Resultats de la cerca

Vida Fou el tercer dels quatre fills de F’odor Ignat’evic Stravinskij , cèlebre baix baríton de l’Òpera Imperial Russa, i d’Anna Kholodovskaja 1854-1939, hàbil pianista El nom primitiu familiar era Sulima-Stravinskij, cognom que prové del Strava, un rierol de la Polònia oriental Fill de família amant de la música, i educat per tant en un ambient musical, Igor conegué des de la infantesa les obres mestres del teatre líric rus i el plaer de la lectura —el pare posseïa una extensa biblioteca, on també hi havia partitures d’òperes— Començà a estudiar piano a nou anys a instàncies dels seus pares…

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg amb C Everardi, on es graduà el 1873, any en què inaugurà la seva carrera cantant El barber de Sevilla , de G Rossini Installat a Kíev, hi actuà a l’Òpera durant tres anys El 1875 obtingué la plaça de primer baix del Teatre Mariinskij, com a successor d’O Petrov, i s’hi mantingué fins a la mort Es casà amb Anna Kholodovskaja, una pianista diletant força bona, i del matrimoni en nasqué Igor Entre els seixanta-quatre papers que arribà a interpretar, els que més fama li donaren foren l’Holofernes de la Judith d’A Serov, el Varlaam del Borís Godunov de…

Presidí el partit antimacedoni i, aliat amb els etolis, intervingué en l’anomenada “lluita social” dels aqueus 219-217 aC No pogué, però, impedir l’avanç de Filip V de Macedònia, que el fustigà fins a la ciutat mateixa Feta la pau a Naupacte 217, consolidà el seu poder

Alumne d’Isòcrates i de Plató, fou un fervent antimacedoni i intervingué en la política ciutadana Embellí Atenes amb notables edificis i féu editar els texts dels tràgics Dels seus discursos, només n'ha estat conservat un, Contra Leòcrates

Manà les tropes de la seva ciutat contra els espartans, que derrotà a Mantinea ~250 aC, i fou tirà de Megalòpolis Posteriorment renuncià a la tirania i féu ingressar la ciutat a la Lliga Aquea en fou estrateg diverses vegades, i hi encapçalà, en oposició a Arat , la tendència antispartana

Es formà a Neuchâtel amb el seu pare, el baríton Carl Rehfuss, i amb la seva mare, la contralt Florentine Rehfuss Peichert El 1938 debutà al teatre municipal de Bienne-Soleure i dos anys més tard passà a l’Òpera de Zuric, on actuà fins el 1952 i on interpretà més de vuitanta papers A partir del 1952 fou convidat a teatres operístics d’arreu d’Europa i es presentà amb èxit a París, Milà, Viena, Munic, Montecarlo, Barcelona, Edimburg, Venècia i Florència El 1961 estrenà al Teatro La Fenice Intolleranza 60 , de L Nono Destacà especialment en els papers de Don Giovanni WA Mozart, Boris Godunov M…

Es crià a Chicago, on cantà en un quartet de gòspel Començà a actuar professionalment el 1937 amb Jimmie Noone Després cantà en diverses formacions, com ara la de Coleman Hawkins 1941 i Lionel Hampton 1943 Durant el període 1954-61 fou el cantant de l’orquestra de Count Basie, en la qual les seves interpretacions baladístiques i de blues li reportaren gran popularitat, especialment el tema Everyday I have the Blues 1955 Williams seguí després una carrera de solista apareixent en clubs, a la televisió i festivals Seguí cantant de manera esporàdica amb Basie i també actuà i gravà amb altres…

Militant comunista 1924, s’uní a l’Exèrcit Roig i participà en la Llarga Marxa 1934-35 amb Mao-Zedong Lluità contra els japonesos 1938-39, estudià a Moscou 1939-41 i es distingí a Manxúria, a Pequín i a les províncies del sud durant la guerra civil Manà les forces xineses a Corea 1950, i arribà a membre del politburó, a mariscal 1955, a ministre de defensa, a vicepresident del comitè central del PCX i a hereu polític de Mao-Zedong Organitzà la Revolució Cultural 1966, i creà un exèrcit popular sense graus militars La seva tesi de la revolució permanent dirigida per l…

El 1608 reivindicà la invenció de la ullera de llarga vista, que alguns investigadors han atribuït a Zacharias Jansen 1590