallderosa, que s’alça a la vora de la riera del mateix nom, només resten les runes de les cases, dos cementiris, restes d’una església romànica, l’estructura de l’església neoclàssica de Sant Pere i la torre del Torre de Vallferosa que ho domina tot De l’antiga església parroquial de Sant Pere construïda de nou el 1698 i sense culte des del 1940 depenien les de Sant Pere Sasserra i Santa Maria Sasserra, actual…
Antoni Vallès
Arts decoratives
Argenter.
Actiu a Vic Segons les fonts documentals la seva producció es concretà en la realització d’una sèrie de creus processionals per a les parròquies del bisbat de Vic la de Sant Feliu de Torelló 1574, Sant Martí de Sentfores 1583, Santa Maria de l’Estany 1584, Santa Coloma Sasserra 1586 totes elles es mantenen dins els esquemes flordelisats de l’argenteria gòtica catalana
Francesc Mirambell i Giol
Història
Cristianisme
Erudit i eclesiàstic.
Estudià a la Universitat de Cervera i al seminari de Vic Es dedicà als estudis agrícoles collaborà a Memorias de Agricultura y Artes 1815-21, publicada per la Junta de Comerç de Catalunya, fomentà el conreu, especialment de les patates, a Prats de Lluçanès i llegí treballs a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona Publicà també diversos alfabets, com Anocugeni o alfabeto reformado universal 1813, Anocugeni compendiado, Petit alfabet català segons los principis de l’anocugeni o alfabet reformat 1815, Alfabeto de comparación hebreo-catalán-castellano 1817, etc, i un Mapa de la parroquia de…