Resultats de la cerca

Presentà, amb uns versos llatins, l’edició del 1502 de les obres teatrals Galathea et Zaphira de Florus Fou amic de Joan Boscà i mantingué correspondència literària amb Marineo Sículo, el qual l’inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics Corregí en part l’edició del diccionari de Nebrija avalada per Martí Ivarra 1522

El 2001 arribà a Tortosa Fou dues vegades campiona de Catalunya en la modalitat de balls llatins 2008, 2009 amb Nicolás García, la seva parella de ball des del 2006 fins que es retirà, el 2011 Ha impartit classes de ball de competició per tot Europa i a l’escola Dance Fever de Newton, Massachusetts EUA

Imprimí amb preferència obres dels clàssics grecs i llatins Les edicions més remarcables sortides de les seves premses són l' Antologia grega 1494 pulicada sota la direcció de l’humanista Girano Lascaris, els Himnes de Callímac, l' Argonàutica d’Apolloni de Rodes 1496 i la primera edició de la traducció llatina de les obres de Plató

Fill del vescomte Reverter, a la mort d’aquest 1142 el succeí en el càrrec i es traslladà del Marroc a Catalunya el seu germà restà al Marroc i es convertí a l’islam Ruburṭayr Abū-l-Ḥasan ‘Alī ibn Alguns documents llatins atorgats pel vescomte són signats en àrab El succeí el seu fill Berenguer de la Guàrdia

Vinculat al cercle erasmista barceloní de Miquel Mai, presentà, amb versos llatins, l’edició del 1502 de Galathea et Zaphira de FlorusA Nàpols 1507 estigué relacionat amb Joan Boscà i Lucio Marineo el darrer l’inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics Amb Martí Ivarra, revisà l’edició anterior del Vocabularium de Nebrija de Gabriel Busa per a una nova publicació 1522

Començà a competir el 1998 i es proclamà campió d’Espanya jove en la modalitat llatins 1999 fent parella amb Anna Rosa Garola El 2002 fou campió d’Espanya adult en la modalitat deu balls, amb Blanca Ribas Turón Ja retirat de la competició esportiva, es dedicà professionalment a la dansa contemporània i formà part de la companyia de dansa de Pina Bausch

Residí molts anys a Polònia, i passà més tard a la capella de Stuttgart 1510-14 i a la de l’emperador Maximilià I Més tard fou mestre de capella de Ferran I d’Àustria És autor de misses, de motets i d’himnes llatins a quatre veus Deixà també cançons profanes a quatre i cinc veus sobre texts alemanys

Resident a Menorca del 1744 al 1749, exercí com a cirurgià de la guarnició anglesa Més tard fou professor a la Universitat de Dublín És autor d' Observations on the Epidemical Diseases in Menorca Londres 1751 on, a més de les observacions epidemiològiques a què fa referència el títol, dóna una llista de 180 plantes menorquines amb els noms llatins, anglesos i catalans

Fill d’un pastor, ensenyà grec a Ginebra 1582, Montpeller 1595 i Lió 1598 Enric IV el cridà a París 1599 com a bibliotecari reial El 1610 s’establí a Anglaterra, on fou protegit per Jaume I, que l’utilitzà com a pamfletari religiós, especialment contra els jesuïtes Edità autors grecs i llatins Té un gran interès la seva correspondència

De família bramànica, treballà de jove en contacte amb cristians, contacte que li suggerí una reforma de l’hinduisme en sentit universalista Coneixedor dels texts sagrats originals sànscrits, perses, àrabs, hebreus, grecs i llatins, publicà diverses obres religioses i traduí al bengalí els Upanishad 1814 i els Evangelis 1820 Contribuí a la prohibició de l’autocremació de les vídues 1832