Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
Francesc Jordà i Cerdà
Prehistòria
Prehistoriador.
Es formà a la Universitat de València, i s’especialitzà en Paleolític i art rupestre Efectuà diverses excavacions al País Valencià, a Astúries, etc Fou collaborador del servei de prehistòria de València SIP i director del servei d’arqueologia d’Astúries 1955-62 Catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Salamanca 1962, publicà El solutrense en España 1953, Gravetiense y epigravetiense en la España mediterránea 1954, El arte rupestre paleolítico de la región cantábrica nueva secuencia cronológico-cultural 1964, Guía de las cuevas prehistóricas asturianas 1976, Asturias Prehistoria 1977,…
Sebastià Badia i Cerdà
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Deixeble de Manolo Hugué, la seva obra escultòrica se centrà en la figura femenina El 1953 en l’Exposició de Belles Arts de Primavera, a Barcelona, li fou concedida la tercera medalla A més, rebé el segon 1954 i el primer 1955 premi de l’Acadèmia Sant Jordi, i la tercera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1960 És autor dels relleus murals del presbiteri de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers 1955-66 i del monument als bombers de Barcelona 1967 Al març del 2009 fou declarat fill predilecte de Caldes de Montbui
Carmina Pleyan i Cerdà
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lingüista i professora de llengua i literatura castellanes.
Catedràtica de llengua i literatura castellanes per la Universitat de Barcelona, impartí aquestes matèries en l’ensenyament secundari en instituts de Lleida, Figueres i Girona, i dirigí una filial de l’Institut Maragall de Barcelona El 1963 obtingué la càtedra de l’Institut Montserrat i del 1970 al 1975 fou responsable d’orientació pedagògica a l’institut experimental pilot Joanot Martorell, ambdós també a Barcelona Es jubilà l’any 1985 Fou autora de diversos llibres de text de la seva especialitat molt utilitzats durant els anys seixanta i setanta Entre els títols més destacats cal esmentar…
Sebastià Serra i Cerdà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en teologia 1810, s’ordenà de sacerdot el 1811 Residí uns quants anys a França i Itàlia Tornà a Mallorca el 1844, i el 1852 fou nomenat canonge de la seu Publicà Meditacions sobre els passos des Viacrucis 1852 i Corona de Maria Santíssima de los Dolors en el nou Calvari de Felanitx sd
Tomàs Amorós i Cerdà
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor a Palma entre el 1786 i el 1810.
És autor del dietari Relació d’algunes curiositats escrites començant l’any 1740 , del qual foren tretes diverses còpies manuscrites, una de les quals conservada a la Miscellània Pasqual L’obra, escrita en un català colloquial, comprèn el període del 1740 al 1800 i fou aprofitada, entre d’altres, per Àlvar Campaner en el Cronicón Mayoricense Impressor del Sant Ofici, el seu establiment passà a Felip Guasp i Barberí, en casar-se aquest amb la seva vídua, Caterina Pascual
Enric Maass i Cerdà
Pintura
Pintor.
Fill de l’aquarellista i antiquari barceloní Emili Maass i descendent dels fotògrafs Napoleon A catorze anys ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi La seva primera obra s’emmarca dins de l’informalisme abstracte i amb aquest estil participà l’any 1962 al Primer Ciclo de Arte de Hoy, organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc A partir de la llarga estada que fa a Horta de Sant Joan amb la seva dona, la poetessa Teresa Bertran Teresa d’Arenys , la seva obra fa un canvi radical cap a un art figuratiu amb un estil molt propi i de gran qualitat tècnica Exposà a Barcelona, Madrid, Palma…
Pere Guixà i Cerdà
Literatura
Narrador.
Llicenciat en filologia romànica, collabora en els suplements de cultura de la premsa diària Avui , La Vanguardia , El País Professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des del 2008, manté una regular i continuada activitat com a narrador i els seus contes han estat celebrats com un dels exponents més interessants de la nova narrativa Ha publicat els llibres L’examen de l’autodidacte 1999, Àlies Barcelona 2001, L’embolic del món 2002, Topolino 2004, No pots no sentir-ho 2006 i Fora de la màquina 2011
,
Francesc Cerdà i de Villarestau
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de Llotja de Barcelona i a l’Accademia di San Luca, a Roma, ciutat on arribà el 1834 amb Pelegrí Clavé i Manuel Vilar, i on assolí reputació com a copista El 1841 estigué a Munic, on s’entusiasmà per l’art promogut per Lluís I de Baviera El 1843 s’establí a Madrid El Retrat de la nena Maria Miquela de Despujol i el Rapte de Ganimedes Museu d’Art Modern de Barcelona evidencien la seva qualitat de pintor romàntic Fou membre del grup dels natzarens catalans
Francesc Xavier Cerdà i Llampillas
Historiografia catalana
Historiador de la literatura vuitcentist, més conegut com Francesc Xavier Llampillas.
Vida i obra Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampillas, de qui prengué el cognom, fou professor d’humanitats, retòrica i filosofia al collegi de Betlem de Barcelona Entrà a la Companyia de Jesús el 1748 s’hagué d’exiliar conjuntament amb els seus companys de religió i s’establí a Gènova La seva obra principal són els sis volums vindicatius publicats a Gènova del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola contro le pregiudicate opinioni di alcuni moderni scrittori italiani Dissertazioni del signor abate D Saverio Lampillas 1778-81 Aquest treball és dividit en…
Manuel Cerdà i de Villarestau
Escriptura i paleografia
Numismàtica i sigil·lografia
Dret
Advocat, taquígraf i numismata.
Estudià dret a València Fou taquígraf de la Gaceta de Madrid i del Diario de la Administración 1834 Publicà obres de text, com Repertorio geográfico 1836 i Repertorio histórico 1855 i un Catálogo general de las antiguas monedas autónomas de España