Resultats de la cerca

Ingressà com a nen cantor a l’escolania de la catedral de Tortosa, on fou deixeble del mestre de capella Joan A Nin i Serra El 1873 s’establí a Barcelona i, pensionat per les diputacions de Tarragona i Girona, pogué anar a Roma 1876 i a París 1877-78 El 1894 passà a Madrid, on el 1915 fou nomenat professor del conservatori Com a compositor deixà diverses òperes, com L’último abenzeraggio 1874, Quasimodo 1875, Cléopâtre 1878, Eda 1887, Mara 1889, I Pirinei basada en la trilogia Els Pirineus , de V Balaguer, 1893 estrenada al Liceu el 1902, La Celestina 1902, El comte Arnau 1904,…

Vida És probable que fos alumne de Johannes Ockeghem a Tours, al principi de la dècada del 1460 Cap al 1465 passà a la cort de Borgonya, on ingressà com a cantor de la capella del duc Carles el Calb al desembre del 1467 Després de la mort del duc continuà al servei de la seva filla, Maria de Borgonya, morta el 1482 Busnois romangué a la cort un cert temps, però després es retirà a la parròquia de Sant Salvador de Bruges, on exercí el càrrec de rector cantoriae fins al final de la seva vida Fou autor de dues misses, un credo, un…

Vida Estudià teoria, piano, violoncel i clarinet amb el seu pare, Raúl, fins que aquest morí 1899 Llavors continuà els seus estudis amb B Niederberger i el 1907 ingressà a l’Institut Nacional de Música de Rio, on fou alumne de F Braga A partir del 1905 començà a recopilar cançons del nord del país, tasca que desenvolupà fins el 1912 Impressionat pel folklore brasiler, utilitzà el material obtingut per a les seves composicions Les primeres obres, però, estigueren influïdes per R Wagner, G Puccini, C Franck i, en general, pels compositors romàntics i impressionistes Es presentà oficialment com…

Vida Fou el compositor alemany de música per a tecla més important de mitjan segle XVII Probablement inicià els estudis musicals amb el seu pare i els seus germans més grans També és probable que fos alumne d’alguns dels grans músics llavors presents a Stuttgart, com ara el llaütista A Borell i els prestigiosos organistes J Eckhardt i JU Steigleder El 1634 viatjà a Viena, on és documentat com a organista de la cort el 1637 L’emperador Ferran III, gran amant de la cultura i l’art italians, facilità el viatge d’estudis de Froberger a Roma, on fou deixeble de G Frescobaldi, durant el període…

Vida Fou una figura de primera magnitud de la música teatral i sacra francesa de la primera meitat del segle XVIII El 1674 ingressà a l’escolania de la catedral de Sant Salvador, a Ais de Provença, on al cap de tres anys inicià estudis eclesiàstics amb Guillaume Poitevin El 1681 es traslladà a Arle per a ocupar la plaça de mestre de capella de Sant Tròfim Allí romangué fins el 1683, any en què anà a Tolosa, on esdevingué mestre de música del cor de Sant Esteve Fou en aquesta ciutat que començà a ser reconegut com a compositor de música religiosa El 1694 guanyà la plaça de mestre de música de…

Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia…