Resultats de la cerca

Benedictí de Solesmes 1878, passà a la fundació de Farnborough, d’on esdevingué abat 1903 És autor de Le livre de la prière antique 1900, i dirigí els Monumenta Ecclesia Liturgica 1900-12 i el Dictionnaire d'archéologie chrétienne et de liturgie

Es retirà al monestir benedictí de Streaneshalch ara Whitby, Northumbria Beda deixà explicat l’inici llegendari de la vocació del poeta i en transcriví un himne religiós, únic text que li és conegut Li han estat atribuïdes versificacions dels primers llibres de la Bíblia

Ordenat de sacerdot a Barcelona, regentà molts anys la parròquia de Santa Maria dels Sants, a Barcelona El 1893 ingressà a l’orde benedictí a Montserrat Publicà Ejercicios para las principales festividades del año 1896 i Nueva historia del santuario y monasterio de Montserrat 1896

Benedictí maurista de Saint-Germain-des-Prés, on fou bibliotecari i mestre de Mabillon Investigà molts arxius de monestirs i publicà l’ Spicilegium sive Collectio veterum aliquot Scriptorum , en 13 volums 1655-77, ple de texts i documents inèdits, alguns dels quals referents a la història catalana

Monjo celta de Lindisfarne, conegué el monaquisme benedictí a Roma 654, que introduí a Ripon 657, juntament amb els usatges litúrgics romans, fet que li valgué l’oposició dels bisbes celtes i del rei Oswy Evangelitzà els frisons La seva festa se celebra el 12 d’octubre

Monjo benedictí de Solesmes, estudià sobretot la història del monestir de Silos i els seus manuscrits visigòtics Investigà l’antiga litúrgia hispànica, de la qual edità fonts importants Le Liber Ordinum 1904 i Le Liber Mozarabicus Sacramentorum 1912, on féu també una descripció de molts manuscrits litúrgics visigòtics

Monjo benedictí El 1785 era prior de Santa Maria de Meià, i vers els anys 1788 i 1800, abat de Gerri de la Sal, d’on recollí la documentació històrica escriví, entre d’altres, una obra voluminosa sobre els orígens del comtat de Pallars Se li atribueixen diverses composicions poètiques

Fou monjo benedictí a Corbie sota l’abat Pascasi Radbert Augustinià declarat, els seus escrits són eminentment teològics De corpore et sanguine Domini a propòsit del tractat homònim de Pascasi, De praedestinatione a favor del predestinacionisme del seu amic Gottschalk i Contra Graecorum opposita propugna el filioque , entre altres obres

Monjo benedictí El 1785 era prior de Santa Maria de Meià, i vers els anys 1788 i 1800, abat de Gerri de la Sal, d’on recollí la documentació històrica escriví, entre altres obres, una obra voluminosa sobre els orígens del comtat de Pallars Se li atribueixen diverses composicions poètiques

Vestí l’hàbit benedictí a Montserrat el 1585 Dedicat a investigacions històriques, treballà, ultra en el de Montserrat, d’on fou arxiver, en diversos arxius del país, dels quals transcriví i extractà nombrosos documents Entre les seves obres manuscrites, avui desaparegudes, figuraven un Apparatus historicus Montisserrati i un De rebus notabilibus Principatus Cataloniae