Resultats de la cerca

Fill d’un professor de dret, fou deixeble de Helmholtz i de Kirchhoff i explicà física teòrica a les universitats de Munic, Kiel i Berlín Rebé el premi Nobel de física l’any 1918, i l’any 1930 fou nomenat president del Kaiser Wilhelm Institut de Berlín, el qual fou rebatejat en honor seu com a Max Planck Gesellschaft després de la Segona Guerra Mundial Expert en termodinàmica, es plantejà la qüestió de la distribució espectral de l’energia en la radiació de l’anomenat cos negre , problema que ja havia preocupat els físics Wilhem Wien, lord Rayleigh i James Jeans, entre altres…

Fou professor a Kiel Elaborà una moderna teoria de l’àlgebra abstracta teoria dels cossos, que exposà en l’obra Algebraische Theorie der Körper També s’ocupà de diversos problemes de la geometria

Professor d’història natural de la Universitat de Kiel 1775 Introduí una nova sistemàtica per a la classificació dels insectes en Supplementum entomologiae 1797 i donà un nou aspecte a l’entomologia Systema entomologiae , 1775

Professor a la Universitat de Kiel 1857, les seves contribucions més remarcables afecten el camp de la cirurgia d’urgència, com ara la bena elàstica, que, enrotllada en una extremitat, permet de fer intervencions quirúrgiques sense pèrdua de sang Els seus manuals sobre primeres cures foren els millors de l’època i els que assoliren més difusió

Deixeble de Schopenhauer, fou professor a les universitats de Berlín i Kiel Estudiós dels fonaments filosòfics de la religió, arribà al convenciment de la identitat de totes les religions instituïdes Entre les seves nombroses obres cal destacar Allgemeine Geschichte der Philosophie, mit besonderer Berücksichtigung der Religionen ‘Història general de la filosofia, amb especial consideració de les religions’, 6 volums, 1894-1917

Professor a Århus 1936, Kiel 1946-68 i director de l’Institut d’Economia Mundial 1961-68 Formulà en el seu llibre Theorie der Produktion 1934 una teoria de l’empresa, vinculada al mercat, que caracteritzà no pel nombre d’oferents o demandants, sinó pel comportament d’aquests Principal representant de l’escola d’economia matemàtica, publicà Einführung in die Wirtschaftstheorie ‘Introducció a la teoria econòmica’, 1949, etc

En aquestes universitats, juntament amb Kurt Alder, descobrí la síntesi diènica o reacció de Diels-Alder , per la qual cosa els fou atorgat conjuntament el premi Nobel l’any 1950 Investigà l’estructura dels esterols i la possible síntesi de la cantaridina fou el primer a emprar el seleni per a la deshidrogenació de productes naturals

Professor a la Universitat de Kiel des del 1881, en fou expulsat pels nazis 1933 Desenvolupà una teoria sociològica que intentava de connectar la teoria orgànica i la teoria contractual de la societat En la seva obra cabdal, Gemeinschaft und Gesellschaft ‘Comunitat i associació’, 1887, definí les comunitats Gemeinschaften com a agrupacions basades en les relacions personals i en les quals la raó d’ésser està en elles mateixes el matrimoni, l’amistat i el clan en són exemples i les associacions Gesellschaften com a organitzacions estructurades de forma racional per tal d’…

Novici jesuïta, després barnabita i, posteriorment, convertit al protestantisme, a Viena desenvolupà una gran activitat literària, passà a Leipzig i a Weimar Fou professor a Jena i a Kiel Intentà de coordinar sensibilitat, enteniment i raó mitjançant una facultat representativa En la línia kantiana cercà una unitat fonamental del coneixement, en afinitat amb les posicions de Fichte del qual rebutjà l’activisme absolut de la consciència i de Jacobi el “primat de la fe” del qual també refusà i amb un particular recurs a l’estudi del llenguatge Escriví Briefe über die kantische…

Estudià a Colònia i Bonn, on fou deixeble de Lausberg i Weisgerber Ensenyà a les universitats de Friburg de Brisgòvia, Berlín i Kiel Originàriament romanista, amb nombrosos treballs de dialectologia i lexicologia Die Strukturelle Entwicklung des romanischen Vokalismus , ‘El desenvolupament estructural del vocalisme romànic’, 1956 Geschichte des romanischen Wortschatzes , 'Història del lèxic romànic’, 1968 La description algorithmique de la flexion verbale du catalan , 1976, amplià les seves investigacions al camp de la lingüística general, especialment a les relacions entre…