Resultats de la cerca

De l’estament militar, era senyor de Godella i Rocafort Formà part, junt amb Pere Pintor i Gaspar Torrella, de l’important grup valencià dels primers descriptors de la sífilis El seu tractat sobre aquesta malaltia, Libellus de morbo gallico , aparegué per primera vegada a Venècia l’any 1502 i és un dels primers sobre la matèria i un dels més reeditats al llarg del s XVI El 1588 fou editat en versió anglesa És important per la seva aportació terapèutica Fou el primer que intentà de detenir el flux salivar i, en general, de donar un caràcter científic a l’ús exterior del mercuri

Estudià dret a la Universitat de València i comerç a l’escola d’aquesta especialitat Exercí l’advocacia de 1929 a 1935, i aquest any fou nomenat corredor de comerç Els anys trenta fou membre de la Dreta Regional Valenciana , però la confrontació creixent entre dretes i esquerres durant la Segona República, l’empresonament a què fou sotmès durant tres mesos a l’inici de la Guerra Civil Espanyola juntament amb el seu germà i el seu pare, i l’hostilitat dels milicians, que l’obligaren a ocultar-se, el portaren a fer costat al bàndol franquista, a l’exèrcit del qual s’incorporà el 1937, i en el…

Conegut amb el sobrenom del Punteret Debutà com a novillero el 1881 a Madrid i rebé l’alternativa a Sevilla el 1886 de mans de Luis Mazzantini Popularitzà la collocació de banderilles assegut en una cadira Fou executant aquest número que un toro el matà a la plaça

Residí la major part de la seva vida a València, on, tot i ésser cavaller, formà part del cercle d’escriptors burgesos aplegat entorn de Bernat Fenollar És un dels principals autors de l’obra collectiva Lo procés de les olives 1497, del caràcter satíric de la qual també participen dues altres obres seves, Lo somni de Joan Joan 1497, 1561, escrita el 1496, potser en collaboració amb altres poetes, i la Brama dels llauradors de l’horta de València 1561, 1901, d’interès lingüístic i sociològic, on defensa l’ús literari del llenguatge popular El 1496 escriví La vida de santa Magdalena en cobles…

Doctor en lleis Generós Catedràtic i després rector de la Universitat de Lleida i de la de València Diputat del Regne de València, recopilà els furs interessants per a la diputació i els seus drets Volum e recopilació de tots los furs y actes de cort que tractan dels negocis y affers respectants a la casa de la Diputació , imprès a València el 1625

Cursà els estudis de medicina a Barcelona, on, el 1960, es llicencià Es traslladà als Estats Units per ampliar estudis Hi féu estudis de postgrau al Good Samaritan Hospital, Cincinnati Ohio 1962-1963, al Sunnybrook Hospital, Toronto, 1967, al Buffalo General Hospital de Canadà 1966 i a la Canadian Heart Foundation juntament amb la University of Toronto 1967-1969 Arran de la seva gran tasca en el camp de la medicina, sobretot en la utilització de l’anestèsia, ha rebut premis de diverses institucions State University of New York, American Board of Anesthesiologists 1968 American College of…

Exercí a Lleida, on fou soci fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País 1834 i de l’Ateneu Lleidatà 1871 Director en diferents establiments d’aigües minerals a Galícia i a Catalunya, en publicà estudis sobre les d’Alcarràs i de Caldes de Montbui 1883 Foren fills seus els metges Frederic Castells i Ballespí , Martina Castells i Ballespí 1852 — 1884, una de les primeres dones llicenciades 1882 a la península Ibèrica, Camil Castells i Ballespí i Rossend Castells i Ballespí 1868 — , dedicat, a més, a la hidrologia

Residí a França, on treballà en una casa de lampisteria S’afilià al partit socialista francès i, després, a la Unió Socialista de Catalunya Fou tinent d’alcalde del primer ajuntament republicà de Barcelona 1931 i conseller de foment i sanitat de la Generalitat de Catalunya 1931

Marquès de Villadarias Havia lluitat a Flandes, on fou governador d’Oostende Durant la guerra de Successió dirigí l’exèrcit filipista a Andalusia i a la campanya d’Aragó 1710, però, derrotat a Almenar 1710, fou destituït per Felip V Fou capità general de València 1714-16

Enfrontat al seu germà al-Munḏir ‘Imād al-Dawlà, l’any 1082 el derrotà, amb l’ajut del Cid, a Almenar Segrià, on fou fet presoner Berenguer Ramon de Barcelona, aliat d’al-Munḏir Sempre comptant amb el Cid, saquejà els territoris veïns com Morella, el 1084 En morir Abū Bakr, alguns valencians li proposaren el govern de la taifa de València, en contra de les aspiracions d’al-Qādir, de Toledo però, mort aquell mateix any, s’hi installà aquest darrer El succeí el seu fill Aḥmad ibn Yūsuf al-Musta'īn