Resultats de la cerca

Prengué l’alternativa el 1971 a Alacant de mans de Luis Miguel Dominguín Fou una de les grans figures del toreig

Fill d’Aleix I i membre de la família dels Comnè, no reeixí a sostreure's al domini dels turcs seljúcides ni tampoc al dels mongols A Trebisonda construí l’església de Santa Sofia, convertida més tard en mesquita

Fill de Pere Marc   Lo Prohom , senyor de la baronia d’Eramprunyà Pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d’ Ausiàs i Arnau Marc Entrà força jove al servei de la corona el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l’administració de les cavallerisses reials El 1326 Jaume II li va concedir l’escrivania de Vilafranca del Penedès Heretà del seu pare el senyoriu d’Albalat dels Sorells Fou jurat 1338-1345 i conseller 1347 de València Fidel a Pere III el Cerimoniós durant la revolta de la Unió Valenciana es refugià a Quartell, possessió del seu gendre Guerau Fabra, cavaller unionista, per por…

Filla del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia i germana del rei Francesc I de França, es casà de primer, el 1509, amb el duc Carles IV d’Alençon, que, en morir, li deixà el ducat, i el 1527 amb el rei Enric II de Navarra Influïda per Lefèvre d’Étaples, fou protectora de reformats Escriví poemes —se'n destaca el llibre Miroir de l’âme pécheresse 1531— i l' Heptaméron , recull de setanta-cinc contes, realistes i finament analítics, molt entroncats amb fets reals, collecció imitada del Decameró

Sabater i fonedor d’ofici, entre el 1908 i el 1915 collaborà en les publicacions  El Obrero Balear , Es Puput i Sa Llonja Després de residir a Buenos Aires i a Barcelona 1915-17, fundà i dirigí el setmanari Foc i Fum 1918-36, de to satíric, anticaciquista i anticlerical Excomunicat el 1918, la seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona 1919 Fruit d’aquest exili foren unes Memòries d’un desterrat en vers Escriví una gran quantitat de monòlegs i diàlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut i còmic, de…

Assolí renom en intentar salvar el seu germà, i durant la Primera República manà el primer batalló de francs que actuà contra els carlins en la zona de Mollet, Caldes i Berga Quan es produí el cop militar del general Pavía, resistí durant dos dies les tropes a Sarrià gener del 1874 Incorporat a la Unió Republicana del 1893, fou diputat per Sant Feliu de Llobregat

El 1848 intervingué en la guerra dels Matiners, i, condemnat a mort, fugí a França Indultat, tornà poc abans de la revolució del 1854, i el 1856 es féu fort a Gràcia contra les forces del general Zapatero i contra el cop del general O'Donnell Empresonat i fugitiu diverses vegades des del 1857, intervingué en la conspiració del juny del 1866, i finalment fou mort pels mossos d’esquadra Hom el convertí en un heroi republicà, popularitzat, sobretot, a través de diferents auques

De posició benestant, estigué afiliat al partit socialista en 1919-23, i posteriorment collaborà activament amb els comunistes fou el primer director de Nuestra Palabra , el 1931, i candidat per aquest partit a les eleccions de diputats a corts del 1933 i els anarquistes en especial Cultura Obrera Francmaçó i anticlerical, fou l’organitzador de la Lliga Laica a Mallorca agost-novembre del 1930, i fundà i dirigí el periòdic Sotana Roja  1931 Fou afusellat l’any 1937

Format a Sant Carles, d’on fou elegit acadèmic supernumerari el 1844 Pintà obres religioses i mitològiques, i féu restauracions a la catedral i les esglésies de Sant Andreu i Sant Nicolau de València

Conegut com a Rafael Padilla Installat de petit a Barcelona, es formà a Llotja El 1906 exposà conjuntament amb Pau Gargallo, a Barcelona Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid El 1937 anà a França, i residí a Honfleur i Montalban, fins que el 1950 tornà a exposar a Barcelona Hom ha relacionat el seu estil amb l’impressionisme