Resultats de la cerca
Es mostren 57097 resultats
Bruno Rigutto
Música
Pianista francès.
Es formà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1962 fou distingit amb el primer premi de piano, i un any més tard, amb el de música de cambra, especialitat a la qual ha dedicat una notable atenció Amplià la seva formació amb Marguerite Long i rebé consells de Samson François El 1965 obtingué el primer premi en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano i l’any següent fou premiat en el Concurs Internacional PI Cajkovskij de Moscou La seva carrera s’ha desenvolupat arreu del món en recitals tant en solitari com interpretant música de cambra amb Pierre Amoyal, Jean-…
Ádám Fellegi
Música
Pianista hongarès.
Deixeble de Lajos Hernádi a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest del 1958 al 1963, debutà a la capital hongaresa El 1966 anà a Viena, on perfeccionà la seva formació amb pianistes com Paul Badura-Skoda, Alfred Brendel i Jörg Demus La seva carrera internacional l’ha portat a realitzar gires per tot el món El mateix any 1966 el Concurs Internacional de Música de Budapest li atorgà el premi especial a la millor interpretació de música contemporània hongaresa Ha enregistrat molta música contemporània del seu país natal, com ara la de I Láng, M Kocsár, L Sáry, J Soproni i L Kalmár També…
Jordi Llavina i Murgadas

Jordi Llavina i Murgadas
© Departament de Filologia Catalana - Universitat de Barcelona
Literatura catalana
Escriptor, poeta i crític literari.
Feu estudis de filologia catalana i ha treballat en el món editorial S’ha dedicat a la crítica literària i a la divulgació en diversos mitjans escrits i audiovisuals Avui , El Temps , La Vanguardia , Catalunya Cultura i televisió Inicià la seva trajectòria narrativa amb la novella La matèria del temps 1994, a la qual han seguit La mà tallada 1999, Nitrato de Chile 2001, premi Josep Pla i El llaütista i la captaire 2013 Ha publicat també els reculls de narracions Dies de Galícia 2001, Ningú ha escombrat les fulles 2008 i Londres nevat 2009 Per als infants, és autor dels contes de La capa d’…
,
Remei Margarit i Tayà
Literatura catalana
Música
Cantautora i escriptora.
Psicòloga i professora de música, fou fundadora del grup Els Setze Jutges i enregistrà dos discos de cançons pròpies, Remei Margarit canta les seves cançons 1962 i La violoncellista 1964 Com a escriptora publicà el llibre de poesia De la soledat i el desig 1988 en narrativa, Aquells temps, aquells amors 2001 en novella, Estimat John 1992, premi Ciutat de Badalona, El viatge 1999 i La confidència 2006 i els assaigs Acerca de la mujer 2002, La capsa dels fils Coses del viure 2013 i La gota de agua del colibrí 2020, recull d’articles periodístics El 2007 rebé la Medalla d’Honor del…
Alain Pâris
Música
Director d’orquestra francès.
Estudià música i dret a París i el 1967 es llicencià en direcció orquestral Posteriorment amplià la seva formació amb L Fourestier a Niça i el 1968 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Besançon El 1970 i el 1971 fou convidat a dirigir l’Orquestra dels Concerts Lamoureux i en 1976-77 fou assistent del director Michel Plasson a Tolosa El 1980 fundà l’Ensemble à Vent de París Tres anys després fou nomenat director associat de l’Òpera del Rin, de la qual fou director permanent 1984-87 Fou professor de direcció orquestral al Conservatori d’Estrasburg des del 1986-89, i director de l…
Sophia Loren
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l’actriu cinematogràfica italiana Sofia Scicolone.
Nascuda en un ambient marginal, als catorze anys fou finalista en un concurs de bellesa que li donà l’oportunitat d’accedir al món de l’espectacle, on conegué el productor Carlo Ponti , que es convertí alhora en figura paterna i mentor artístic, i amb el qual es casà l’any 1966 Des del 1950 actuà com a extra en una desena de films, i el 1952 protagonitzà el primer llargmetratge, La favorita 1952, adaptació de l’òpera homònima de Donizetti dirigida per Cesare Barlacchi L’any següent aconseguí una certa projecció amb una altra adaptació operística, Aida , sota la direcció de Clemente Fracassi…
Peter Sculthorpe
Música
Compositor australià.
Format al Conservatori de Melbourne, s’hi graduà el 1950 El 1958 es traslladà a la Universitat d’Oxford, on estudià amb E Wellesz i E Rubbra Retornà a Austràlia el 1963 i dos anys després ocupà la plaça de professor adjunt de música a la Universitat de Sydney, on impartí classes fins el 1999 Fou compositor resident a la Universitat de Yale 1965-67 i, posteriorment, a la Universitat de Sussex 1971-72 Així mateix, rebé el doctorat honoris causa per la Universitat de Tasmània 1982 Fou una de les figures clau de la música contemporània australiana, i de la seva producció són especialment notables…
Enric de Lorena-Elbeuf
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Comte d’Harcourt Lloctinent de Catalunya 1644-48 i 1651 Lluità al Piemont contra els castellans i prengué Torí 1640 Nomenat lloctinent de Catalunya per Lluís XIV de França durant la guerra dels Segadors, perdé Lleida 1644 a mans de les tropes de Felip IV de Castella El 1645 reconquerí Agramunt Tornà a França, derrotà els castellans a Valenciennes i prengué Condé 1649 Tornà a ésser lloctinent, efímerament, el 1651 Més tard fou governador d’Anjou Era anomenat Cadet la Perle , per una joia que duia a l’orella
Gabriel de Lorges
Història
Militar
Militar francès, comte de Montgomery.
En un torneig, el 1559, causà la mort d’ Enric II de França , fet pel qual es feu odiós a la reina Caterina de Mèdici Passat a la Reforma, combaté amb Condé i es distingí en la defensa de Rouen 1562 Obligat a retre's a Domfront 1574, fou portat a París i executat
Lotari II
Història
Rei de Germània i emperador romanogermànic (1125-37).
Fill de Gebhard, comte de Supplinburg Fou nomenat duc de Saxònia 1106-37 per l’emperador Enric V, amb el qual s’enemistà posteriorment i el qual derrotà a Welfesholt 1115 En morir l’emperador, el succeí però hagué de combatre l’oposició de Conrad de Suàbia, el qual sotmeté el 1135 El 1133 havia anat a Itàlia en ajut del papa Innocenci II, pel qual fou coronat
