Resultats de la cerca

Estengué els seus dominis al llarg de les fronteres de l’imperi dels guptes, els quals destronà El seu fou el darrer imperi budista a l’Índia Fou mecenes d’escriptors i erudits i conreà, ell mateix, el gènere dramàtic

Passà al servei d’Àustria com a canceller 1866-71, i menà una política antiprussiana Mitjançant un acord amb Ferenc Deak establí l’imperi sobre una base dualista Àustria-Hongria Després del 1871 inicià l’aproximació d’Àustria al nou Imperi Alemany

Aprofità el desordre intern de l’imperi bizantí i les campanyes d’aquest a Síria i Itàlia per intentar de restaurar l’imperi búlgar, del qual recobrà la part occidental El 986 derrotà Basili II de Bizanci, però fou vençut per aquest 1014 d’una manera definitiva

Fill de Túpac Iupanqui, arribà al poder molt jove, i hagué de vèncer l’oposició del seu germanastre Dominà les tribus del nord de l’imperi fins a Chachapoyas i Mayopampa NE del Perú En morir, les lluites entre els seus fills Huáskar i Atahualpa dividiren l’imperi

Secretari de Manuel I, l’acompanyà en les expedicions militars i el féu figura central de la seva història, inacabada, que comprèn els anys 1118-76, i es caracteritza per l’objectivitat, la utilització de material documental i l’afirmació dels drets al domini universal de l’imperi d’Orient contra l’imperi d’Occident

Rei de Germània i d’Itàlia 961 Fill d’ Otó I i d’Adelaida Es casà 972 amb Teòfana, filla de l’emperador bizantí Romà II Rivalitzà amb els emperadors bizantins i prengué el títol d’ imperator romanorum , que aquells reivindicaven El 981 passà a Itàlia i feu matar per sorpresa un gran nombre d’enemics seus a Roma, la qual cosa li valgué el sobrenom de Sanguinari Lluità amb poca fortuna amb grecs i sarraïns a Calàbria

Proclamat a Sírmium per l’exèrcit a la mort de Claudi La seva obra militar fou doble, en primer lloc a Europa contra els vàndals i els alamans jutungs, que el venceren a Plasència Itàlia el 270 dC, la qual cosa l’obligà a fer construir l’anomenada muralla d’Aurelià , per a la defensa de Roma La victòria final romana fou gràcies a l’exèrcit d’Illíria Un cop pacificada aquesta part de l’Imperi hagué de lliurar batalla al regne de Palmira, on la reina Zenòbia s’havia alçat i havia proclamat emperador el seu fill El 272-273 prengué Palmira, féu presonera Zenòbia, i finalment destruí…

Fill segon de Carlemany , fou coronat a Roma, quan tenia només cinc anys, per Adrià I 781 Lluità contra els àvars 796 i prengué part en la campanya de Baviera 797 Saquejà les illes de Venècia, però no reeixí a sostreure-la de l’imperi Bizantí 810 A la seva mort el regne d’Itàlia tornà a unir-se a l’imperi Carolingi

Fou regent de Macedònia durant les aventures orientals d’Alexandre A la mort d’aquest 323, mantingué la idea de l’imperi, sobretot una vegada mort Perdicas s’alià amb Ptolemeu i es féu nomenar regent per l’assemblea de tot l’exèrcit L’imperi es mantingué fins a la seva mort, que representà el senyal de desbandada per a tots els generals

Nomenat magister militum 385, li fou confiada la tutoria d’Honori, gendre seu, i la regència de l’imperi d’Occident No pogué recuperar la Illíria per a l’Imperi, però derrotà els visigots d’Alaric a Pollenza 402 i els ostrogots a Fiesole 405 Sospitós de connivència amb els germànics i de voler fer proclamar emperador el seu fill, fou mort amb el consentiment d’Honori