Resultats de la cerca

Hom ignora la seva formació treballà a Parma amb FSquarcione, a Pàdua i a Venècia És autor de diferents versions de la Mare de Déu amb l’Infant El seu estil es caracteritza per la inflexibilitat i l’estilització de les figures, característiques del manierisme

Rebé lliçons d’Emília Coranty, però fou pràcticament autodidacta Es presentà a les galeries Dalmau de Barcelona el 1926 Influïda pel futurisme, es relacionà amb el grup de Rafael Barradas La primitiva agressivitat es temperà els anys trenta, i la seva pintura, centrada en la natura morta, es caracteritzà per una certa estilització geometritzant

Començà a donar-se a conèixer com a dibuixant acabada la Segona Guerra Mundial bo i conreant una estilització infantilitzada A poc a poc evolucionà vers un ús més brutalista dels materials, incorporant objectes simples a les seves obres El desenvolupament d’aquestes experiències, a partir del 1965, el portaren a adscriure's a la tendència denominada art pobre de la qual és considerat un dels capdavanters

Anà a París, on rebé la influència de l’impressionisme 1907, del fauvisme, del cubisme i, especialment, de RDelaunay 1912 Del 1909 al 1912 conegué VKandinskij i FMarc i participà en el grup Der blaue Reiter Treballà amb PKlee a Tunis 1914 i morí al front aquell mateix any La seva obra, figurativa en conjunt, revela una temàtica contemporània expressada mitjançant una estilització de les formes i una harmonia contrastada de tons

Format a l’Acadèmia de Viena 1811 S'uní a Roma 1818 als natzarens natzarenisme Pintà dins l’estil de la Itàlia del primer cinquecento , que anà dotant d’una progressiva estilització Anunciació , Nationalgalerie de Berlín Fou director de l’Akademie der bildenden Künste de Dresden i del Zwinger Museum 1846-71 Les seves illustracions de la Bíblia foren difoses a la península Ibèrica pel litògraf Ramon Tarragó La Santa Biblia en imágenes , Barcelona 1887

Treballà des de molt jove en un obrador d’escultura a Barcelona Exposà a Saragossa, i el 1929 anà a París, on fou influït per H Laurens, O Zadkine, C Brâncuşi i H Arp conreà una mena de cubisme que no deixà fins el 1937, després d’haver tornat d’una llarga estada a Roma 1933-36 Els darrers anys de la seva vida assolí una abstracció fruit d’una extrema estilització de les formes naturals

Els seus poemes amorosos, sensuals i refinats, atreuen per la seva musicalitat i elegància Impressionat per la bellesa dels Tatra, trobà el seu caràcter en l’estilització del folklore d’aquesta regió De la seva obra cal destacar l’antologia de contes Na skalnym Podhalu ‘En el rocallós Podhale’, 1903-10, Legenda Tatr 1910-11, Koniec epopei ‘La fi d’una epopeia’, 1913-17, Ksiądz Piotr ‘El pare Piotr’, 1896 i el drama Zawisza Czarny ‘Zawisza, el negre’, 1901

Excavada des de les acaballes del segle XIX, hi han estat trobades àmfores de gran alçària, decorades amb un estil característic Els vasos més vells, amb decoració geomètrica, són del segle VIII aC durant aquest mateix segle fou introduïda la decoració figurada, primerament amb animals aïllats i, més tard, amb escenes complexes i figures humanes La tècnica pictòrica és elemental figures en negre o sèpia sobre el fons ocre clar del vas i una gran estilització geomètrica de la figura humana

Es formà a Belles Arts Exposà individualment a Barcelona des del 1944, Roma, Madrid i Santander, i collectivament a diversos països Fou soci fundador, a Barcelona, dels Salons d’Octubre 1948-55 i assidu dels de Maig Partint del figurativisme, tendí a una estilització estructurada i colorista els anys cinquanta Posteriorment —des de 1958-59— esdevingué seguidor ressagat de la segona onada abstracta, sovint influït pel Will Faber d’anys anteriors Obtingué diversos premis, com els de dibuix Miró 1964 i Ynglada 1974

Revitalitzà el vodevil L’acuïtat de l’observació dels costums i l’estilització dels detalls fins a l’absurd en fan el creador d’un univers teatral nou, on l’element visual jocs escènics, simetries en els caràcters, acció rapidíssima i la preocupació pel llenguatge a través del gest corresponen força a l’actual concepció de l’espectacle teatral Le chapeau de paille d’Italie 1851 i Le voyage de monsieur Perrichon 1860 evoquen una petita burgesia mal adaptada al món modern