Resultats de la cerca

Fou el primer català que desenvolupà la funció d’ajuda i suport als pilots catalans, espanyols i també d’altres països Començà el 1986 amb Fermí Vélez, a qui ajudà el 1987 a guanyar la Copa del Món FIA de Sport-Prototips C-2 Fou mànager de Jordi Gené durant quatre anys, i després de Pedro Martínez de la Rosa durant sis anys, amb qui collaborà en els triomfs als campionats japonesos de Fórmula 3, Fórmula Nippon i GT, i en la seva entrada a la Fórmula 1

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona 1983, s’especialitzà en cirurgia ortopèdica i traumatologia 1988 Des del 2004 és cap quirúrgic de la Mutualitat de Futbolistes i instructor de cirurgia artroscòpica per l’Associació Espanyola d’Artroscòpia, per la qual cosa és especialista en el tractament artroscòpic de les lesions del futbolista Igualment, ha tractat els millors tennistes catalans i espanyols a través de la Reial Federació Espanyola de Tennis i com a responsable de l’àrea de cirurgia ortopèdica i traumatologia de la clínica Mapfre de Medicina del…

Collaborà amb José Artigas Cap del partit colorado , fou ministre de la guerra 1829 i primer president de la República 1830 Molt popular entre els peons i ramaders de l’interior, derrotà l’oposició del general Lavalleja 1832-34 i s’encarà a les reclamacions dels espanyols Hagué de resistir l’enfrontament de Manuel Oribe, del partit blanco , que tenia el suport del president argentí Juan Manuel de Rosas Al final de la guerra civil fou proposada una presidència tripartida, Lavalleja, Flores i Rivera, que aquest ja no pogué compartir, perquè morí aleshores

Ordenat de sacerdot 1866 i doctor en dret civil i canònic 1870, passà directament a la cúria A la nunciatura de Madrid fou conseller 1875-77 i nunci 1882-87 Com a cardenal-secretari d’estat de Lleó XIII 1887-1903 cercà la independència de la Santa Seu mitjançant un inseriment en la comunitat internacional afavorí l’adhesió dels catòlics francesos a la república, la dels espanyols a la monarquia restaurada i la dels italians al nou sistema, política que li valgué el veto d’Àustria en el conclave del 1903

Establert a França el 1939, el 1943 participà en els moviments de resistència al règim de Franco a través de la Unión Nacional, agrupament de republicans, socialistes i comunistes El 1944 ingressà en la IX Brigada de guerrillers espanyols a França L’any 1958 tornà a l’Estat espanyol i treballà, clandestinament, amb Julián Grimau Des del 1965 assumí la secretaria general del PCE al País Valencià, càrrec ratificat el 1976 i que ocupà fins a la celebració del Primer Congrés del Partit Comunista del País Valencià, el 1978 Fou diputat a corts 1979-82

Entrà a l’orde el 1825 i s’ordenà el 1833 Dos anys després, a causa de l’exclaustració, marxà a Itàlia i més tard 184244 residí a Marsella, on tingué cura dels treballadors espanyols Després d’haver tornat a Barcelona 1844, serví com a sacerdot diocesà a les parròquies de Mataró i d’Arenys de Mar El 1863 obrí una casa missió a Arenys de Mar, que el 1879 es convertí en el primer convent caputxí del país després de l’exclaustració És autor d’unes Notas biográficas que es publicaren el 1891

Filla de pares valencians, de ben jove anà a València, on estudià al conservatori Després d’una sòlida formació com a pianista, inicià la carrera de cant a la mateixa capital, que posteriorment continuà a Milà Debutà a Madrid i de seguida s’especialitzà en lied i música antiga Realitzà diverses gires arreu d’Espanya i feu enregistraments per a la BBC de Londres Amb el seu marit, Eduard López-Chavarri, portà a terme una important tasca pedagògica Diversos compositors espanyols compongueren cançons per a ella Compaginà la seva carrera pública amb la docència al Conservatori de…

Format al Club Natació Montjuïc, encadenà sis títols espanyols de llançament de martell, tres en categoria júnior 1987, 1988, 1989, dos en categoria promesa 1990, 1991 i un absolut 1992 Fou campió de Catalunya 1995 i també del Campionat Català d’Hivern 1994, 1995 Participà en un Mundial 1988 i en dos Campionats d’Europa júnior 1987, 1989 i en un Campionat d’Europa sub-23 1992 Guanyà la medalla de plata en un Campionat Iberoamericà 1990 i participà en uns Jocs Mediterranis 1991 El 1991 millorà el rècord català de martell També fou atleta del Club Natació Barcelona

Vinculat al Club Natació Catalunya, ingressà al collegi català el 1963, al comitè estatal el 1972 i fou reconegut pels organismes internacionals el 1984 Assumí càrrecs en la junta directiva de l’estament collegial com a vocal 1968-69, 1978-79 i com a secretari 1989-91, 1993-98 Arbitrà partits en la divisió d’honor de les lligues estatal i territorial També dirigí encontres i acompanyà equips espanyols en confrontacions internacionals La federació espanyola li concedí la medalla de serveis distingits de bronze 1980, argent 1986 i or 1991, i la catalana, la medalla al mèrit…

Ha fet dos cops la regata Whitbread, amb el Fortuna Extra Lights i amb el Galicia Pescanova, i la Volvo Ocean Race, que guanyà 2002 a bord de l’ Illbruck Challenge Ha disputat cinc edicions de la Copa Amèrica en tres ocasions amb vaixells espanyols España’92 , Rioja de España i Bravo España i dues més amb l’embarcació suïssa Alinghi 2003, 2007 El 2012 assolí el trofeu Jules Verne en batre el rècord de la volta al món en 45 dies, 13 hores, 42 minuts i 53 segons, a bord del trimarà francès Banque Populaire V, amb tretze tripulants més