Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
Palau-surroca
© Fototeca.cat
Poble
Poble ( palauencs
) del municipi de Terrades (Alt Empordà), de poblament disseminat, al SE del terme, a la vora del rec de Palau
, afluent de capçalera del Rissec.
El castell de Palau-surroca , la capella de Sant Llorenç del qual és obra del s XII o XIII, ha estat modificat diverses vegades i actualment té el caràcter de gran masia, amb elements defensius antics Pertangué als Palau s XIII i passà per successió als Sarroca, cognomenats també Sarroca Palau, i als Sorribes la senyoria major fou fins el 1359 dels senyors de Peralada passà el 1695, per venda, als Croses senyors de Calabuig i als seus descendents els Dou i als Alòs, marquesos de Dou, que en tenen actualment la propietat
corregiment de Barcelona
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Barcelona, exclosa la sotsvegueria del Vallès i la part del Maresme a llevant de Badalona Tenia dues alcaldies majors, a Barcelona mateix, una per a la jurisdicció civil i una altra per a la criminal El primer corregidor designat fou José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar 1718, governador militar de la ciutat el primer alcalde major de la jurisdicció criminal fou Oleguer d’Ametller i Pescio 1718, i el primer de la civil, Josep Francesc d’Alòs i de Rius 1718
serra Negra
Serra
Serra dels municipis d’Alòs de Balaguer, Camarasa i Cubells (Noguera).
Francesc Ferrando
Arts decoratives
Ceramista.
Es formà a Llotja, i posteriorment es llicencià a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi 1956, on tingué com a mestre de dibuix Francesc Labarta Com a ceramista, fou deixeble d’Angelina Alòs a l’Escola del Treball Feu murals decoratius en els quals disposa jocs de colors sobre formes geomètriques Estació Marítima de Barcelona, Collegi de Farmacèutics de Girona, església de Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, etc També és molt abundant la seva producció de peces de forma A partir del 1971 exposà repetidament de manera individual a Barcelona, Figueres, Palma, Lleida,…
Emili Mateu
Música
Viola valencià.
Vida Estudià violí i viola al Conservatori de València amb Abel Mus i Joan Alós Finalitzà els estudis amb un premi d’honor en viola i posteriorment es perfeccionà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb Bruno Giuranna Començà la seva carrera com a membre de l’orquestra d’Alcoi 1956-59, i la continuà com a viola solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1959-62 i de la Simfònica del Caire 1963-65 Cofundador de l’Orquestra de la RTVE, amb aquesta formació fou el primer intèrpret a Madrid del Concert per a viola de W Walton, el 1982 Ha estrenat obres de compositors com Tomás Marco,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina