Resultats de la cerca
Es mostren 57097 resultats
Leonard Cohen

Leonard Cohen
© Arxiu FIB / Óscar L. Tejeda
Literatura anglesa
Música
Autor i intèrpret de cançons i escriptor canadenc d’expressió anglesa.
El 1955 es graduà en literatura anglesa a la Universitat McGill de Mont-Real i guanyà el premi McNaughton 1956 pel poemari Let Us Compare Mythologies 1956, inici d’una carrera literària, que comprèn novelles influïdes per la generació beat , plenes de dolor i pessimisme existencial, que foren molt aplaudides The Favourite Game , 1963 Beautiful Losers , 1966 poesia The Spice-Box of Earth , 1961 Flowers for Hitler , 1964 Parasites of Heaven , 1966 The Energy of Slaves , 1972, gènere en el qual aconseguí la seva màxima projecció com a escriptor obres curtes en què combina prosa i poesia…
,
Agustí Lleonard
Pintura
Pintor.
El 1609 entrà al convent mercedari de Tarassona Pintà als convents del seu orde a València el Puig —on es conserven diversos quadres de tema històric—, Sevilla, Toledo i Madrid, on pintà el Plet entre els religiosos i els cavallers de la Mercè , d’estil proper al de Pacheco Al convent de la Mercè de Barcelona, on és documentat del 1637 al 1640, hi havia diverses obres seves Fou força considerat en la seva època
Llewelyn II de Gal·les
Història
Príncep de Gal·les (1258-82).
Net de Llewelyn I, el 1267 es feu reconèixer príncep de Galles pels anglesos Sotmeté els prínceps gallesos del nord, però fou finalment derrotat pels anglesos Amb la seva mort acabà la independència del País de Galles
Llewelyn I de Gal·les
Història
Príncep de Gal·les (1194-1239).
Féu costat als barons anglesos que s’oposaven a Joan sense Terra A la Carta Magna 1215 féu reconèixer a aquest els drets dels gallesos El 1238 ingressà com a monjo en un monestir del Cister El seu mecenatge afavorí una renaixença de les lletres galleses
Lluís I
Història
Rei d’Aquitània (781-817) i emperador dels francs (814-840), fill de Carlemany i d’Hildegarda.
Com a rei d’Aquitània, coronat pel papa Adrià I a Roma el 781, fou encarregat pel seu pare dels afers de les fronteres amb els sarraïns d’Espanya, sota la cura successiva d’Arnold, Deodat i Hildegarda, amb la responsabilitat militar dels ducs de Tolosa, de primer Corsó i després Guillem I 970, i amb el consell, en els afers espirituals, de Benet d’Aniana Les capitals efectives foren Bourges, des del punt de vista eclesiàstic, i Tolosa, des del polític i el militar Les primeres missions degueren ésser la…
Llucià
Literatura
Escriptor grec.
En un somni, la Retòrica li prometé fama i riqueses, i es féu sofista Fracassà com a advocat a Atenes i a Antioquia, i decidí de córrer món com a orador Portat a Roma, a causa d’una malaltia als ulls, es convertí a la filosofia Finalment s’establí a Atenes, durant vint-i-cinc anys, dedicat a l’ofici d’escriptor Segons una vella llegenda, que els cristians degueren fer córrer, com a revenja per les burles que Llucià els havia infligit, aquest morí destrossat per uns gossos La seva obra, molt variada, comprèn diàlegs Diàlegs de les meretrius, Diàlegs dels déus, Diàlegs marins —aquests dos,…
Berenguer de Lloria i d’Entença
Història
Senyor de la baronia de Cocentaina, en successió del seu germà Rogeró.
Fill de Roger de Lloria En morir el seu pare romangué, juntament amb el seu germà Carles, sota la tutoria del seu oncle Gombau d’Entença 1306-09 i, després, dels marmessors de l’almirall, que reclamaren per a ell als Entença la possessió de Tivissa, obligada per un deute no pagat el rei imposà a aquests el lliurament del lloc 1312 Pel testament del seu germà gran Rogeró 1307, del qual més tard adoptà el nom, obtingué l’herència familiar Jaume II el féu membre de la comitiva dels infants reials, especialment de Joan, i habità amb ells a València Tingué litigis amb Bernat de Sarrià per…
Lluc de Praga
Literatura
Cristianisme
Bisbe, predicador i escriptor.
Organitzà el grup dels germans bohemis Escriví himnes 1505 i un catecisme 1522 Saludà amb fervor la reforma de Luter, però s’acostà a Zwingli i coincidí amb la doctrina catòlica en la qüestió dels sagraments, el sacerdoci i el celibat eclesiàstic
Lluís II
Història
Emperador d’Occident (855-875).
Fill de Lotari I, aquest el nomenà rei d’Itàlia 844 i l’associà a l’Imperi 850 El 871 derrotà els musulmans a Bari Malgrat que el 855 l’abdicació de Lotari el confirmà com a emperador, a la pràctica regnà només a Itàlia
Gabriel Tacchino
Música
Pianista francès.
Estudià al Conservatori de Niça i posteriorment, entre el 1947 i el 1953, es perfeccionà al de París amb Marguerite Long, Francis Poulenc, Jacques Février i Jean Batalla Guanyà diversos premis, com els del Concurs GB Viotti de Vercelli 1953, el Concurs Internacional de Piano F Busoni 1954, el Concurs Internacional de Ginebra 1955 i el Concurs Internacional de Piano Alfred Casella a Nàpols 1956, entre d’altres Tots aquests guardons afavoriren la seva projecció com a concertista Amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida per H von Karajan, realitzà una de les seves actuacions més…