Resultats de la cerca

Llicenciada en filologia catalana, ha escrit diversos estudis sobre la literatura dels anys setanta i vuitanta, entre els quals destaca l’edició de l’obra poètica completa de Vicenç Altaió És autora, juntament amb Vicenç Altaió i Jesús Galdón, del llibre d’aforismes El cervell i les venes 2005 i de les novelles Camisa de foc 2008, Tot serà blanc 2009 i Unes ales cap a on 2011 També ha exercit de crítica literària per a diversos mitjans

Llicenciada en filologia catalana i catedràtica de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari Ha dedicat els seus estudis a l’obra de Víctor Català, amb nombrosos articles i edicions En aquest sentit, són especialment destacables la seva edició de Drames rurals 1992 i, sobretot, l’edició crítica de Solitud 1990 També ha fet la tria i l’edició de diverses antologies de la narradora empordanesa en volums com Contes diversos 1981 i Contes 1994

Llicenciada en medicina per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la mateixa universitat 1984 amb una tesi sobre esquizofrènia Cursà estudis de postgrau a les universitats de Califòrnia i Cambridge Treballà en diverses institucions psiquiàtriques fins que el 1990 hom li proposà presentar un programa de televisió de divulgació sexual Des de llavors ha alternat la docència amb la presentació de programes televisius És collaboradora habitual en diversos diaris i ha escrit alguns llibres, tant de divulgació com científics

Llicenciada en psicologia, es doctorà en ciències de l’educació Fou mestra de parvulari, impulsora destacada de l’Asociación Interuniversitaria de Investigación Pedagógica 1981 i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona i la UNED Fou diputada al Parlament de Catalunya per la coalició Convergència i Unió 1992-96 Féu i dirigí nombrosos treballs de recerca sobre investigació en l’educació Impulsà la fundació que porta el seu nom, dedicada a la recerca en neuropsicopedagogia

Llicenciada en ciències geològiques per la Universitat d’Hamburg el 1980, es doctorà el 1988 amb el seu treball sobre les faunes de bòvids del Miocè de Turquia Collaboradora científica a la Universitat d’Hamburg del 1980 al 1984, i des del 1985 a l’Institut Paleontològic MCrusafont de Sabadell, d’ençà del 1999 és membre de l’equip científic d’aquest institut Els seus estudis se centren en les aplicacions de la morfologia funcional i les lleis de la biomecànica en artiodàctils i primats miocènics

Llicenciada en filologia clàssica, des del 1983 fou professora de la Universitat de Barcelona de paleografia medieval, diplomàtica general, epigrafia i numismàtica Les seves recerques i investigacions giren principalment entorn de l’antroponímia i toponímia catalana i de l’escriptura i la seva evolució al Principat És autora, entre altres obres, de L’escriptura a les terres gironines, segles IX-XVIII 1993, 2 vol, juntament amb JMPons, Lletres reials a la ciutat de Girona 1293-1515 2000, 2 vol i El llibre manuscrit 2002

Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona 1973, graduada per l’Escola de Bibliotecàries 1976 i doctora per la School of Library and Information Science de la Universitat de Pittsburg 1990 El 1999 passà a la facultat de biblioteconomia i documentació de la Universitat de Barcelona, de la qual és la primera degana És autora de L’Escola de bibliotecàries, 1915-1939 1992 i de nombrosos articles especialitzats És membre de la Secció de Catalogació de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques

Llicenciada en ciències de la informació per la UAB, guanyà el premi Ignasi Iglésias 1996 amb Àfrica 30 1997, que mostra la relació d’un home vell, contrabandista d’animals, amb un jove, amb Àfrica com a referent i somni Ha escrit també les peces Al tren 1995, Desconeguda 1996, Un aire absent 1998 i La dona i el detectiu 2001 Com a guionista, és coautora d’ El joc de viure 1996-97, Laura 1998 i Plats bruts 2001-02 Forma part del collectiu Germanes Quintana

Llicenciada en filologia catalana, publicà les novelles eròtiques Amorrada al piló , que assolí un gran ressò 1986, amb versió cinematogràfica de T Verdaguer, sota el títol de L’escot i Sauna 1987, duta al cinema per A Martín, a més de No siguis cruel 1997, Dones enamorades 1998 i La promesa 1999 També ha escrit la narració breu La teva noia 1992 i els guions de ràdio Pollastre al forn i La vida rosa , i els televisius, entre d’altres, El cor robat , Sitges , Laberint d’ombres i El cor de la ciutat

Llicenciada en INEFC i especialista en Activitat Física Adaptada, inicià la seva etapa d’entrenadora collaborant amb la Federació Catalana de Minusvàlids el 1990 Fou entrenadora de ciclistes amb paràlisi cerebral i responsable de voluntaris a la secció de ciclisme dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Fou seleccionadora de ciclisme de la Federació Espanyola d’Esports per a Paralítics Cerebrals 1994-96 És directora tècnica del Club Esportiu Aura de Paràlisi Cerebral És coautora d’alguns llibres, com ara Activitat física adaptada 2001 o El joc i els alumnes amb discapacitat 2011