Resultats de la cerca

Era got originari de la regió pirinenca catalanoaragonesa Es refugià a la cort de Carlemany arran de la campanya frustrada d’aquest a Saragossa 778, sens dubte a causa del seu collaboracionisme antiàrab Fou abat de Fleury i d’altres monestirs francesos i a la vegada arquebisbe d’Orleans 798-821 Protegit pels emperadors Carlemany i Lluís I, fou acusat després d’haver participat en el complot del rei Bernat I d’Itàlia contra el darrer, el qual l’exilià a Angers A la presó compongué una de les seves millors poesies, el Gloria laus , que ha entrat a la litúrgia del dia…

Es formà probablement al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, i professà l' adopcionisme , empès, sembla, pel seu zel missioner envers els àrabs No ha estat encara dilucidat si ell fou el pare de la doctrina i Elipand de Toledo s’hi adherí o bé si seguí simplement un corrent doctrinal originat a Còrdova i emparat per Elipand El conflicte commogué l’Església hispanovisigòtica i donà peu a Carlemany —en la seva qualitat de superior de Fèlix i com a campió de l’ortodòxia—, amb els seus collaboradors Alcuí , Benet d'Aniana , Agobard i d’altres, a intervenir en els conflictes…

Procedent d’una família de comerciants del barri de Sants, la seva escolarització, en l’ambient de la immediata postguerra, fou molt irregular, raó per la qual la seva formació fou autodidàctica S'incorporà al món del treball a catorze anys, visqué a París entre el 1959 i el 1961, i exercí oficis diferents al llarg de la seva vida, entre els quals el d’editor durant trenta-cinc anys a les editorials Bruguera, Edhasa, Barcanova i Thassàlia A seixanta-un anys, el 1995, inicià una nova etapa com a escriptor que, en només deu anys, el dugué a publicar diverses novelles i reculls de…

És probable que fos un magnat amb propietats a Septimània, i que calgué identificar-lo amb un Rodestagnus que pel juny del 782, en representació de Carlemany, presidí un judici favorable a Daniel, arquebisbe de Narbona, a qui el comte Miró de Narbona havia pres unes viles del pagus narbonès Nomenat comte de Girona, segurament per Carlemany durant l’ocupació de la ciutat, degué organitzar-ne la defensa i estimular el repoblament de les terres gironines i bisuldunenses A ell degué correspondre en bona part la defensa de Girona i de la seva comarca quan es produí la…

Publicà unes Memorias de Juan Brick, hijo natural de Oliverio Cromwell 1780 i un discurs, encarregat per l’Acadèmia de Bones Lletres, sobre l’anada de Carlemany a Catalunya

Organitzà la marina, resistí l’escomesa ~800 de Carlemany i començà la construcció d’una línia defensiva de fortificacions, origen de la Dannevirke Aconseguí d’aturar l’atac dels vendes

Primer titular del comtat de Lucca Era d’origen bàvar, i probablement arribà a Itàlia amb Carlemany Fou estirp de la família comtal de Lucca, que, posteriorment, rebé el títol del marquesat de Toscana

Dirigí les obres de l’absis de la seu gironina 1330 Hom li ha atribuït l’escultura anomenada Sant Carlemany , suposat retrat del rei Pere el Cerimoniós, que es conserva a la seu de Girona

Vers el 775 capitanejà la rebellió dels saxons contra la dominació de Carlemany, però fou derrotat després de diverses campanyes i hagué de sotmetre's i convertir-se, amb el seu poble, al cristianisme 785

Sembla que obtingué de Carlemany un precepte d’immunitat per al seu monestir és cert, tanmateix, que n'obtingué un altre de Lluís el Bondadós, que ell anà a visitar al seu palau de Ver el 820