Resultats de la cerca

Després d’una llarga recuperació a causa d’un accident, tornà a l’atletisme, esport en el qual era una jove promesa i gràcies al qual el 1989 havia ingressat al CAR de Sant Cugat Com a esportista discapacitat, guanyà una medalla de plata en 800 m al Campionat del Món 2002, tres medalles d’or en 5000 m, 800 m, 4 × 400 m als Campionats d’Europa 2003 i una medalla de bronze en 800 m al Campionat d’Europa 2005 Participà en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000, on guanyà dues medalles d’or 5000 m, 800 m

Amb aquest club fou vint-i-dues vegades campiona de Catalunya un cop en 400 m lliure 1999, quatre cops en 100 m papallona 2001, 2003, 2004, 2005, set cops en 200 m papallona 1996, 1997, 1998, 2000, 2004, 2005, 2006, un cop en 400 m estils individual 2001, tres cops en relleus 4 × 100 m estils 2003, 2004, 2005, tres cops en relleus 4 × 100 m lliure 2003, 2004, 2005 i tres cops en relleus 4 × 200 m lliure 2003, 2004, 2005 En l’àmbit estatal, els deu títols que assolí foren tots en proves de relleus a l’estiu en 4 × 50 m i 4 × 100 m lliure 2002, 4 × 200 m lliure 2004 i 4 × 100 m estils 2002,…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, coronà diversos cims catalans com la punta d’Astorg per l’aresta de Cregüenya, el cilindre d’Ascobes per la paret nord, les agulles del Pallars, el Pedraforca, el pic petit Migdia d’Aussau, les Salenques, el Petit Encantat i l’Aneto per la bretxa de Tempestats Morí per l’impacte d’un llamp després d’aconseguir el cim del Gat 2300 m del Pedraforca per la paret nord, i per això aquesta via rebé el seu nom

Extrem dret, fou titular del FC Barcelona la temporada 1939-40 Procedent del Barcelona amateur accedí al primer equip la campanya 1937-38, que guanyà el Campionat de Catalunya i la Lliga Catalana La temporada 1940-41 jugà amb l’equip reserva del Barça, amb alguna presència al primer equip, amb el qual, des del 1937, disputà 44 partits i marcà 10 gols Després jugà al Gimnàstic de Tarragona 1941-42, el Lleida 1942-43, el Vilanova 1943-45, el Santboià 1945-46, el Sant Celoni 1946-47, el Palamós 1947-48, el Campdevànol 1948-49 i l'Olímpic 1949-50

Format al planter del Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria, hi jugà fins la temporada 1986-87, quan fitxà pel Club Esportiu Noia Abans es proclamà campió d’Europa 1985 amb la selecció espanyola Durant les quatre temporades que estigué al club de Sant Sadurní guanyà la Lliga i la Recopa 1988, la Copa d’Europa 1989, i la Lliga Catalana i la Superocopa d’Europa 1990 Finalment jugà al Club Patí Vic 1991-97, on es retirà Després de la retirada, dirigí equips de categories de base, i la temporada 2011-12 es convertí en el segon entrenador del CP Voltregà a l’OK Lliga

Membre del Vilassar Pitch & Putt Teià, el 2007 guanyà el Campionat de Catalunya absolut femení El mateix any formà part de l’equip europeu al Ladies International Challenge de Sardenya, coincidint amb el cinquè Campionat d’Europa de pitch-and-putt Entre altres títols guanyà dues vegades l’Obert Internacional de Catalunya 2008, 2010

Fou jugadora del Club de Dards Guardiola, de Sant Fruitós de Bages Bages Entre el 2010 i el 2013 fou la presidenta de la Federació Catalana de Dards Sota la seva presidència la federació catalana fou reconeguda internacionalment per la federació internacional

Entrenador d’origen noruec, conegut com Karacoles , que dirigí l’equip català de salts d’esquí Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya, on collaborà en l’intercanvi d’entrenadors d’esquí de fons i de salts Participà fora de competició en els Campionats d’Espanya de salts d’esquí, on obtingué la millor marca 23 m, i guanyà la cursa de Noucreus d’esquí de descens a Núria i la cursa de baixada del Puigllançada 1932 Fou segon al Campionat de Catalunya d’esquí de fons 1932

Jugà dues temporades amb el RCD Espanyol 1911-13 i una amb el FC Barcelona 1913-14 Amb l’equip espanyolista guanyà el Campionat de Catalunya 1912

Competí en la categoria del pes semipesant Campió de boxa militar a França, el 1914 s’installà a Barcelona on oferí exhibicions de pilota de cops i, a partir del 1915, organitzà vetllades pugilístiques El 1922 dirigí l’Iris Boxing Club Participà en combats celebrats en sales com l’Iris Park, el Frontó Comtal, la Bohèmia, el Teatre Apolo, el Frontó Principal Palace o el Nou Món També disputà combats a Cuba i a Madrid El 1926 penjà els guants Exercí també de mànager de boxejadors