Resultats de la cerca

Ha publicat, entre altres obres, Poemas de amor sen morte 1979 i Tigres de ternura 1981, en les quals domina el to eròtic, de joiosa exaltació vital, A Galicia misteriosa de Anxel Fole 1981, Extrema Europa 1996 i Rastros de vida e poesía 2000

L’emperador August el nomenà governador de la Tarraconense 24 aC Aquell mateix any dominà els asturs i els càntabres els destruí diverses ciutats i féu tallar les mans dels principals rebels No pogué evitar, però, un nou alçament, i fou substituït per Agripa

Contribuí a definir el concepte de delicte segons l’orientació tecnicojurídica que domina en el dret penal modern d’acord amb la teoria de la tipicitat És autor de Grundzüge des Strafrechts ‘Aspectes fonamentals del dret penal’, 1899, Die Lehre vom Verbrechen ‘Teoria del delicte’, 1906, etc

Dominà les especialitats de 200 i 400 m estils des del 1986 Guanyà, entre altres títols, dues medalles d’or als Jocs Olímpics de Seül 1988 i dues als de Barcelona 1992, així com dues als mundials de Madrid 1986 i dues als de Perth 1991

Estudià a París 1913 i sintetitzà les recerques pictòriques del moment en una obra naturalista construïda amb colors purs i en què domina una visió optimista de la vida Vista de Toledo , 1932, Museo de Arte Moderno, Madrid El port de Marsella , 1940, Musée d’Art Moderne, París

Fill de Túpac Iupanqui, arribà al poder molt jove, i hagué de vèncer l’oposició del seu germanastre Dominà les tribus del nord de l’imperi fins a Chachapoyas i Mayopampa NE del Perú En morir, les lluites entre els seus fills Huáskar i Atahualpa dividiren l’imperi

Posà fi a l’anarquia que regnava al país després de la mort de Thalun 1748 dominà els regnes que s’havien independitzat Aca, 1753 Pegu, 1757 i fundà Rangoon Envaí Siam per tal de repoblar les regions del delta de l’Irauadi, que restaren desertes en fugir llurs habitants

Formà part de l’equip del Club Bàsquet Granollers que dominà l’handbol a set estatal a la dècada de 1960 Guanyà les primeres Lligues espanyoles 1959, 1960, 1961, 1966, 1967, 1968, 1970, i fou una vegada internacional amb la selecció espanyola El 1970 deixà l’equip i, posteriorment, fou vicepresident del club

Professor d’arts plàstiques a l’Acadèmia de Sant Carles de València El 1868 s’allistà a la milícia republicana, de la qual fou després comandant Elegit el 1873 president de la junta revolucionària del cantó valencià, s’enfrontà a l’exèrcit de Martínez de Campos, que dominà València i dissolgué la junta

Heretà el principat de Tàrent 1140 i el de Càpua 1144 i el ducat de Nàpols 1144, però hi renuncià pel ducat de Pulla 1148 S'alià amb Bizanci, el papa i Venècia contra l’emperador Frederic I Amb l’ajut del papa dominà els senyors feudals rebellats en contra d’ell