Resultats de la cerca

Vinculat al Club de Vela de Calella, el 1960 participà en el Campionat del Món celebrat a Palamós Sempre navegà en la classe 420, en la qual es proclamà campió de Catalunya 1966, 1967 i d’Espanya 1966, 1969 També disputà un altre Campionat del Món l’any 1967 És fill de Tomàs Moret, el qual, amb Manel Juanola, va dissenyar el din-ghy català

Central format al planter del Club Balonmano Granollers, amb el qual jugà en la màxima categoria 1990-95 i guanyà la Copa EHF 1995 Fou membre del primer equip del club durant quatre temporades consecutives 1990-95, amb Manel Montoya de tècnic Després de retirar-se, exercí com a tècnic i la temporada 2010-11 fou el segon entrenador de la Unió Esportiva Sarrià

Deixeble de l’entrenador i coreògraf Manel Villarroya, aconseguí tres títols catalans i cinc estatals en categories inferiors, es proclamà campiona d’Europa júnior 2008, 2009 i guanyà una medalla de bronze en el Campionat del Món júnior 2008 També assolí una medalla d’or en el Trofeu Internacional d’Itàlia 2009 En categoria absoluta, ha estat subcampiona d’Espanya 2013 i forma part de les seleccions catalana i espanyola

Pare de la ciclista Montserrat Alonso i Bernal, fou president de l’Esport Ciclista Mataró entre el 1999 i el 2010 Entrenà ciclistes com José Antonio Gil Betancourt, bronze mundial de pista, i Manel Valls, campió d’Espanyade pista En el vessant organitzatiu portà a Mataró diverses curses com els Campionats de Catalunya de pista i la Copa Catalana de ciclocròs També collaborà en la creació del Centre de Tecnificació Ciclista de Mataró

Ha publicat els poemaris Cants mimètics 1986, premi Manel Rodríguez, I escadussers 1987, Blues 1989, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1988 i Ícara 1990 ha estat antologada a Paisatge emergent Trenta poetes catalanes del segle XX 1999 i Contemporànies Antologia de poetes dels Països Catalans 1999 També és autora de les obres de narrativa Contes feiners 1990 i Joc de dames 1992, així com de l’obra de literatura infantil Bon viatge fa la cadernera 1995

Membre del Grup d’Escalada i Alta Muntanya del Club Muntanyenc l’Hospitalet i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM Ha participat en diverses expedicions, entre les quals destaquen la del Gasherbrum II 1992, amb Manel Benavent i José Carlos Recio, el Masherbrum 1997 i el Ganesh I 2000 El 1994 feu la primera ascensió mundial al cim del Langtant Lirung, de 7234 m, i el 1995 obrí una nova ruta al cim del Lobugche Peak, de 6850 m

Figura destacada en el desenvolupament de l’automobilisme català durant els anys deu i vint del segle XX Guanyà la Prova del Quilòmetre Llançat disputada el 26 de novembre de 1916 i la I Copa Costa de l’Ordal el 29 de desembre de 1918 Fou promotor i dissenyador de l’Autòdrom de Sitges-Terramar 1923 El 29 d’octubre de 1922 quedà segon en el II Trofeu Armangué Fou germà del pilot Josep Maria Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué Ferrer

S’inicià en l’Epic de Terrassa i, després de dues temporades al primer equip, passà al Granollers la temporada 1977-78 En la posició de lateral, restà en el club vallesà fins a l’exercici 1981-82 Jugà després al Màlaga 1982-83, al GEiEG 1983-84 i de nou al Granollers 1984-89 Fitxà pel Terrassa 1989-90, però de nou fou repescat pel Granollers la mateixa temporada Com a tècnic dirigí entre d’altres el Banyoles, el GEiEG i el Bordils i també fou segon entrenador de Manel Montoya en la selecció catalana

D’infant treballà de traginer amb el seu pare El Saló Doré de Vic li desvetllà l’afició teatral i aviat actuà al Teatre Principal de Vic Alternà aquesta activitat amb la d’agent d’assegurances i la de creador d’un arxiu d’obres, decoracions i disfresses teatrals Actuà en papers còmics i de caràcter en obres com El secret d’un crim , de Lluís Millà 1929, El preu de la glòria i Terres enllà , de Lluís Rossic, i també en obres de Guimerà, Rusiñol, etc, i d’autors castellans Fou conegut amb el pseudònim de Manel dels Ous

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou sis cops campió d’Espanya, cinc en vuit amb timoner 1935, 1944-47 i una altra en quatre amb timoner 1947 Fou també subcampió estatal en vuit amb timoner 1949 i en quatre amb timoner 1945, 1946 Ja retirat de la competició, fou vicepresident del Reial Club Nàutic Tarragona 1950 i secretari en diferents juntes directives És autor del llibre El remo Historia, técnica y apología 1944 i coautor, amb Manel Miró i Pedro Solano, del Club Nàutic de Tarragona Cent anys de vida esportiva i social 1878-1978 1982