Resultats de la cerca

De família de juristes, escriví, al voltant del 1644, un recull de poesia religiosa en llengua catalana, titulat Lires a Nostra Senyora del Carme , en els preliminars del Fènix català de JE Estrugós Es casà el 1652 amb el jurista Francesc de Blanes i Ros

És autor del Fènix català o Llibre dels singulars privilegis, favors, gràcies, miracles de Nostra Senyora del mont del Carme 1644, en el qual defensa l’ús de la llengua catalana, assenyalant l’antiga unitat literària el llibre conté també un Elenc dels escriptors catalans , curt repertori de 191 noms

Llicenciat en dret 1847, collaborà en la revista literària El Fénix i dirigí 1851-70 el Diario Mercantil de València Es traslladà a Madrid, on escriví a El Imparcial i la Ilustración Española y Americana Part de les seves novelles curtes, realistes, foren publicades sota el títol Historias para todos 1870, i Teodor Llorente n'edità unes Obras literarias selectas 1884

Advocat, fou lletrat del marquès de Campo, especialment en els seus negocis ferroviaris, fins el 1867 Collaborà a El Fénix , Las Bellas Artes i El Pensamiento de Valencia amb articles i poemes Fou degà del collegi d’advocats de València 1874-76 i 1894-99, diputat a corts 1885 i director de la Societat Econòmica d’Amics del País 1872-79 i 1884-86

Titulat el 1915 a Barcelona, on fou catedràtic de l’escola d’arquitectura 1922-60 Del 1920 al 1925 collaborà amb Francesc de P Nebot en la transformació de la torre Güell de Barcelona en l’actual palau de Pedralbes Típic representant del monumentalisme, evolucionà des de l’historisme de La Unión y el Fénix 1930 a la major austeritat del Banco Español de Crédito 1942-47, ambdós edificis a Barcelona

Escriptor romàntic d’idees polítiques moderades i seguidor d’Antoni Aparici i Guijarro Com a periodista collaborà a El Liceo Valenciano , El Fénix  i a revistes de Madrid S’adherí molt d’hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença D’entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer

Fou sacerdot i ocupà els càrrecs de capellà reial de Granada, capellà de la cort i ardiaca de Guadix Influït per Lope de Vega, però amb pinzellades de l’ampullositat pròpia de Góngora, escriví un nombre elevat de comèdies, que hom sol dividir en religioses, com La mesonera del Cielo i El esclavo del demonio , històriques, com El ejemplo mayor de la desdicha i Obligar contra su sangre , i de costums, com La fénix de Salamanca i Lo que puede una sospecha També escriví actes sacramentals i poemes

Prengué part en la guerra del Francès i fou milicià 1820-23 El 1834 fou pres, acusat de voler alçar una partida carlina Conegut com el Tio Melcior , compongué un gran nombre de poemes en català i castellà, sobretot de caràcter humorístic, religiós o patriòtic romanços, gloses, el Colloqui entre Francesc Blanes i Venturo Mullor , que es transmeteren per tradició oral entre els camperols del Comtat i l’Alcoià i que només en una mínima part foren aplegats per Gregori Gisbert i Gonsálvez, que els publicà a El Fénix

Descendent collateral de Narcís Feliu de la Penya Participà, com a sotstinent, en la guerra del Francès, i del 1817 al 1821 fou destinat a Costa Rica En tornar-ne, fou nomenat fiscal de la comissió militar de Catalunya 1833 i arribà a secretari del ministeri de la guerra El 1837 publicà a Sevilla una novella antiromàntica, Elena y Paulina en 1846-47, a València, formà part de la redacció del periòdic “El Fénix” És autor de Gomera València 1846, contra la conservació dels presidis africans, i de diversos escrits sobre legislació militar La jurisprudencia militar al alcance de todos 1847,…

En el primer decenni del segle XX, coincidint amb la moda d’Isadora Duncan i l’esteticisme classicitzant, cultivà unes danses — anomenades cants plàstics — que volien reviure la dansa grega Des del 1920, any en què debutà a Madrid, féu gires per diversos països d’Europa i d’Hispanoamèrica Tingué molt d’èxit a Itàlia, Grècia i també a Egipte Celebrada per les famílies reials britànica i egípcia, plagué a Mussolini El dictador grec Pàngalos la distingí amb l’Orde del Fènix el 1926 i el poeta nacional Kostís Palamàs li dedicà poemes A Catalunya, li foren organitzats festivals al…