Resultats de la cerca

De la tribu manding i musulmà, fou traficant d’esclaus a Bisandugu, ciutat que acabà dominant Entre el 1874 i el 1882 creà un regne a l’Alt Níger en país mande després d’una sèrie de campanyes sagnants, però topà amb l’expansió francesa al Sudan El 1887 cedí a França la vora esquerra del riu i acceptà el protectorat sobre el seu regne Represes les hostilitats el 1891, es retirà a Libèria i a la Costa d’Ivori fins que fou capturat i deportat 1898

Etnògraf dedicat a la investigació emprant el cinema com a complement dels seus estudis, dirigí, entre d’altres Les fils de l’eau 1955, La pyramide humaine 1960, Les veuves de quinze ans 1964, Petit à petit 1970, Les architectes d’Ayorou 1972, Babatoo 1975, Dionysos 1984, Madame L’eau 1993 i Le rêve plus fort que la mort 2002

Pertanyent a l’ètnia ijaw i de religió cristiana, estudià zoologia a la Universitat de Port Harcourt Posteriorment, treballà com a inspector d’ensenyament, professor i assessor mediambiental L’any 1998 inicià una trajectòria política en l’administració local, i l’any 1999 fou elegit vicegovernador del seu estat natal, Bayelsa En aquest càrrec dugué a terme negociacions amb la guerrilla del Delta per a aconseguir una acord de pau En dimitir el 2005 el governador per un cas de corrupció, ocupà el seu lloc Un any més tard fou inclòs pel president Olusegun Obasanjo com a aspirant a la…

El 1346 resseguí amb un uixer les costes d’Àfrica fins a la desembocadura del Senegal, i potser fins a la del Níger, en cerca d’or La notícia de la seva expedició apareix escrita al famós Atlas català 1375

Mort Pèrtinax 193 fou proclamat emperador per les legions de Britània i de la Gàllia, mentre Pescenni Níger ho era a Síria i Septimi Sever a la Pannònia Després de vèncer Pescenni, fou derrotat per Septimi Sever a Lugdunum, i se suïcidà

Successor de Vologès III, contra el qual s’havia rebellat el 191, prestà suport a Pescenni Níger en la seva lluita contra l’emperador Septimi Sever, el qual envaí Pàrtia 197, prengué Nisibis i l’assetjà a Ctesifont Hagué de retre's, però es féu escàpol

Adepte al neopitagorisme, fundà una escola estoica que després dirigí el seu fill Quint Sexti Níger Posseïa una doctrina moral semblant a la cristiana Escriví tractats en grec molt apreciats pels antics La secta dels seus seguidors, a la qual pertangué Soció d’Alexandria, s’extingí vers l’any 64 dC

Oficial d’infanteria de marina, des del 1889 explorà diversos territoris de l’Àfrica Occidental, així com la regió de l’Alt Níger a l’interior de la Costa d’Ivori El 1898 fou protagonista de l’incident de Fāshōda Participà en l’expedició contra els bòxers xinesos i en la Gran Guerra

Fou diputat i vicepresident de l’assemblea nacional francesa Dirigent del Rassemblement Démocratique Africain, fou primer ministre 1958 i president 1960 de la nova república del Níger Reelegit el 1965 i el 1970, continuà com a president, primer ministre i ministre d’afers estrangers, i dugué a terme una política filofrancesa i occidentalista Deposat per l’exèrcit 1974, fou empresonat fins el 1984

Recorregué el curs sencer del Níger en dos viatges 1795-97 i 1805, en el segon dels quals morí ofegat Les observacions recollides en Travels in the Interior Districts of Africa 1797 i The Journal of a Mission to the Interior of Africa, in the Year 1805 1815 foren de gran utilitat en les posteriors exploracions europees al continent africà