Resultats de la cerca

Nascut en una família de tradició musical, la seva formació fou encomanada a Blanche Bascourret de Gueraldi Entre el 1944 i el 1952 estudià a l’École Normale de Musique de París, i aquest darrer any ingressà al Conservatori, on estudià amb Marcel Ciampi, i posteriorment es perfeccionà amb Wilhelm Kempff Ha abordat grans cicles, com el dels últims concerts de WA Mozart, que tocà l’any 1964, les trenta-dues sonates de L van Beethoven, interpretades el 1969, i la integral de les sonates de GF Händel, del 1973 Formà duet de piano amb la seva esposa, Tania, i també actuà amb Paul Tortelier Estrenà…

Formació i trajectòria Format com a matemàtic, abandonà els estudis d’enginyeria i el 1942 inicià estudis al Conservatori de París, on els anys 1944-45 cursà harmonia amb Olivier Messiaen , el qual li feu conèixer l’avantguarda del segle XX Schoenberg, Stravinsky, Bártok i Webern, a més de la música medieval, africana i asiàtica, i on tingué com a mestre de contrapunt Andrée Baurabourg Esdevingué un adepte del serialisme , en el qual es formà amb René Leibowitz 1945-56 Parallelament a la seva trajectòria com un dels compositors més innovadors de la segona meitat del segle XX, tingué una…

Format al Conservatori de París entre els anys 1955 i 1960, rebé lliçons de Plé-Caussade contrapunt i fuga, D Milhaud composició, O Messiaen anàlisi i Y Loriod piano i harmonia La seva trobada amb Pierre Boulez el 1956 fou fonamental per al futur de la seva carrera com a director orquestral, que agafà embranzida en succeir Boulez al capdavant del Domaine Musical 1967-73 Combinà les tasques de composició i direcció i les seves primeres obres denoten la petjada del serialisme resultant del seu encontre amb Boulez i de l’assistència als Cursos de Darmstadt Hessen, el 1958 Una de les mostres més…

Estudià música al Collegi de Sant Olaf Minnesota i fou membre integrant de conjunts com els Berkeley Chamber Singers i Musica Mundana, amb els quals interpretà música antiga Posteriorment amplià la seva formació a Munic Destacà especialment en el repertori preclàssic, amb obres d’A Cesti, C Monteverdi, A Scarlatti o S Landi, que interpretà sota les ordres de directors com C Hogwood, R Jacobs i S Preston, entre d’altres Actuà als Estats Units i en diversos països europeus, com Bèlgica, Àustria o Itàlia El seu repertori també inclou els lieder de F Schubert Enregistrà obres sacres d’A Vivaldi i…

Estudià violí, piano i direcció d’orquestra al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment prosseguí els estudis a Ginebra i Siena, on estudià amb Alceo Galliera Entre el 1957 i el 1959 tocà en diferents orquestres europees i sud-americanes, i de nou a Suïssa assumí la direcció de cors i orquestres d’estudiants El 1959 fou nomenat director de l’Orquestra de la Suisse Romande i posteriorment dirigí la de Zuric Entre el 1965 i el 1967 fou convidat sovint a actuar a l’Òpera de Viena, i es presentà a la Scala de Milà com a director d’una sèrie de concerts de l’Orquestra Filharmònica de…

Estudià a Leningrad i debutà en aquesta mateixa ciutat el 1962, al Teatre Maly Fins l’any 1971 cantà assíduament al Teatre Kirov de Leningrad i més tard passà al Teatre Bol’šoj de Moscou Allí destacà en els principals papers del repertori de baix, especialment el paper titular de Boris Godunov , òpera amb la qual debutà al Teatro alla Scala de Milà 1973, a l’Òpera de Viena 1974 i al Metropolitan de Nova York 1975 També fou notable la seva interpretació de Don Basilio El barber de Sevilla , que representà al Covent Garden de Londres 1978 El 1984 actuà al Gran Teatre del Liceu amb el paper…

Realitzà els estudis musicals amb E Bagdasarian i, després, al Conservatori de Yerevan amb L Sarjan 1960-65 En aquest centre ensenyà posteriorment anàlisi de la música contemporània i composició, i el 1991 se’n feu càrrec de la direcció Ha buscat nous desenvolupaments per a les monodies religioses antigues i la música tradicional armènia, a la qual ha dedicat intensos estudis Això el conduí al principi cap a fórmules d’estil neoclassicista — Partita 1965—, però ben aviat adoptà tècniques serialistes i dodecatòniques Algunes de les seves obres mostren un buscat equilibri entre petits grups de…

Després d’haver estudiat música amb diferents mestres a la seva ciutat, es traslladà als Estats Units per ampliar la seva formació a la Hamline University de Saint Paul Minnesota, on fou alumne de K Gaburo composició, L Hiller música electrònica i D Sanders piano El 1962 participà en els Cursos d’estiu de Darmstadt i retornà al seu país Impartí classes a l’Escola de Música de Reykjavík, on establí un departament de teoria i composició També treballà com a pianista, crític i comentador a la Ràdio Islandesa Fou secretari i director de la Societat de Compositors Islandesos i director del…

Deixeble de R Silvestri piano i V Mortari composició, el 1941 inicià la seva carrera concertística, activitat que amplià posteriorment com a director d’orquestra i d’òperes 1952 Guardonat el 1964 amb el Premio Illica, obtingué altres reconeixements per les seves composicions Autor eclèctic, en el seu catàleg sobresurten collaboracions amb L Visconti, com per exemple en l’òpera Mario il mago 1956, guardonada amb el Premi Diaghilev, o la pellícula L’Innocente 1976 La temporada 1969-70 fou director artístic del Teatro San Carlo, i del 1982 al 1986, director i conseller artístic de l’orquestra…

Vida Inicià la seva formació humanística, eclesiàstica i musical al monestir benedictí de Santo Domingo de Silos Burgos, on ingressà l’any 1950 El 1958 es traslladà a l’abadia de Saint Pierre de Solesmes País del Loira, on feu estudis superiors de teologia L’any 1962 es graduà a la Universitat Catòlica d’Angers Posteriorment amplià la seva formació a la Universitat Nacional d’Educació a Distància, on es llicencià en filologia romànica És especialista en cant gregorià i música medieval El seu càrrec de director del cor de monjos de l’abadia de Santo Domingo de Silos ha estat reconegut i…