Resultats de la cerca

Representant típic de la literatura de postguerra, clarament pessimista, se suïcidà Les seves narracions han estat recollides a Bannen ‘Anys de decadència’, 1936 Les seves novelles principals són Shayo ‘Sol ponent’, 1947 i Ningen Shikkaku ‘No més humà’, 1948, autobiogràfica

Muller de Pramtag, rei dels icenis, poble de l’est d’Anglaterra, en dirigí la revolta contra els romans quan el seu marit els havia obert les portes del país Derrotada per les tropes romanes dirigides per Suetoni Paulí, se suïcidà

Un llarg sojorn a Portugal l’impregnà d’arcadisme Arcàdia imità les èglogues virgilianes i fou el primer poeta neoclàssic del Brasil Publicà Obras 1768 i Vila Rica 1813, poema èpic on cantà l’heroisme dels bandeirantes Empresonat per activitats polítiques, se suïcidà

Expressionista, es caracteritzà pel seu esperit revolucionari i antibellicista Escriví poesia — Der Jüngling ‘El jove’, 1913— i drama — Der Sohn ‘El fill’, 1914 i Antigone 1916— Residí a París des del 1920 i se suïcidà al camp de concentració durant l’ocupació nazi

Mort Pèrtinax 193 fou proclamat emperador per les legions de Britània i de la Gàllia, mentre Pescenni Níger ho era a Síria i Septimi Sever a la Pannònia Després de vèncer Pescenni, fou derrotat per Septimi Sever a Lugdunum, i se suïcidà

Conreà un tipus de poesia pessimista, angoixada i formalment barroca Densörgande turtur-dufwan ‘La tórtora de dol’, 1743, a la mort del seu marit, i diversos poemes dedicats a un deixeble de Rousseau, de qui estigué enamorada i a causa del qual se suïcidà

Segons la llegenda, era nebot de Tarquini, l’últim rei de Roma, i amic de Collatí, la muller del qual, Lucrècia, fou violada per Tarquini, i se suïcidà Brut alçà el poble en armes, enderrocà la monarquia i fou el primer cònsol de la República

Procònsol d’Àfrica 8-7 aC i governador de Síria 6-4 aC, reprimí una revolta dels jueus ~5 aC Legat d’August a la campanya del Rin 6-9, després de la derrota en una emboscada d’Armini al bosc de Teutoburg, se suïcidà

Conta la Vida de Cabestany que estigué enamorat de Saurimonda, la muller de Ramon de Castell-Rosselló gelós, el marit feu matar Guillem i donà el seu cor com a menja a Saurimonda, la qual, en saber-ho, se suïcidà S’han conservat nou cançons seves, totes sense música

Es donà a conèixer el 1925 amb el drama Mandat ‘El mandat’ La seva obra següent, Samonbicja ‘El suïcida’, 1928, crítica corrosiva del règim soviètic, fou prohibida i, posteriorment, arran de la publicació de Zasedanie o smeche ‘Sessió sobre el riure’, 1938 fou empresonat És també autor de guions de pellícules