Resultats de la cerca

El 1810 era establert a Vilanova i la Geltrú, però durant el Trienni Constitucional figura ja a Barcelona com a fornidor de la tropa Installà posteriorment una petita banca, i des del 1842 fou comissionat del Banco de San Fernando Participà en diverses societats de transport i d’assegurances i formà part de la junta de govern dels Caminos de Hierro del Norte de España Proteccionista, fou vocal de la Junta de Comerç 1830 El 1852 promogué un procés d’usurpació d’estat civil contra un impostor que pretenia d’ésser un fill seu segrestat el 1845 i que fou famós durà fins el 1865 per les doctrines…

Professor de l’escola de medicina de l’Estudi General de Lleida abans del 1401, data en què passà a ésser-ho a l’Estudi General de Barcelona El 1416 assistí la vídua del rei Martí malalta i fou designat pel rei Alfons per a vigilar l’exercici de la medicina, com a protometge És autor del tractat De arte graduandi medicinas compositas , l’aportació més notable feta a la terapèutica a la corona catalanoaragonesa als s XIV-XV, i d’un sobre De quantitatibus et proporcionibus humorum , temptativa de calcular la quantitat i qualitat dels quatre humors admesos per la teoria humoral

Fill de l’arxiduc Carles Lluís i nebot de l’emperador Francesc Josep I Intentà de salvar l’estat austrohongarès mitjançant una organització “trialista” que, tot associant Croàcia, Bòsnia, Dalmàcia i Eslovènia, vinculés el nou estat iugoslau a Àustria-Hongria i reforcés l’autoritat de la monarquia i de l’Església Més tard planejà una divisió federalista segons les fronteres lingüístiques, però tornà novament al dualisme Quan el 1914 anà a Bòsnia per dirigir unes maniobres militars, fou assassinat per un estudiant serbi 28 de juny, incident que preludià l’esclat de la Primera Guerra Mundial

El 1856, a Berlín, inaugurà la fàbrica pròpia, que tingué molt d’èxit i s’especialitzà en pianos de cua Aviat creà sucursals a França, a Anglaterra i a Rússia

En pujar Roderic al tron demanà l’ajuda de Ṭāriq 710 per restablir la dinastia dels vitizans El 711, a la batalla de Guadalete, en la qual comandava una ala de l’exèrcit, en plena lluita abandonà el rei Roderic i fou causa de la seva derrota

Participà en el primer i segon viatges de descobriment de Colom, després dels quals se'n separà i es dedicà a la navegació per la mar Cantàbrica Viatjà de nou a les Índies amb Alonso de Ojeda i Amerigo Vespucci els anys 1499-1500 Féu un mapamundi que abasta Europa, Àfrica, bona part de l’Àsia i, per primera vegada, la costa oriental americana Féu, encara, diverses travessies, en la setena de les quals 1509, amb Ojeda, fou mort pels indígenes al continent, a l’actual Colòmbia, davant el golf d’Urabá

Repudiada al cap de pocs mesos pel comte —el qual es tornà a casar amb la primera muller, Almodis—, sembla que aquest, a la mort d’Almodis el 1071, la degué reconèixer de nou per muller pel fet que, en morir, li féu una deixa de 4 000 mancusos No deixà fills, i hom n'ignora el llinatge

Des del 1905 fou arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès Modernista ressagat, entre les seves obres sobresurten la casa Lluch 1906, a Sant Cugat del Vallès, i la casa Gual ~1910, de Cardedeu A la casa que féu per al seu germà Carles a Cerdanyola 1911-13 adoptà l’estètica noucentista, i la casa Manuel Balcells 1923, també a Cerdanyola, és ja d’una simplicitat gairebé racionalista

Titulat el 1903 Guanyà, amb Josep Goday, el concurs de la casa de Correus de Barcelona 1914, que es realitzà Féu la casa d’estil domenequià de la plaça de Lesseps, la casa pròpia al passeig de Sant Joan 1928, un xalet al carrer de Panamà 1913 i la molt neoclàssica casa del Foment d’Obres i Construccions al carrer de Balmes 1923, que guanyà el premi de l’ajuntament del 1930

Format a la casa Dietrich de Barcelona, portà més tard la direcció artística de la casa Espinagosa S'establí pel seu compte i treballà, entre altres, per als arquitectes JMRaspall, JMJujol i CMartinell La casa Oriach té obra a les seus de Vic, Santa Maria del Mar, el Pi i a parròquies de Solsona, Banyoles i Andorra El seu fill Antoni Oriach i Rovira Barcelona 1888 estudià a Bèlgica i França i fou el continuador del taller Des del 1936, la casa treballà per a diverses esglésies de Guinea Equatorial i d’Egipte