Resultats de la cerca

Filla de pare andalús i mare basca Es formà a l’escola de San Fernando de Madrid Durant la guerra civil visqué i tingué taller a Barcelona Separada del seu primer marit, el dibuixant i cartellista Gerard Lizarraga, es casà amb el poeta surrealista Benjamín Péret , amb qui visqué a París 1938-42 —on es relacionà amb tot el grup surrealista— i el 1942 es traslladaren tots dos a Mèxic, fins a la separació de Péret, que retornà a París el 1947 Visqué un quant temps a Veneçuela, on es guanyà la vida fent illustracions De nou a Mèxic, es tornà a casar i aviat es consagrà…

El seu llenguatge formal personalíssim resulta de la conjunció del poder creador de símbols, de l’onirisme surrealista i de la composició constructiva El rei de les vespes, L’entrada dels sants a la ciutat

Debutà amb un recull poètic, Étincelles 1928, d’influència surrealista, però destacà sobretot com a autor dramàtic Monsieur Bob'le 1951, Histoire de Vasco 1956, Le voyage 1961 i L’habit fait le prince 1973 Publicà la novella Rodogune Sinne 1947

Vinculat als moviments d’avantguarda, sobretot al surrealisme, la seva obra poètica palesa aquestes influències Cruautés de la nuit Fou un dels creadors del teatre surrealista amb peces com Les mystères de l’amour 1917, Les demoiselles du large 1938, Le loup-garou 1946 i altres

Signa amb el pseudònim Imma Sarduc Autora de dos llibres Hecatèkali 1986, premi Josep M López-Picó 1995 i Porta d’Aura Mar 1992, el 1993 publicà la plaquette Poemes La seva poesia és de caràcter experimental i simultanieja l’hermetisme surrealista i el lirisme de gran força expressiva

La seva obra representa la manifestació del moviment surrealista a la Gran Bretanya La seva producció, dedicada també al disseny de teixits i a la ceràmica, és fruit d’una imaginació exuberant i fantàstica Interpretació d’un objecte trobat Regne vegetal 1935, L’eclipsi del gira-sol British Council, Londres 1945

Després d’una primera etapa surrealista, la influència de Kandinskij l’orientà cap a la pintura abstracta Creà alguns grups d’avantguarda, com el Gutai 1954, a Osaka Hom ha relacionat una part de la seva obra amb el zen El 1967 guanyà el primer premi de la biennal de Tòquio

La seva narrativa s’insereix en una atmosfera barroca-surrealista, entre la fantasia i l’humor, que evoca un món imaginari a partir de la reflexió crítica de la realitat La pietra lunare 1939, La spada 1942, Cancroregina 1950, La raganella d’oro 1952, Racconti impossibili 1966, A caso 1975, etc

Fou músic, pianista, i es donà a conèixer com a narrador a través d’uns relats amb gran dosi d’humor i de fantasia, gairebé surrealista De la seva obra es destaquen Libro sin tapas 1929, La envenenada 1931, Nadie encendia las lámparas 1946, La casa inundada 1968, Tierras de la memoria 1965, etc

Fundador, juntament amb René Daumal, de la revista surrealista Le Grand Jeu , fou membre actiu de la Resistència, fet que es reflectí en la seva primera obra, Drôle de jeu 1945 Altres títols remarcables són Les mauvais coups 1948, Bon pied, bon oeil 1950, La loi 1957, premi Goncourt, La fête 1960, La truite 1964 traducció catalana, 1967, etc