Resultats de la cerca

El 2001 formà part del grup fundador del Club Ciclista Martorelles, que presidí Sota el seu mandat s’inicià la celebració de la marxa cicloturista Melcior Mauri Presidí la Federació Catalana de Ciclisme 2004-08, de la qual impulsà l’equip de pista de categoria UCI Catalunya Team i la xarxa de centres de bicicleta tot terreny Posteriorment fou coordinador de circuits tancats de ciclisme dins del Pla Estratègic de la Bicicleta

Començà a arbitrar el 1972 a la Federació Territorial Barcelonesa de Patinatge El 1977, per motius laborals, s’afilià a la de Girona El 1984 assolí la categoria internacional Fins el 1997, any de la seva retirada, dirigí 410 partits de la divisió d’honor, 10 finals de la Copa del Rei i 215 partits de competicions internacionals Participà en set Campionats del Món i quatre d’Europa, en dues Copes de les Nacions de Montreux, una Copa Llatina i en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en què l’hoquei sobre patins fou un dels tres esports de demostració

Membre del Club de Boxa Terrassa, fou campió de Catalunya de pes mosca 1956, 1957 i gall 1960 També es proclamà campió d’Espanya en la categoria de pes gall 1960 i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, on assolí el cinquè lloc en la mateixa categoria

Formà part de la Companyia d’Esquí del Regiment Pirinenc de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola Realitzà ascensions i travesses amb esquís pels Pirineus i els Alps Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, participà en diverses competicions d’esquí en l’àmbit català i estatal 1940-59 Fou capità de l’equip del CEC la temporada 1942-43, i es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de descens Fou un dels iniciadors de l’Escola d’Esquí de la Molina 1944-45, junt amb Lluís Pedrerol, Ernest Mullor i Ezequiel Giró Formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola d…

Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes gall 1932 Com a professional, fou campió de Catalunya i finalista en el Torneig Cinturó de Barcelona Durant més de deu anys feu de secretari personal del futbolista Josep Samitier Presidí l’Agrupació Catalana d’Exboxejadors i també l’espanyola, que ell mateix fundà a Barcelona També fundà i presidí l’Agrupació Mundial d’Exboxejadors Fou el màxim dirigent del comitè d’exboxejadors del Consell Mundial de Boxa Rebé la medalla d’or de la federació espanyola i la de la federació peruana

Membre del Club Natació Barcelona, el 1925 fou campió de Catalunya de 200 m braça i de relleus 4 × 50 m estils Es proclamà campió d’Espanya de 100 m braça 1918 i 200 m braça 1919 En waterpolo fou cinc vegades campió de Catalunya de primera categoria 1921-25 i dues vegades d’Espanya 1920, 1921 El 1920, participà en els Jocs Olímpics d’Anvers i jugà els tres primers partits internacionals de la història del waterpolo espanyol

El 1622 succeí el seu pare com a alcaid de la Casa de les Comèdies de València Autor de diverses comèdies, com la feta en collaboració amb Marc Antoni Ortí, Nuestra Señora de los Desamparados 1669, i de nombroses peces teatrals menors Publicà diversos llibres de poemes, un dels quals, el Tropezón de la risa 1629 o 1674, conté romanços, sàtires i unes gracioses endechas en català, que hom considera una de les mostres més reeixides de la lírica barroca catalana

Hom creu que era d’origen valencià, car consta com a senyor dels castells de Benicàssim, Montornès i Vilabella altres creuen que nasqué al castell de Tous Anoia El 1409 fou nomenat bisbe d’Elna i era diputat eclesiàstic de Catalunya i president de la generalitat El papa Benet XIII el traslladà a Vic el 1410 Prengué part en el parlament de Barcelona convocat per a tractar de la successió del rei Martí, i el 1413 era un dels nobles consultats per Ferran I abans de procedir contra el comte Jaume d’Urgell Seguí la causa de Benet XIII fins al concili de Constança Celebrà un important sínode a Vic…

Era fill natural de Ferran II de Catalunya-Aragó i d’ Aldonça Roig i d’Ivorra , de Cervera El 1478 succeí al seu oncle Joan d’Aragó en l’arquebisbat de Saragossa i reuní, a més, moltes prebendes, entre d’altres l’arquebisbat de Monreale, a Sicília, que deixà, el 1529, pel de València Fou diputat de la generalitat aragonesa, exercí repetides vegades el càrrec del lloctinent d’Aragó i també el de lloctinent general de la corona catalanoaragonesa 1514-16 El 1495 introduí el sistema d’insaculació en la designació de diputats i altres oficis d’Aragó A la mort de Ferran II 1516 fou designat regent…

Llicenciat en dret a Barcelona, fou diputat provincial pel Partit Liberal Dinàstic 1888-93 Cacic i patrici alhora, convertí Terrassa en un feu on sortia com a diputat a corts, càrrec que anà ostentant, bé que el 1906, amb motiu de la Solidaritat Catalana, pel seu anticatalanisme, decidí de no presentar-se Monàrquic independent, aglutinà un nucli d’addictes i d’electors conservadors, reducte contra el qual combateren republicans, catalanistes d’esquerra i també de la Lliga Regionalista Foren particularment sagnants els poemes que li dedicà JCarner, fent-lo, no sempre amb justícia, la bèstia…