Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Joan Milà i Tarragó
Economia
Comerciant.
El 1914 s’establí a Cuba Emprenedor en diverses activitats comercials, el 1923 fundà, a Camagüey, la coneguda casa Cuba-Cataluña, que es dedicava a la venda d’articles importats, sobretot dels EUA i de Catalunya principalment vins, licors i conserves L’expansió d’aquesta entitat fou tan remarcable que durant la dècada 1920-30 comptava , a més de la casa central, amb una sucursal important Ben integrat a les actvitats dels catalans residents a Cuba, fou membre del consell directiu de Germanor Catalana
Fidel Miró i Solanes
Política
Activista polític i editor.
De família pagesa, el 1925 anà a Cuba, on es relacionà amb grups anarquistes El 1933 tornà a Barcelona i s’incorporà a la CNT i en 1934-37 fou secretari del comitè regional de les Joventuts Llibertàries de Catalunya i secretari general de la FIJL presidí, també, l’Aliança de les Joventuts Antifeixistes 1938, fou fundador i director de la revista Ruta i redactor de Solidaridad Obrera , secretari general de les Juventudes Libertarias de España Exiliat el 1939, després d’alguns anys a la República Dominicana 1940-44 s’establí a Mèxic, on treballà a la Unión Distribuidora de Ediciones UDE i fundà…
Lluís de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
Duc de Sessa i de Somma, baró de Bellpuig, comanador de Sant Jaume.
Es formà a Roma i, abans d’heretar del seu pare, fou conegut com a comte de Cabra Obtingué la restitució de l’ofici de gran almirall del regne de Nàpols, perdut a la mort del segon duc de Somma Fou el protector i mecenes de Lope de Vega, amb qui tingué una correspondència constant Aquest li dedicà l’edició de la Parte cuarta de Comedias 1614 El duc fou marmessor i testamentari seu i en pagà l’enterrament i els funerals Es mantingué fidel a Felip IV de Castella durant la Guerra dels Segadors 1640
Juan Cunha
Literatura
Poeta uruguaià.
La seva obra poètica inicial palesa una certa influència de García Lorca i de CVallejo El tema central i més sostingut és el de la nostàlgia per la infància perduda, el desarrelament dels llocs estimats i la trobada amb la ciutat De la seva producció cal citar El pájaro que vino de la noche 1929, Guardián oscuro 1937, Cuaderno de nubes 1945, 6 sonetos humanos 1948, En pie de arpa 1950, Cancionero de pena y luna 1953, Hombre entre luz y sombra 1954, Pequeña antología 1957, Gestión terrestre 1959, A eso de la tarde 1961, Pastor perdido 1966 i Palabra cabra desmandada 1971
Guerau de Cabrera
Música
Trobador català identificable amb Guerau III de Cabrera, vescomte de Girona i d’Àger, almenys des del 1145.
Fou autor d’un sirventès- ensenhamen de 216 versos dirigit al joglar Cabra, a qui acusa de no saber fer jocs malabars, ni ballar com un joglar gascó, ni saber utilitzar l’arc i els dits per a tocar la viola Afegeix que tampoc no sabia cantar, no perquè la seva veu fos dolenta, sinó perquè desconeixia els tipus de poesia que s’interpretaven cantant, entre d’altres el sirventès i la balada Tot al llarg de l' ensenhamen , Guerau de Cabrera enumera obres i personatges literaris, cosa que manifesta l’erudició de l’autor Aquesta obra fou imitada per diversos trobadors provençals, com Guiraut de…
José Régio
Literatura
Poeta i narrador portuguès.
El seu veritable nom era José Maria dos Reis Pereira Fou un dels fundadors de la revista Presença La seva poesia, com As encruzilhadas de Deus 1936, O filho do Homem 1961 i Música Breve 1970 s’acosta a la temàtica de Kierkegaard pel que té d’expressió de l’enfrontament de l’Home i l’Absolut La seva novella Jogo da cabra cega 1934 és una de les obres cabdals de la narrativa portuguesa contemporània Posteriorment publicà la summa novellesca A velha casa , integrada per Uma gota de sangue 1945, As raízes do futuro 1947, Os avisos do Destino 1953, As monstruosidades vulgares 1960 i Vidas são…
Ricard Moragas
Dansa i ball
Teatre
Coreògraf, ballarí i escenògraf.
Estudià dansa a Barcelona amb Antoni Biosca Tingué èxits a París, Amèrica i Londres 1855 amb Manuela Perea, ‘La Nena’ Amb ella fou primer ballarí al Liceu 1859-60, amb gran èxit Actuà a Madrid i a Itàlia i assolí nous èxits al Liceu 1865, 1868-69 Retirat del ballet, fou escenògraf de les comèdies de màgia populars cap al 1870, com La redoma encantada i La pata de cabra , i coreògraf dels ballets d’òperes al Liceu, sovint en collaboració amb l’escenògraf Soler i Rovirosa El 1881 assolí un gran èxit amb el ballet Corinda , de NManent Fou director del cos de ball del Teatro Real, de…
Cristòfor de Potau i d’Oller
Història del dret
Jurista.
Senyor de Sarral, de Cabra que comprà el 1698 al marquès d’Olias i de la quadra de Conill Fill de l’assessor de la batllia general de Catalunya, conseller reial i doctor en drets, el cavaller i després noble Josep de Potau i Company Collaborà a la lluita antifrancesa durant la guerra de la lliga d’Augsburg Fou catedràtic de la universitat i magistrat de l’Audiència de Barcelona Felip V volgué atreure-se'l amb el títol de comte de Vallcabra 1702, però ell era austriacista i s’oposà per escrit que les deliberacions del Consell de Cent deixessin d’ésser secretes, fet pel qual fou empresonat a…
Cosme Ribera i Miró
Música
Músic.
Germà de Josep Ribera i Miró , fou un dels fundadors de la Societat Barcelonina de Quartets i dirigí la Banda Municipal de Lleida Dirigí el Teatre Principal de Barcelona 1873-76, el Gran Teatre del Liceu 1876-77 i el Principal de València i fou professor de violí del Conservatori del Liceu Actuà com a organista a l’Albi És autor, entre d’altres, d’un Rèquiem , una Missa de Glòria per a gran orquestra, la cantata A la musa catalana , estrenada per la Societat Euterpe als Jardins del Tívoli, i la sarsuela en tres actes L’Esparver 1883, a partir un text de Feliu i Codina També escriví les obres…
Guerau de Cabrera
Història
Literatura
Noble i trobador, vescomte de Girona i d’Àger (1144-~45) i primer vescomte de Cabrera (~1145-~80) (Guerau III de Cabrera).
Quan s’extingí el càrrec de vescomte de Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d’Urgell Ermengol VI El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer Ha estat identificat com a autor d’un Ensenhamen ‘Ensenyament’ escrit en llengua provençal entre el 1150 i el 1170 i adreçat al seu joglar Cabra per tal d’instruir-lo Consta de 216 versos, on…