Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb la publicació de novelles de fulletó i obtingué èxits, sobretot amb la creació del personatge aventurer Rocambole Les exploits de Rocambole , 1859 La vérité sur Rocambole , 1867, etc

Senyor de Tocqueville Elegit diputat 1839-48, es mostrà partidari d’un reformisme democràtic moderat Ministre d’afers estrangers 1848, es retirà de la política activa després del cop d’estat de Napoleó III 1851 Com a pensador, intentà de conciliar el liberalisme amb el racionalisme i defensà la democràcia com a motor d’anivellament social És un dels teòrics principals del liberalisme polític Obres Du système pénitentiaire aux États Units et son application en France 1833, La démocratie en Amérique 1835-40 i L’Ancien Régime et la Révolution 1856

Del 1948 al 1975 es guanyà la vida en el negoci automobilístic de la seva família, que compaginà amb la dedicació a la pintura Feu la seva primera exposició el 1950 D’uns inicis semifiguratius derivà aviat a composicions de geometries simples basades en la distribució estadística d’elements idèntics sobre la superfície de la tela També estudià la superposició de trames, que creen un efecte visual a l’espai Un dels principals representants de l’ art òptic  i l’ art cinètic , en aquestes tendències fou cofundador del GRAV Groupe de Recherche d’Art Visuel l’any 1960 Els anys seixanta realitzà…

Després de la seva infantesa a les Antilles, residí a França, on féu els estudis diplomàtics S'exilià després als EUA del 1940 al 1960 De la seva obra poètica cal destacar Eloges 1911, Anabase 1924, Exil 1942, Pluies 1944, Neiges 1944, Vents 1946, Amers 1957 i Chronique 1960 Rebé el premi Nobel de literatura 1960

El més celebrat, juntament amb Alexis, de l’anomenada comèdia mitjana Únicament han pervingut fragments de les seves obres

Obtingué el premi d’interpretació als festivals de Venècia del 1951 i el 1954 per La nuit est mon royaume i Touchez pas au grisbi 1953, respectivament Més films seus són Pépé-le-Moko 1936, La grande illusion 1936-37, Quai des brumes 1938, La bête humaine 1938, La traversée de Paris 1956, Les misérables 1957, Le tonnerre de Dieu 1965, L’affaire Dominici 1973, Verdict 1974 Prototip de l’home dur, però humà, fou el millor intèrpret de l’inspector Maigret

Estudià composició i violí a la Schola Cantorum i composició amb M Ravel El 1947 esdevingué vicepresident de la secció francesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i el 1949 fou associat del Consell Musical de la UNESCO Des del 1947 fou professor d’estètica i cultura musical al Conservatori de París Guanyà una àmplia reputació a través d’un programa radiofònic que difonia i popularitzava la música clàssica, i del qual posteriorment es feu un llibre Dirigí L’Histoire de la Musique per a l’Encyclopédie de la Pléiade 1960-63 i exercí la crítica musical en les revistes "L’…

Catedràtic de grec i membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge És autor de nombrosos texts pedagògics grecs, com la Gramática griega 1942, reeditada moltes vegades Deixeble de Carles Riba, féu excellents traduccions d’obres clàssiques i modernes Història de la guerra del Peloponès 1953-70, en curs de publicació de Tucídides, Dafnis i Cloe 1963 de Longus, Alexis Zorbàs 1965, de Nikos Kazandzakis És també important la seva traducció d’Heròdot al castellà

Ensenyà literatura francesa als EUA, on es naturalitzà i on residí El 1980 fou la primera dona elegida membre de l’Académie Française A més d’una esplèndida tasca com a traductora Virginia Woolf, HJames, KKavafis, etc, ha conreat la poesia, el teatre, l’assaig i sobretot la narració i la novella Alexis ou le traité du vain combat 1929, Le coup de grâce 1931, Mémoires d’Hadrien 1951, L’oeuvre au noir 1968, Souvenirs pieux 1974, Anna soror 1981, Comme l’eau qui coule 1982, etc

Successor del seu pare, Paulin Paris, com a professor del Collège de France, contribuía consolidar un ensenyament científic de la filologia Fundador de les exigents “Revue Critique” 1866 i “Romania” 1872, es destacà pels estudis i les edicions d’autors francesos i provençals Histoire poétique de Charlemagne , 1865 La vie de Saint Alexis , 1872 La Poésie du Moyen-Âge , 1885 François Villon , 1901 Participà com a jurat al concurs literari de Montpeller del 1875 i se n’ocupà al “Journal des Debats” Hi coincidí amb Manuel Milà i Fontanals, i es cartejaren per tractar qüestions com…