Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, el 1949 s’installà a París, exposà al Salon de la Jeune Sculpture i després, a partir del 1951, al de Réalités Nouvelles Les seves primeres obres són baixos relleus plens d’animals simbòlics Més tard s’orientà cap a temes còsmics, com ara el Disc solar Les seves escultures, realitzades en granit negre, acer o terra cuita, tenen l’aspecte de laberints monumentals

Encara en edat juvenil, s’imposà en el rànquing de Catalunya sènior de dards de punta d’acer 1997, títol que repetí dues vegades més 2005, 2006 Fou quatre vegades campió de Catalunya sènior 1999, 2004, 2005, 2006 i en cinc ocasions campió de Catalunya en la modalitat bullshooter 2001-05 També fou campió d’Espanya, dues vegades en individual, una per parelles i una altra per equips del 1999 al 2002 Igualment, fou diverses vegades campió d’Europa per parelles, i d’Europa i del món amb la selecció espanyola 2000-04 També es proclamà campió del món individual en la categoria triple…

Fou l’impulsor del moviment modern a Àustria Professor a la Kunstakademie de Viena 1956 i urbanista de la ciutat 1958, posà en marxa la reestructuració de la capital austríaca A la Sala Municipal de Viena 1954-58, així com a les de Bremen i Ludwigsburg, revestí l’estructura d’acer amb alumini Juntament amb Auböck, creà una colònia de xalets prefabricats, seguint de prop els esquemes de la Werkbund

Participà amb la selecció espanyola en tres Campionats del Món 2002, 2003, 2006, en què assolí dos subcampionats i un títol mundial El seu palmarès també inclou diversos campionats i subcampionats d’Europa, tant per parelles com per tripletes Ha jugat la Lliga de dards de punta d’acer amb els equips Pineta i Webcoffee Ángel Fou campió de Catalunya per parelles mixtes 2007, parelles masculines 2007, 2009 i per equips 2009, 2010, amb el Club de Dards Montcada

Durant la guerra de Secessió construí, per encàrrec del govern de la Unió, set canoners de 600 tones, i alhora habilità 25 vaixells per a finalitats militars Constructor d’un gran pont d’acer sobre el riu Mississipí a l’altura de Saint Louis 1867-74, la seva fama ha restat vinculada al canal navegable que obrí al sud de l’embocadura del Mississipí, obra que permeté la conversió en port de mar de la ciutat de Nova Orleans

Desenvolupà la seva obra a Alemanya i, després del 1933, a Brusselles, Londres i San Francisco La seva obra es caracteritza per la concepció unitària de cada edifici, que s’integra al màxim en el seu entorn i adquireix una força expressiva gairebé simbòlica L’acer, el vidre i el ciment són utilitzats lluny de les geometritzacions racionalistes La torre Einstein, a Potsdam 1920, els grans magatzems Schocken, a Stuttgart 1927, i la sinagoga de Cleveland 1946-52 són les mostres més significatives del seu art

El 1828 inicià, per sistemes experimentals, la construcció d’hivernacles i d’umbracles en els quals introduí grans perfeccionaments tècnics sistemes de recollida de la humitat interior i exterior, variació dels tipus de coberta segons les necessitats L’obra que el féu mundialment famós fou el Palau de Vidre de la Primera Exposició Internacional de Londres el 1851 Era l’edifici més gran construït fins aquell moment 70 000 m 2 , resolt en una estructura d’acer i vidre amb mòduls prefabricats de 7,32 m

Dirigent del Mouvement Republicain Populaire MRP, fou diputat, ministre de finances 1946, president del consell 1947-48 i ministre d’afers estrangers 1948-53 i de justícia 1955-56 Partidari de la unió europea, proposà l’anomenat Pla Schuman 1950, que dugué a la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer CECA Fracassà, però, en el seu intent de crear la Comunitat Europea de Defensa 1952 Fou president del moviment europeu 1955 i de l’Assemblea Parlamentària d’Europa 1958-60, i un dels principals impulsors del moviment d’unificació europea

A París estudià a l’Académie Ranson 1931-38 El seu treball s’orientà cap a la decoració monumental vitralls per a l’església de Baccarat, Senyal 1955 en acer inoxidable per a una siderúrgia francesa, elements decoratius 1963 per a l’ORTF a París Interessat pels fenòmens biològics, feu escultures molt suggestives entre humanes i vegetals En els darrers temps fou autor peces que es basen en la diagonal, tractant de treballar les possibilitats de contacte d’uns volums en relació amb la terra on descansen Formà un taller d’escultura a Meudon, EUA

El 1876 establí a Barcelona, juntament amb Josep Plana i Anguera i Sebastià Agustí i Vilardebò, una foneria de ferro que esdevingué la segona foneria d’acer mòlt de l’Estat espanyol i que el 1920 es transformà en les importants Foneries Escorsa SA, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat L’empresa, que ocupà fins 200 obrers, fallí i tancà el 1966 El seu fill, Alexandre Escorsa i Sòria Barcelona, 13 de desembre de 1877 - 13 de febrer de 1947, se separà de la societat i fundà, amb Leonard Leprevost, l’HAMSA i altres empreses