Resultats de la cerca
Es mostren 56991 resultats
Eudald Raguer i Batlle
Història
Metge i erudit.
Estudià a Barcelona, i es doctorà en medicina 1830 El mateix any, Pròsper de Bofarull el nomenà delegat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Ripoll, per tal que recollís la documentació i els llibres que s’haguessin salvat de la crema del monestir de Ripoll Emprengué les accions necessàries per a salvar el monestir de l’expropiació decretada pel govern i impedí que en fos consumada la destrucció Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, hi presentà comunicacions que foren publicades, com els Apuntes acerca del cólera morbo asiático de Ripoll en 1865 1866
Ragonfred
Història
Comte palatí.
Magnat franc de la cort carolíngia, enviat per Carlemany segurament vers la fi del s VIII juntament amb els jutges imperials Donat i Ugabald, potser per lliurar a la seu de Girona un primer precepte i dirigir la reorganització politicoeclesiàstica de la diòcesi gironina després de la seva incorporació al regne franc Per un document posterior, del 817, sabem que els missi , Ragonfred, Donat i Ugabald, havien estat els encarregats d’inspeccionar els termes de Bàscara i lliurar aquesta vila al bisbe Gualaric de Girona Una lectura poc crítica del document del 817 ha fet que alguns historiadors…
Baltasar Ragon i Petit
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica, s’interessà per temes històrics i artístics collaborà molts anys a El Dia , de Terrassa, i publicà obres com El poble de Sant Pere de Terrassa 1910, Terrassa, Historials i efemèrides 1929, Terrassencs del mil vuit-cents 1933, El catalanisme a Terrassa 1935, La industria tarrasense a través de los tiempos 1942, etc, que li valgueren el títol de cronista oficial de Terrassa Hom ha publicat pòstumament el dietari Terrassa 1936-1939 tres anys difícils de guerra civil 1972 Emprà sovint el pseudònim de B de la Galera
Fitzroy James Henry Somerset Raglan
Història
Militar
Mariscal britànic.
Durant les campanyes napoleòniques actuà d’ajudant de camp del duc de Wellington, i posteriorment de diplomàtic a París 1815-18, Verona 1822, Madrid 1823 i Peterburg 1826 En entrar la Gran Bretanya 1854 en la guerra de Crimea 1853-56, comandà les forces britàniques
Antonio Raggi
Escultura
Escultor italià, també conegut per Il Lombardo
.
Deixeble de Bernini, fou després un dels seus collaboradors Aparició de Crist a la Magdalena església de Santo Domenico e San Sisto, Roma i estàtua del Papa Alexandre IV capella Chigi de la catedral de Siena
Carlo-Ludovico Ragghianti
Art
Crític i historiador italià de l’art.
Influït pel pensament de B Croce i per l’experiència de la lingüística de K Fiedler Professor a Pisa, dirigí La Critica d’Arte , revista que fundà el 1935 amb R Longhi i R Bianchi Bandinelli Promogué i organitzà institucions dedicades a l’art i publicà nombroses investigacions I Carracci e la critica d’arte nell’età barocca , 1933 Cinema, arte figurativa, 1952 Mondrian e l’arte del XX secolo, 1962 L’arte nella paleostoria dell’uomo , 1973 Milità en la resistència durant el feixisme Profilo della critica d’arte in Italia , 1942, fou escrit a la presó
Eduard Ragasol i Sarrà
Història
Política
Polític.
De família benestant, es llicencià en dret Afiliat a Acció Catalana, fou diputat a corts i, durant la guerra 1937, sotssecretari de justícia de la Generalitat Lluità al front de Terol i s’exilià el 1939 Ajudà els refugiats de l’èxode, participà en la resistència francesa i, empresonat pel govern de Vichy, fou reclòs en un camp de càstig Fundà a París 1945 una editorial de llibres catalans Se n'anà a Mèxic el 1947, es dedicà a negocis relacionats amb el cinema i collaborà en les activitats de la comunitat catalana
Josep Francesc Ràfols i Fontanals
Arquitectura
Pintura
Tractadista d’art, arquitecte i pintor.
Vida Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior ETS de Barcelona, i n’obtingué el títol l’any 1916 presentà el projecte de la nova façana per a l’església del Sant Esperit de Terrassa Aviat deixà els projectes per exercir de professor d’ensenyament artístic 1928 i història de l’art 1930, activitats vinculades a la seva vocació de dibuixant i pintor Amb Enric C Ricart i Rafael Sala formà un grup artístic, i a Barcelona fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, a redós del qual fundà amb Josep Llorens i Artigas l’ Agrupació Courbet La primera exposició on participà l’Agrupació Courbet…
, ,
Antoni Ràfols i Fernández
Música
Violinista, organista i tractadista musical.
Fou ordenat de sacerdot i fou primer violí de la capella de música de la catedral de Tarragona El 1801 publicà un Tratado de la sinfonía
Albert Ràfols i Cullerés
Pintura
Pintor.
Format a Llotja amb Lluís Labarta i AMas i Fontdevila, i —pensionat— a Madrid Exposà individualment a les Galeries Laietanes de Barcelona 1917 i després sovint a La Pinacoteca Hom ha destacat en ell l’enquadrament fotogràfic i la factura esbossada, que el fan excellir especialment en els interiors També té nombrosos retrats