Resultats de la cerca

L’any 1669 actuà com a mestre de capella de Santa Maria, plaça que obtingué en propietat des del 1674 fins a la seva mort És autor de cinc villancicos d’11 a 13 veus, d’una missa a 8 veus, d’un Nunc dimittis i d’unes completes, ambdues obres a 15 veus

Com a pintor adaptà els temes a un estil peculiar Dirigí la Revista d’Olot 1926-28 i les humorístiques Pessigolles 1924 i Rialles 1927, ambdues suspeses per l’autoritat Collaborà a la premsa i publicà el llibre República i Catalunya 1931-36 Després del 1939 exercí la crítica i fundà el Cràter d’Art

Extrem d’ambdues bandes, la temporada 1946-47 fou cedit al Club Gimnàstic de Tarragona pel Real Madrid Jugà en l’equip tarragoní 1947-57 en tres etapes, un total de 209 partits, 54 dels quals, a la primera divisió Disputà dos partits de caràcter benèfic amb la selecció catalana També fou entrenador del Nàstic la temporada 1964-65

Fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM des del 1941 i del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1942 Realitzà nombroses escalades, entre les quals destaquen les primeres al Rave 1941 i a la Nina 1942, ambdues a Montserrat, i la primera ascensió al Mallo Firé de Riglos, juntament amb Ernest Mallafré i Joan Enric Bou 1942

Pastor evangèlic, és autor de diversos poemes religiosos —alguns dels quals es convertiren en cançons— i és considerat com el fundador de l’escola del lied a Hamburg Escriví, en baix alemany, el drama Das Friedewünschende Teutschland, ‘L’Alemanya que desitja la pau’, 1647 i Monatsgespräche ‘Converses mensuals’, 1663-67, ambdues obres relatives a la guerra dels Trenta Anys

Assidu de la Camerata Fiorentina, de paper decisiu en el naixement del melodrama a Itàlia, fou autor dels llibrets de les primeres òperes, com Dafne 1594, musicada per Peri, Caccini i Corsi, Euridice 1600, per Peri i Caccini, Arianna 1608 i Il ballo delle Ingrate 1608, ambdues per Monteverdi El 1622 aparegué, pòstum, el volum de les seves Poesie

S’inicià al Club Egara i ocupa la posició de defensa Amb el club aconseguí un ascens a la divisió d’honor femenina l’any 2007 Amb la selecció espanyola disputà dos Campionats d’Europa 2005, 2007, on finalitzà en quarta posició en ambdues competicions, una Copa del Món 2006, on obtingué la tercera posició, i els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Soci del Reial Club de Tennis del Turó des del 1922, fou jugador de segona categoria i capità de l’equip espanyol de la Copa Davis durant la dècada de 1940 Presidí la Federació Catalana de Tennis 1964-75 i fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Tennis 1970-75 El 1975 rebé la medalla al mèrit tennístic d’ambdues federacions

Estudià a València i a Roma A València fou catedràtic de dibuix del natural en moviment i membre de l’Acadèmia de Sant Carles i sobresortí en l’ensenyament Entre les seves obres, d’un gust classicista, destaquen els nus del fris del monument al mestre Serrano i el relleu del gran saló de l’Ateneu Mercantil, ambdues a València

Fundà una escola a París 1830-56, on impartí la teoria que les úniques exigències obligades en arquitectura són les constructives i les funcionals Féu la Bibliothèque de Sainte-Geneviève 1843-50 i la Bibliothèque Nationale 1843-68, ambdues a París, en les quals, sota una aparença historicista, utilitzà estructures metàlliques i columnes de ferro fos, i alhora nous plantejaments d’organització espacial