Resultats de la cerca

Té l’empresa Enrique Saenger-Golf Project Treballà en les millores del Club de Golf Terramar de Sitges 1993 Fou el dissenyador del camp de golf Sant Marc de Puigcerdà 2006 i dels últims nou forats del camp de golf La Graiera de Calafell 2007

Format al HC Palau de Plegamans i als equips de base del FC Barcelona, fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Com a sènior, jugà una temporada al CP Vilafranca, el San Antonio de Pamplona i el GEiEG, i finalment fitxà pel CP Calafell Fou internacional absolut amb Catalunya

Davanter format al CP Tordera, jugà al CH Mataró 2001-02, l’Alcoi 2002-05, el CP Vilanova 2005-08, el CE Noia 2008-09, el CH Cerdanyola 2009-10, el GEiEG 2010-11, el Santa Maria dels Monjos 2011-12 i el 2012 fitxà pel CP Calafell Conquerí una Copa de la CERS amb el CP Vilanova 2008 Fou internacional absolut amb Catalunya

Començà a jugar al Patín Club Skating, marxà al Sant Boi i passà a l’equip reserva del RCD Espanyol 1950-53, període durant el qual disputà alguns partits amb el primer equip Jugà al CP Sant Sadurní 1953-56, el FC Barcelona 1956-59, amb el qual fou campió de Catalunya 1957 i d’Espanya 1958, l’SFERIC de Terrassa 1959-60, l’Arrahona de Sabadell 1960-62, el CP Vic 1962-63, el CP Calafell 1963-65, com a jugador entrenador, i el CH Mataró 1965-67, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1967 Tornà al Calafell com a jugador entrenador 1967-68 i continuà amb la mateixa tasca al CE Arenys de Munt 1968-…

Començà a jugar al club de Segur de Calafell A deu anys ingressà al Reial Club de Tennis Barcelona Fou finalista en el Campionat d’Europa júnior 1982 i a l’Orange Bowl 1983 El 1984 debutà com a professional i fou campió d’Espanya absolut El seu millor lloc en el rànquing mundial de l’ATP l’obtingué el 1988 173è Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 El 1989 deixà de jugar com a professional, però continuà vinculat al tennis com a entrenador

Es formà al Club Patí Vilanova, amb el qual pujà a primera divisió i el 1964 guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa del Generalísimo A continuació fou jugador entrenador del Club Patí Calafell 1965-67, època en la qual formà part de la selecció espanyola que guanyà el títol mundial 1966 El 1967 es retirà i entrenà el Club Patí Reus, filial del Reus Deportiu, i anys més tard dirigí el CP Vilanova Fundà, juntament amb el germà Fèlix Costa, l’Escolapis Vilanova 1965, posteriorment convertit en Club Esportiu Samà

Estudià al Conservatori del Liceu amb Joan Cuyàs i F Sánchez Gavagnach, i també amb els pianistes P Tintorer i C Vidiella El 1886 es casà amb el mestre de piano Joaquim Perona i Calafell i, posteriorment, el 1900, amb Enric Lapeyra i Rubert, germà del pianista Josep Lapeyra Destacà en el conreu de la cançó, i fou una de les concertistes de lieder actives al principi del segle XX Fou professora de cant de l’Orfeó Català, entitat amb la qual el seu marit es vinculà des de la seva creació, i també solista del cor A més, participà en la fundació de la secció femenina de l’Orfeó

Desenvolupà la major part de la seva carrera com a jugador al Club Patí Vilanova 1969-77 i es retirà al Club d’Esports Vendrell 1977-79 Com a entrenador, s’inicià el 1979 al Vendrell, club que dirigí dues temporades i aconseguí un ascens També dirigí el Club Natació Reus Ploms dues temporades, el Club Patí Calafell una temporada i el Club Esportiu Lleida Llista Blava, on estigué dues temporades i aconseguí un ascens Més tard, fou director esportiu del CE Vendrell durant cinc anys abans de passar a la federació espanyola, on ocupà el càrrec de president del Comitè Espanyol d’…

S’inicià al Club Natació Reus Ploms, jugà amb el Club Patí el Pla de Santa Maria i el Club Hoquei Vila-seca i el 2003 fitxà pel Futbol Club Barcelona Debutà amb el primer equip el 2006 i la temporada 2007-08 intervingué en alguns partits de l’OK Lliga i de la Lliga Europea que guanyà el Barça, i en acabar marxà al CP Tenerife A continuació jugà al Lleida Llista Blava 2009-10, al Club Patí Vilafranca 2010-12 i al Club Patí Calafell des del 2012-13 Fou campió d’Europa juvenil 2004 i júnior 2006 amb la selecció espanyola i guanyà el Mundial sub-20 2007

Davanter, jugà al CT Barcino 1970-72, el CE Arenys de Munt 1972-73 i el CE Noia 1973-74, abans de fitxar pel Reus Deportiu 1974-86, club en què es retirà Conquerí una Recopa d’Europa 1984, una Copa del Rei 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984, i fou el màxim golejador de la Lliga en tres ocasions Disputà 38 partits amb la selecció espanyola i guanyà tres Campionats d’Europa 1979, 1981, 1983 Com a entrenador, dirigí diversos equips de base al Reus Deportiu, i els primers equips del Cambrils CH, el CH Vilaseca i el CP Calafell Ha estat regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus