Resultats de la cerca

Les seves primeres colleccions de versos Sonetti , 1884 ' O funneco verde , 1886 ' O munasterio , 1887 Zi ‘Munacella , 1888 obtingueren fama fins i tot fora de Nàpols Després dels reculls Ariette e sunette 1898 i Canzone e ariette nove 1916, la crítica —a partir d’un assaig revelador de Benedetto Croce— considerà l’obra de Di Giacomo una de les expressions més altes de la lírica contemporània Matèria de les seves poesies és l’ambient i el paisatge de Nàpols Marzo, ‘Na tavernella, Dint'a Villa, Arillo, animaluccio cantatore Moltes de les seves cançons han estat musicades A Marechiare, La…

Sota el Directori intervingué en la campanya d’Itàlia derrotà l’exèrcit napolità i fundà la República Partenopea

Vida Format als conservatoris de Nàpols, sembla que, amb Francesco Durante, començà la seva carrera, fet habitual a l’època, com a compositor d' opere serie Catone in Utica 1740, Ipermestra i Ciro riconosciuto 1748, etc L’any 1735 estrenà a Roma Nerone , que eclipsà Olimpiade de GB Pergolesi i, arran d’aquest fet, es bastí la llegenda romàntica segons la qual Duni hauria estat el responsable indirecte de la mort prematura del seu collega, traspassat l’any següent Malgrat l’èxit de les seves obres de tema seriós, el 1756 es trobà a Parma amb C Goldoni i compongué la seva primera opera buffa…

El seu nom real és Rosa Ponzillo Debutà en vodevils amb la seva germana Carmella Caruso la feu debutar 1918 al Metropolitan de Nova York, on actuà des d’aleshores Feu una gran creació de Norma , de Bellini, i de La Vestale , de Spontini Assolí una fama mítica, tot i que espaià les seves actuacions, que a Europa foren només a Londres 1929-31 i Florència 1933 Es retirà el 1937, després d’haver enregistrat alguns discs

La seva activitat musical estigué centrada a Madrid com a compositor d' intermezzi -concretament està datat el que porta per títol L’orfanella astuta , estrenat el 1758 al Teatro del Buen Retiro- Fou conegut amb el pseudònim d' Aulita o l’italianitzat Auletta Es tenen molt poques dades d’aquest autor i algunes són poc segures, ja que ha estat identificat o confós, per algun estudiós, amb el compositor napolità Pietro Auletta ~1698 - 1771

Carles VII de Nàpols li havia concedit el marquesat de León 1735 Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País

Estigué a la cort d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, on fou protector del novellista Masuccio Salernitano A la mort del rei 1458, seguí el partit de Joan d’Anjou, que pretenia el tron de Nàpols fracassat l’intent 1462, es posà al servei de Lluís XI de França Amb forces franceses, participà com a capità en la guerra civil catalana i collaborà a la derrota de Joan II a Peralada 1472 El 1475, del Rosselló estant, bescanvià lletres de batalla amb Giulio da Pisa, cap de les forces napolitanes que sostenien el partit de Joan II Durant l’ocupació francesa del Rosselló fou nomenat lloctinent i capità…

Aconseguí una pensió per a anar a Roma 1872, on pintà Odalisca També a Itàlia féu Sant Francesc de Paula, Pescador napolità i Un record de don Jaume el Conqueridor 1875, Diputació Provincial de València És autor també d' Adrià d’Utrecht rebent els caps de les Germanies Diputació Treballà en molts de cartons per a tapissos Residí a París i fou professor de belles arts a Santiago de Compostella, on pintà el sostre del paranimf de la universitat

Vida i obra Fill del pintor napolità Nicolau de Credença i pintor ell mateix, prengué part amb diverses poesies, en castellà i en català, en tres certàmens de caràcter religiós dos en honor de la Immaculada Concepció i un altre sobre la immortalitat de l’ànima, celebrats a Barcelona pels volts del 1580, en el cas d’un dels certàmens immaculistes, i en el mateix any 1580 en els altres dos casos Bibliografia Bover i Font, A 1996 Vegeu bibliografia

Fou habilitat pel braç militar 1626 El seu assassinat, a la capella de casa seva, que fou assaltada per les tropes del terç napolità del capità Spatafora, el primer de febrer de 1640, en negar-se —pel fet d’ésser exempt d’allotjament— a obrir-los les portes, fou el primer dels grans fets de sang els braços obriren una investigació que motivaren l’alçament popular del Corpus de Sang , i fou recollit a la cançó popular Els segadors Conreà la pintura el 1637 pintà un retaule de santa Eulàlia per als caputxins de Sarrià