Resultats de la cerca

S'inicià a l'Avenç 1915-21 Fou jugador del FC Barcelona la temporada 1921-22 i, posteriorment, integrà com a defensa i migcampista les alineacions de la UE de Sants 1924-28, amb la qual aconseguí el subcampionat de Catalunya 1926 Defensà una selecció de Barcelona contra una altra de París 1926, i contra Brusselles 1927 Posteriorment jugà amb el Sant Andreu 1928-29

L’any 1971 s’integrà a la junta directiva de la Secció de Ciclisme de la Unió Esportiva de Sants El 1979 collaborà en el disseny dels recorreguts de la Volta a Catalu-nya Fou secretari general de la Federació Catalana de Ciclisme 1990-93 Rebé la medalla d’or de la Volta a Catalunya per més de quaranta anys de dedicació a aquesta competició

Integrà durant molts anys la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol, que presidí de forma interina en dues ocasions, el 1947 i el 1957 Gairebé sempre ocupà el càrrec de tresorer, com a la delegació catalana de la Mutualitat de Futbolistes Rebé la placa al mèrit federatiu la temporada 1951-52 i la medalla de Forjadors de la història esportiva de Catalunya 1987

Propagandista d’una concepció cristiana de contingut democràtic i social, dirigí L’Éveil Démocratique i La Démocratie i fou l’inspirador de Le Sillon i La Jeune République 1812, agrupació democratacristiana que l’any 1944 s’integrà en el Mouvement Républicain Populaire MRP, del qual fou president honorari 1945 Fou elegit diputat 1919-24, 1945-50 És considerat l’iniciador de la democràcia cristiana a França

Les notícies sobre la seva vida són molt confuses, però se sap que treballà a la Biblioteca d’Alexandria i que, enemistat amb el seu antic mestre Callímac, hagué d’exiliar-se a Rodes d’ací el seu nom Sens dubte el principal poeta èpic de l’època hellenística n'ha pervingut íntegra, àdhuc amb diversos comentaris de l’antiguitat, la seva obra més reeixida Els argonautes

Competí representant els clubs Boxa Blanes, Boxa Victòria i Sant Vicenç Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria del pes lleuger 1978, pes superlleuger 1979, pes gall 1980 i pes ploma 1981 Disputà diverses vetllades pugilístiques al final dels anys setanta a diverses localitats catalanes i integrà la selecció catalana que disputà els campionats estatals de boxa amateur a Las Palmas de Gran Canària 1978

S’inicià el 1924 i competí representant el Boxing Club Sabadell Participà en la categoria de pes ploma en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 També disputà combats en la categoria de pes lleuger Com a amateur participà en vuitanta combats i en guanyà setanta-dos Passà al professionalisme i intervingué en una desena de combats en els quals restà imbatut Integrà la selecció espanyola de boxa amateur

Competí representant l’Olímpia i el Club Boxa Sporting de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes mitjà en vèncer el púgil castellà Díaz 1980 També fou dues vegades campió de Catalunya de boxa amateur en aquesta mateixa categoria 1978, 1979 Integrà l’equip de Catalunya en els Campionats d’Espanya de boxa amateur , on competí en la categoria de pes mitjà 1979

Davanter format a la UE Horta i als equips de base del Futbol Club Barcelona, fou campió d’Europa juvenil i júnior Com a sènior jugà al Vigo Stick una temporada i mitja i al CP Vilafranca, mig any Fitxà pel CE Vendrell 2010-12, i el 2012 s’integrà al CP Vic Amb la selecció espanyola absoluta, es proclamà campió del món el 2011 També fou internacional amb Catalunya

Format al Centre Atlètic Laietània de Mataró, també competí pel Larios, l’Integra 2, el Futbol Club Barcelona i el Navarra Fou nou cops campió català de llançament de disc 1996, 1998, 2001-04, 2006, 2007, 2011 i una vegada de pes 2001 a l’aire lliure onze de disc 2001, 2003-12 i dues de pes 1998, 2000 d’hivern Guanyà el bronze en disc al Campionat d’Espanya 2003