Resultats de la cerca

Aconseguí una pensió per a anar a Roma 1872, on pintà Odalisca També a Itàlia féu Sant Francesc de Paula, Pescador napolità i Un record de don Jaume el Conqueridor 1875, Diputació Provincial de València És autor també d' Adrià d’Utrecht rebent els caps de les Germanies Diputació Treballà en molts de cartons per a tapissos Residí a París i fou professor de belles arts a Santiago de Compostella, on pintà el sostre del paranimf de la universitat

Deixeble de Jaume Batlle, féu estudis a Llotja, d’on fou professor Tractà assumptes històrics Collaborà en l’ornamentació de la refecció del Liceu el 1861, i el 1875, als murs del Paranimf de la Universitat de Barcelona, representà Les ciències exactes i Les ciències naturals El 1881, per a la Sala Beethoven —el teatre més sumptuós de la ciutat—, pintà al sostre una visió del Parnàs Es dedicà a la pedagogia Ramon Casas fou alumne seu Guanyà una medalla a Madrid el 1864 El Museu d’Art Modern de Barcelona, entre d’altres obres d’ell, posseeix un retrat femení

Format a Sant Carles, hi obtingué el títol que després revalidà a San Fernando Primer director de l’Escuela Especial de Arquitectura de Madrid 1845 Fou l’autor de la Universitat de Saragossa 1849 i guanyador del concurs del palau del Congrés dels Diputats a Madrid, la primera pedra del qual es collocà el 1843 aquest edifici, neoclàssic, fou adornat amb escultures de José Pagnucci, Francisco Elías i Ponciano Ponzano Reformà el convent del Noviciado a Madrid 1845 transformant-lo en universitat i convertí l’església en paranimf 1852 Altres obres seves a Madrid són els palaus Béjar,…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma, a París i a Londres, on estigué exiliat Fou regidor republicà el 1868 Decorà la sala de ball del Cercle Mallorquí, i, com a pintor d’escenes històriques, executà la d’Alfons el Magnànim rebent els consellers 1884, al paranimf de la Universitat de Barcelona, i altres sobre temes de la història de Mallorca És autor del retrat desaparegut de Miquel Quetglas i del de Ramon Llull que presideix la biblioteca municipal de Ciutat de Mallorca, en el qual la gran sobrietat de color i línia contrasta amb la vibració i cromatisme…

Format a Barcelona com a joier, passà també per Llotja Illustrà l' Álbum enciclopédico pintoresco de los industriales Estudià als museus de Madrid 1856 El 1858 guanyà una medalla d’argent a l’exposició d’ornamentació decorativa de Llotja, on el 1860 esdevingué professor de dibuix lineal i d’adornament L’estat li encarregà la illustració de Monumentos arquitectónicos de España Organitzà a Barcelona la Primera Exposició d’Arts Sumptuàries 1867 Publicà Colección de modelos para la enseñanza del dibujo 1869 Fou premiat per la Societat Econòmica d’Amics del País el 1875 Decorà el paranimf…

Es formà a Llotja Lorenzale i Pau Milà l’iniciaren en el natzarenisme S'especialitzà en la pintura de flors i de fruites Fou premiat, sovint, a Madrid i a Barcelona, així com a Londres, el 1889 Conreà alhora la pintura i l’ornamentació al teatre del Liceu i al paranimf de la Universitat de Barcelona, així com al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú Dirigí l’agençament de cases senyorials i establiments Fou professor de pintura decorativa, teixits i estampats a Llotja Els seus fills Antoni i Joaquim foren també pintors decoradors Un altre fill, Francesc de PMirabent i Soler…

Deixeble de l’escola de Llotja, on fou influït, més en l’actitud que no pas en la forma, pel mestratge de Martí i Alsina i, sobretot, d’Antoni Caba, a vint-i-quatre anys anà a París, on s’entusiasmà pel realisme camperol de Jean-François Millet i de Jules Bastien-Lepage Novament a Barcelona, féu grans composicions de caire històric i allegòric, com les del paranimf de la universitat 1888, les del seminari 1904 —destruïdes el 1936— i les de la cúpula del saló de Sant Jordi de la Generalitat 1928 Es dedicà amb preferència a una pintura plàcidament naturalista, de tema mariner o…

Féu els primers estudis amb els escolapis de Sant Anton, a Barcelona, i es formà pictòricament a Marsella 1828, París des del 1829 i Roma des del 1833, on formà part del grup dels natzarens catalans natzarenisme Tornà el 1842 i residí a Madrid fins a la seva mort Esdevingué acadèmic de San Fernando el 1843 El 1847 fundà la revista artística El Renacimiento , juntament amb Federico de Madrazo i Eugenio Ochoa, i posteriorment fou nomenat professor de la Escuela Superior de Pintura de Madrid i pintor de cambra d’Isabel II Entre el 1855 i el 1858 decorà el paranimf de la…

Pintora de formació, és una artista polifacètica coneguda inicialment com a poeta i impulsora de projectes collectius socioculturals i feministes Estudià belles arts a l’Escola Superior de Sant Jordi de Barcelona 1959-65 i es traslladà a París, on inicialment prengué part en iniciatives culturals impulsades per collectius de lluita antifranquista a l’exili El seu estil pictòric canvià radicalment i s’enriquí en color i temàtiques arran de l’experiència del seu embaràs i en diàleg amb les tendències del nou realisme i l’art pop A mitjan dècada de 1960, amb una pintura no figurativa, creà…

De família d’origen alemany establerta a Catalunya des del 1890, el seu pare fou expulsat el 1936 de l’Estat espanyol amb la família, i hi tornà a residir d’ençà del 1939 El 1952, amb només quinze anys, es matriculà a les facultats de química i de dret i participà en el moviment estudiantil antifranquista Assemblea Lliure del Paranimf, 1957 i el 1964 fou expulsat de l’Estat espanyol per la seva activitat nacionalista Format als Estudis Universitaris Catalans amb Jordi Rubió i Ramon Aramon, també collaborà i rebé la influència de Joan Fuster, Pierre Vilar i Joan Coromines Amb Ramon Bastardes,…