Resultats de la cerca

Fill d’un director d’escena, el seu nom de naixement era William Blake Crump, i adoptà com a nom artístic una combinació del seu propi nom i el del seu avi, el realitzador de cinema mut J Gordon Edwards S’inicià com a guionista de guions de cinema negre, i entre el 1957 i el 1961 creà per a la televisió diverses sèries d’èxit en aquest gènere El 1955 dirigí el seu primer llargmetratge, Bring your Smile Along Seguiren una quarantena llarga de títols, tots del gènere de la comèdia, amb la notable excepció del drama Days of Wine and Roses 1962, premiada al festival de Sant Sebastià el 1963…

Estudià art dramàtic a Yale i desenvolupà una àmplia carrera teatral a Broadway Debutà al cinema com a protagonista en Blood Simple 1984, de Joel Coen , amb qui es casà, i el seu germà Etan, moltes de les pellícules dels quals ha protagonitzat o hi ha participat posteriorment Arizona Baby 1987, Barton Fink 1991, Fargo 1996, film amb el qual obtingué l’Oscar a la millor actriu,  The Man Who Wasn’t There  2001, Burn After Reading 2008 i Hail, Caesar 2016 Amb altres directors, ha tingut papers destacats en els films  Crimewave 1985 i Darkman 1990, de Sam Raimi Mississippi Burning…

Diplomat al Collegi de Teatre de Barcelona 2001-04, el 2001 cofundà la companyia El Nacional No Ens Vol, en tots els muntatges de la qual participà, i des del 2014 és membre fundador de La Kompanyia Lliure, adscrita al Teatre Lliure Ha actuat, entre moltes altres obres, a La síndrome de Bucay 2009, de Joan Gallart  La doble vida d’en John 2010, de Ray Cooney, dirigida per Àngel Llàcer  La revolució no serà tuitejada 2013, escrita i dirigida per Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró  Frank V opereta d’una banca privada 2015, de Friedrich Dürrenmatt, sota la direcció de Josep Maria Mestres…

El 1943 començà la seva tasca en el teatre i el 1945 fou el protagonista de Caligule d’ACamus Formà part del Théâtre National Populaire, on interpretà Le Cid 1951, Le Prince de Hombourg 1951, Richard III de Shakespeare 1954 i Lorenzaccio d’AMusset entre moltes altres En el cinema cal destacar L’idiot 1947, La Chartreuse de Parme 1948, Fanfan la Tulipe 1952, Les orgueilleux 1953, Le rouge et le noir 1954, Montparnasse 19 1958 i Le joueur 1958

S'exilià a Frankenthal 1588 a causa de la persecució religiosa d’Anvers i fundà una escola paisatgista manierista La seva temàtica, encara dins l’estil del paisatge d’Anvers distribució del camp pictòric en tres zones que corresponen a l’escala de degradació de tons, s’inspira en els fets de l’antiguitat pagana i religiosa Installat a Amsterdam 1595, creà un nou tractament estructural, on el paisatge, que domina els personatges i esdevé protagonista essencial, anuncia el barroc

Baró de Münchhausen Al servei de Rússia, lluità contra els turcs i es féu famós per les fanfarroneries que explicava Es convertí, així, en un personatge llegendari, protagonista de moltes aventures, recollides per RERespe, GBürger i KLImmermann Per analogia amb l’actitud d’aquest personatge, la patologia mèdica denomina síndrome de Münchhausen aquella situació clínica en què els trastorns que comenta el pacient són ficticis o bé provocats per ell mateix amb la intenció de patir una malaltia que no té realment

Fou el fundador de la revista Les Grimaces 1883 Les seves novelles Le Calvaire 1886, Le Jardin des supplices 1898 i Journal d’une femme de chambre 1900 duta al cinema per LBuñuel el 1964, són d’un impressionisme violent i d’un marcat erotisme Amb La 628-E-8 1907 introduí en la novella un nou protagonista l’automòbil També escriví obres teatrals, com Le mauvais berger traducció catalana de Felip Cortiella, 1912 i Le portefeuille traducció catalana de Carles Costa, 1910

Especialitzat en novella negra, utilitzà pseudònims com Nick Quarry , Ian Mac Alister , Mike Barone i Al Conroy Els anys seixanta escriví la sèrie del detectiu Tony Rome pseudònim amb el qual publicà les novelles, que Gordon Douglas portà tres cops al cinema amb Frank Sinatra de protagonista De la resta de la seva llarga producció destaquen The Road’s End 1952, The Mob Says Murder 1959, The Don is Dead 1972, adaptada al cinema per RFleischer i The Medusa Complex 1983 Residí a França des del 1972

Intentà una mesurada adaptació del Romanticisme literari — Poesías 1853— i plàstic Al seu Tratado de Paisaje 1862 acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al Museo Balear , una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic

Protagonista directe dels esdeveniments dramàtics del seu país, sol relacionar el seu comportament i el dels seus personatges amb els fets i processos històrics La seva producció en prosa comprèn novelles politicosocials i autobiogràfiques, així com relats de temes turístics, naturalistes i cinegètics En destaquen les obres Wrzesień ‘Setembre’, 1952, Rozstaje ‘Encreuaments’, 1954, Pasierbowie ‘Els fillastres’, 1963, Pół wieku ‘Mig segle’, 1961-65, Boldyn 1969, Z wędką przez trzy kontynenty ‘A través de tres continents amb una canya de pescar’, 1971 i Akropol ‘Acròpolis’, 1975