Resultats de la cerca

Arrelat a Sant Joan Despí, com a amateur guanyà una etapa de la Volta de l’Avenir 1971 i fou segon a la Volta a Navarra i la prova francesa Ruban Granitier Breton, ambdues el 1972 Competí als Jocs Olímpics de Munic 1972, però fou desqualificat per dopatge després d’obtenir la medalla de bronze Competí com a professional amb l’equip Kas-Kaskol 1973-75, amb el qual guanyà una etapa de la Volta a Catalunya i una altra a la Vuelta a Andalusia 1974 El 1975 es classificà tercer als Campionats d’Espanya de fons

Estigué lligat sempre al Club 7 a 9, on començà a jugar el 1945, excepte un any que jugà amb el Mayda Formà part de l’equip campió de Lliga entre el 1964 i el 1967, si bé no n’era titular Participà en el Mundial del 1959 Com a directiu, fou delegat del 7 a 9 i el 1968 fundà l’Escola Nacional d’Entrenadors, que també dirigí Igualment, fou membre de la junta directiva de la federació espanyola Rebé la insígnia d’or i la distinció com a soci de mèrit del seu club

Format a la secció atlètica dels Lluïsos de Gràcia, assolí el títol de campió de Catalunya de 100 m 1954, 1955 i de 200 m 1954 Fou internacional amb la selecció espanyola, i disputà la prova de 4 × 100 m dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955

Jugà a l’AE l’Hospitalet, INEFC Barcelona, CB Pedagogium, CE Universitari, CN Poble Nou, AEE Lauro i Associació Granollers Esportiva Fou diverses vegades campió de Catalunya individual en categories juvenil i júnior, i també com a absolut individual 1994, 1996, 1997, en dobles masculins 1991, 1992, 1996, 1999, 2010, 2012 i dobles mixtos 1991, 1997, 2011 Formà part de la selecció catalana i espanyola en diverses ocasions Com a entrenador dirigí el grup de tecnificació de bàdminton del CAR de Sant Cugat 2001-02

S’inicià al Club Ariel de Barcelona El 1953 debutà en la competició i guanyà el Campionat de Catalunya individual, de dobles i per equips, iniciant així una llarga trajectòria de títols que la dugueren al número 1 del tennis de taula català Després de dos anys a Anglaterra, el 1956 repetí els títols catalans i guanyà per primer cop un títol estatal, el de dobles mixtos El 1957 fitxà pel CT Barcino i durant cinc anys, fins el 1961, guanyà tots els títols espanyols possibles cinc d’individuals, de dobles, de mixtos i per equips, així com cinc títols catalans d’individuals i per equips i dos de…

Més conegut com Txomin Hospital, s’inicià com a professional el 1982 i participà en multitud de tornejos internacionals, principalment del circuit europeu, com l’Obert britànic La seva primera victòria professional arribà l’any 2010 en el torneig de Sicília, fet que el portà fins al 35è lloc del rànquing europeu Fora d’aquest circuit europeu, també guanyà l’Obert Casion Illes Canàries 1992, el Campionat de Catalunya de professionals 1996 i el Circuit Nacional de Pedreña 1999 És el creador de la forma de joc teamsome , especialitat per equips creada el 2011

Entrà en contacte amb el rugbi a la universitat, on jugà amb l’equip d’Enginyers Industrials, nucli que el 1989 fundà Enginyers RUFC Jugador de la UE Santboiana la temporada 1986-87, ha estat internacional amb Catalunya 1993-97 i els Països Catalans 1992 Escollit president del CN Poblenou 2001, revitalitzà les seccions de waterpolo i de rugbi, amb el nom de CNPN-Enginyers Sota el seu mandat, l’equip de rugbi participà en la lliga del comtat anglès de Hertfordshire, que guanyà en dues ocasions, fet inèdit en la història del rugbi mundial Cofundador del XV Almogàver, club creat a imitació del…

Després d’un viatge becat als Estats Units divulgà la seva visió de la realitat escolar dels Estats Units i incidí en aspectes com la introducció de l’educació física i els esports a l’escola, i destacà la presentació del basquetbol Fou membre del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona i després de la Mancomunitat, on treballà fins a la seva destitució el 1924 Aquests anys conduí la publicació Quaderns d’Estudi on també es parla en diverses ocasions del basquetbol i dirigí la collecció de llibres “Minerva” on es publicà un llibre sobre els jocs de pilota…

Destacà com a davanter en el CE Manresa els anys vint Fou campió de Catalunya de tercera categoria la temporada 1924-25 Marcà els quatre gols del seu equip en la final disputada a les Corts contra el Nàstic de Tarragona La temporada 1921-22 milità en el FC Barcelona on jugà 8 partits i marcà 4 gols Fou campió de Copa i de la Copa Catalunya Al febrer del 1923 s’arrenglerà amb la selecció catalana en l’homenatge a Joan Gamper

S’inicià els anys setanta i el seu primer club fou el RCD Espanyol, però també jugà amb la UE Santboiana, el Montjuïc i el Gòtics Es retirà el 1982 Ocupava la posició de segona línia i jugà un partit amb la selecció espanyola a Moscou contra l’URSS 1979