Resultats de la cerca

Arxiver de la ciutat de Tolosa, s’interessà vivament per la botànica, principalment per la criptogàmia aplegà una notable collecció de documents sobre la història de la botànica als Pirineus i altres àrees de l’Estat francès

Havia estat rector de Montlluís Pel maig del 1794 s’adreçà al Comitè de Salvació Pública demanant l’annexió de Catalunya coincidint amb una memòria del general Dugommier en el mateix sentit, cosa que creia factible per l’antagonisme entre catalans i castellans recomanava d’afalagar-los utilitzant el català i amb el record de les lluites dels avantpassats per la llibertat

Herboritzà pel Conflent, l’Alta Cerdanya i el Vallespir La majoria dels resultats de les seves herboritzacions, que figuren en un manuscrit conservat a la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, foren publicats per Lluís Companyó

Es llicencià en dret a Tolosa Llenguadoc Fou jutge del tribunal superior d’Andorra a Perpinyà i alcalde d’aquesta ciutat 1890-92 Representà els Pirineus Orientals al senat francès, lloc en el qual succeí Manuel Aragó 1897-1903

Fou membre actiu del consell municipal de Perpinyà en 1830-48 Fundà a la ciutat l’Escola Industrial Introduí els pous artesians a la regió i fou un dels fundadors de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals

Autor de biografies històriques sobre sant Agustí, santa Teresa, Felip II, etc, i de novelles, entre les quals L’Infante 1920, pren com a tema la història de la conspiració de Vilafranca de Conflent als primers temps que seguiren el tractat dels Pirineus

Net de Charles-Pierre de Lamer Fou prefecte dels departaments de l’Alt Loira i dels Alts Pirineus 1881-84 Fou un dels fundadors de l’Association Polytechnique des Pyrénées Orientales, en la qual feu importants conferències de tema històric i literari

Secretari del directori departamental dels Pirineus Orientals 1792 Secundà Francesc Llucià en l’arrestament dels perpinyanesos executats a París el 1792 i intervingué en l’empresonament 1793 de 32 ciutadans perpinyanesos a Montpeller El 1794 fou arrestat amb Llucià, conduït a París i executat

Estudiós sobretot de la morfologia de la flor, fou també un notable coneixedor de la flora dels Pirineus, en particular dels centrals, i estudià críticament l’herbari i la flora pirinenca de Lapeyrouse Fou catedràtic de la Universitat de Tolosa i director del Jardí Botànic

Fou un destacat estudiós dels Pirineus i collaborà en la relació de nombroses excursions, de les quals redactà les parts topogràfica i geològica És particularment interessant la seva obra Le Capcir 1887, ja que es tracta del primer estudi naturalístic d’aquesta comarca pirinenca