Resultats de la cerca

Documentat del 1425 al 1432 És autor de la pintura i l’ornamentació de la Sala Daurada de la Casa de la Ciutat de València

Fou autor d’un sirventès- ensenhamen de 216 versos dirigit al joglar Cabra, a qui acusa de no saber fer jocs malabars, ni ballar com un joglar gascó, ni saber utilitzar l’arc i els dits per a tocar la viola Afegeix que tampoc no sabia cantar, no perquè la seva veu fos dolenta, sinó perquè desconeixia els tipus de poesia que s’interpretaven cantant, entre d’altres el sirventès i la balada Tot al llarg de l' ensenhamen , Guerau de Cabrera enumera obres i personatges literaris, cosa que manifesta l’erudició de l’autor Aquesta obra fou imitada per diversos trobadors provençals, com…

Mantingué relacions tibants amb Ermengol IV, comte d’Urgell però, per contra, foren cordials amb Ermengol V, el qual li confià el govern del comtat d’Urgell amb dignitat de vescomte, càrrec que continuà ocupant durant tota la minoritat d' Ermengol VI El 1106 participà en la conquesta de Balaguer i d’Os de Balaguer Aquell mateix any jurà fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer III, i quan aquest dugué a terme l’expedició de les Balears es féu càrrec de la lloctinència del comtat de Barcelona juntament amb el vescomte de Cardona

Decidit partidari de Joan II en la guerra civil catalana de 1462-72, fou un dels defensors de la força de Girona el 1462, amb els seus fills Ramon i Gaspar el 1467 comandava un cos de la cavalleria aragonesa Fou majordom de la reina Joana Enríquez, que li féu un llegat de 20 000 sous en morir el 1468 La seva filla Joana d’Espés fou una de les dames de més confiança d’aquesta sobirana

Vida i obra Identificat per François Pirot com a vescomte de Girona i d’Àger 1144 – ~ 45 i primer vescomte de Cabrera ~1145 – ~ 80 Guerau III de Cabrera , quan s’extingí el càrrec a Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d’Urgell Ermengol VI El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer Recentment, però, Stefano M Cingolani l’…

Quan s’extingí el càrrec de vescomte de Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d’Urgell Ermengol VI El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer Ha estat identificat com a autor d’un Ensenhamen ‘Ensenyament’ escrit en llengua provençal entre el 1150 i el 1170 i adreçat al seu joglar Cabra per tal d’instruir-lo Consta de 216 versos, on…

Especialista en marxa atlètica, els seus primers contactes amb l’esport foren en el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI El seu mentor fou Lluís Meléndez, i durant més de dues dècades fou el gran dominador de la marxa atlètica a Catalunya Aconseguí nou títols en pista 1927-30, 1932, 1935, 1936, 1941, 1942 i set en ruta 1928, 1931, 1932, 1933, 1936, 1940, 1941, en 30 km La majoria d’aquests guardons els guanyà amb la samarreta del FC Barcelona També assolí quatre títols en el Campionat d’Espanya en ruta, dos en 30 km 1929, 1930 i dos en 50 km 1932, 1935 En pista…

Prevere oratorià i professor de la Universitat de València, publicà diversos opuscles religiosos i sermons en castellà i tres sermons en català, segons els models barrocs de prosa culta el Sermó per a la festa del segon centenar de la canonisació del pare sant Vicent Ferrer 1655, un en honor de Tomás de Villanueva 1659 i un tercer en honor del popular predicador franciscà Pere Esteve predicat el 1658 i imprès el 1677

Se n’ha conservat una tensó amb Gabriel Ferrus, on aquest darrer defensa els plets com a solució de les qüestions personals i on Maçanet propugna les lluites de bandositats, i una dansa, poema amorós i optimista en la línia de la poesia trobadoresca

Es dedicà al comerç de teixits amb els ports tirrènics Agent banquer de la cort de Martí I de Catalunya-Aragó, administrà els diners per a la campanya de Sardenya, en la qual participà personalment a la batalla d’Asinara i a Sanluri 1409 Fou recompensat amb la donació en feu de les viles sardes de Mara, Tuili i Gesturi per part de Martí el Jove A la mort d’aquest, Martí I li encarregà l’organització dels funerals i la recerca d’informació sobre les relacions amoroses del príncep amb l’anomenada bella de Sanluri Per un préstec a Ferran I, obtingué l’exempció de duana i grans facilitats de…