Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Louis Joseph Gay-Lussac
Física
Físic i químic llemosí.
Ajudant de Berthollet, s’interessà des de molt jove per l’estudi físic dels gasos dilatació, relacions volumètriques en llurs combinacions, etc Dues ascensions en baló, fetes el 1804, li permeteren d’observar les característiques de l’atmosfera a una altura de 7 000 m no assolida per ningú més fins aleshores Per tal d’estudiar el magnetisme a diferents latituds i altures, recorregué, amb Avon Humboldt, una bona part d’Itàlia, de Suïssa i d’Alemanya 1805-06 Professor de química a la Sorbona i de física a l’escola politècnica, féu possible l’obtenció per electròlisi de les grans…
Joan Pinyol i Colom
© Joan Pinyol
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1989, cursà un postgrau de direcció teatral a l’Institut del Teatre Com a docent, des del 1989 ha impartit classes de llengua catalana i literatura en diversos centres educatius de la comarca de l’Anoia, i des del 2008 és catedràtic d’ensenyament secundari Des del 2011 és cap del Departament de Llengua Catalana a l’institut Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès A més, collabora amb el Consorci de Normalització Lingüística i en diversos mitjans de comunicació com a columnista d’opinió Ha publicat obres d’assaig i estudis en…
Maria Àngels Ollé i Romeu
Literatura catalana
Narradora i pedagoga.
Collaborà en diversos mitjans de comunicació relacionats amb l’àmbit educatiu i juvenil “In-fàn-ci-a”, “Faristol”, “Perspectiva escolar”, “Comunicació”, “Cavall Fort” i publicà una extensa obra de narrativa infantil, com Els tres avions amics 1963, El meu pardal 1964, El vaixell bromista 1965, El gat i el lloro 1966, Miau, miau 1971, Ric, rac, ruc 1971, El conte de la lluna callada 1972, Mel i mató 1973, Els gegants 1979, La nina 1979, L’ascensor 1979, De dia, de nit 1980, Quan era petita 1980, La família Massatard 1980, Els bessons 1980, Però no ho diguis a ningú 1981, Conte…
Akebono
Harry Li (CC BY-ND 2.0)
Altres esports de combat
Lluitador de sumo hawaià.
Conegut inicialment amb el nom hawaià de Chadwick Haheo Rowan, prengué el nom d’Akebono en dedicar-se a l’esport del sumo No trigà a donar proves d’una resistència formidable, malgrat que al començament li era difícil de mantenir l’equilibri a causa de la seva gran talla 204 cm i del seu enorme pes 211 kg A partir del 1988, anà desenvolupant, amb constància, les tècniques que l’havien de destacar com a professional del sumo El 1992 guanyà el seu primer torneig amb només 30 competicions, gesta que encara ningú mai no havia aconseguit Obtingué progressivament cinc Copes de l’…
Manuel Esteban i Marquilles
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic.
Enginyer industrial 1965, cursà estudis de direcció a Łodź Polònia Es dedicà professionalment a la fotografia, collaborà en la premsa i fou director de fotografia en films de directors de l’anomenada escola de Barcelona com Francesc Bellmunt, Carles Duran o Pere Portabella, el qual li produí el primer film que dirigí, el curt documental i després ningú no riurà 1968 En el mateix gènere, rodà Para no olvidar la censura durante el franquismo 1974 Debutà com a director de ficció el 1985 amb Olímpicament mort , adaptació d’una de les novelles protagonitzades pel detectiu Pepe…
Felícia Fusté i Viladecans
Literatura catalana
Artista, poeta, narradora i traductora.
Vida i obra La publicació del seu primer recull, Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils 1984, a seixanta-tres anys, fou una revelació L’any 1987 publicà dos reculls, Aquelles cordes del vent i I encara premi Vicent Andrés Estellés, que continuaven en la línia del llibre anterior fins a formar-ne un trilogia, basada en una mateixa tècnica de monòlegs de poesia autobiogràfica i confessional, d’imatgeria molt original, de filiació avantguardista Versió original 1996 és una llarga i profunda meditació lírica sobre la guerra dels Balcans, mentre que Sorra de temps absent 1998…
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Historiografia catalana
Historiador, arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, traductor, assagista polític prospectivista, novel·lista, autor teatral, viatger i director de parcs de Barcelona.
Vida i obra Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on obtingué el títol el 1916 Part de la seva producció és feta en collaboració Regional Planning El Pla de distribució en zones del territori català 1932, amb el seu germà, l’enginyer industrial Santiago Rubió i Tudurí Estat espanyol, societat anònima 1930 i Catalunya amb Europa 1933, les seves propostes de prospectiva política, amb el seu cosí, l’advocat Marià Rubió i Tudurí L’Arc de Barà 1931, amb l’arquitecte Ramon Reventós La Plaça d’Espanya, centre actiu de Barcelona s d, amb l’arquitecte Raimon Duran Reynals alguns llibres de…
Enric III de Castella
Història
Rei de Castella i de Lleó (1390-1406).
Fill de Joan I i d’ Elionor d’Aragó , es casà amb Caterina de Lancaster, neta de Pere I Esdevingut rei a onze anys, els magnats pugnaren per aconseguir el poder, però a les corts de Madrid del 1391 fou constituït un consell de regència que no satisfeu ningú, puix que els nobles consideraren llur paper diluït en un consell de multituds En aquest clima de turbulència esclatà la revolta antijueva 1391, que no trigà a estendre’s arreu de la península Ibèrica La confusió creixent s’accentuà per la manca d’autoritat del consell aleshores es produí la topada entre els dos sectors…
Asnar I d’Aragó
Història
Comte d’Aragó i d’Urgell-Cerdanya (~809-820).
Tant el seu origen com la seva font d’autoritat presenten seriosos problemes Asnar ha estat qualificat de transigent davant l’expansió carolíngia, però de fet fou, fins i tot, un francòfil declarat Potser a causa de problemes familiars cal no deixar de banda, però, la possibilitat d’una divergència d’opinions davant el domini franc, fou desposseït pel seu gendre Garcia I el Dolent —que repudià Matrona, filla d’Asnar— i hagué de refugiar-se a França, on es féu vassall de Lluís el Piadós, el qual li concedí el comtat d’Urgell-Cerdanya 820 i terres fiscals per repoblar Amb el nomenament del…
Manuel Baixauli i Mateu
Literatura catalana
Pintura
Escriptor i pintor.
Estudià pintura a la Facultat de Belles Arts de València 1982-86 Professor a l’Escola d’Art Escultor Beltran de Sueca des del 1990, la seva dedicació principal fou la pintura, en la qual conflueixen la influència de l’informalisme i el surrealisme, amb una preocupació molt personal per les reelaboracions Iniciat tardanament en l’escriptura, la seva narrativa mostra aquesta mateixa preocupació aplicada a la introspecció de vivències, memòries i sensacions amb una clara preferència per fer literatura de l’escriptura i poc interessada en el món exterior més convencional Malgrat la brevetat i una…
,