Resultats de la cerca

Funcionari de correus fins el 2003, estudià Història Contemporània 2012-15 Membre del Partit dels i les Comunistes de Catalunya PCC, en fou secretari general de les joventuts i director de l’òrgan oficial, Avant 1989 Coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa EUiA 2000-12, fou membre de la presidència federal d’Esquerra Unida 2002-12, vicepresident de la coalició Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, membre del comitè executiu del PCC, del consell de presidents del Partit de l’Esquerra Europea i afiliat a Comissions Obreres Diputat al…

Prengué l’alternativa el 1960 Hom el situa dins l’estil de l’escola sevillana Es retirà l’any 1982

Prengué l’alternativa el 1971 a Alacant de mans de Luis Miguel Dominguín Fou una de les grans figures del toreig

Prengué l’alternativa a València el 1950 Es caracteritzà per un estil d’alta qualitat artística i per un coratge excepcional L’any 1967 fou la seva darrera temporada completa

Prengué l’alternativa a Còrdova el 1963 Tot i ésser un dels toreros més populars del decenni dels seixanta, els experts li retragueren l’estil, escassament ortodox, que el caracteritzà

Prengué l’alternativa a Sant Sebastià el 2 de setembre de 1923 Residí gairebé sempre a Barcelona, on fou una figura popular Es caracteritzà pel seu valor i per la seva decisió a l’hora de matar

Es féu ja famós, de ben jove, com a novillero Prengué l’alternativa a València el 1927, i es retirà el 1942 Fou molt hàbil i vistós amb la muleta Es distingí, també, en la sort del descabello

Prengué l’alternativa a la Corunya 1944 de mans de Domingo Ortega Famós per la seva tècnica i la varietat dels seus recursos amb la muleta, es retirà el 1960, però tornà al toreig el 1971 per retirar-se definitivament el 1973

Dependent d’un forn, s’afeccionà a torejar i el 1935 prengué l’alternativa a València 1935 de mans de Rafael El Gallo , confirmada a Madrid el mateix any per Marcial Lalanda Amb el nom Rafaelillo , féu una carrera brillant en la qual sofrí diverses ferides greus

Prengué l’alternativa a Mèxic 1940 i la confirmà a Madrid 1944 Famós per la seva manera de clavar les banderilles, torejà, entre altres, a Espanya amb Manolete 1945-46, Perú, Veneçuela i Colòmbia 1946-47 Retirat 1953, reaparegué com a rejoneador 1956 Morí d’accident automobilístic