Resultats de la cerca

Competí representant l’Arvi Sport Club de Cerdanyola del Vallès i assolí el cinturó negre tercer dan Fou campiona estatal 2008 i tres cops campiona de Catalunya 1999, 2008, 2009 Competint en la modalitat goju ryu, fou campiona 2007 i subcampiona d’Europa 2003

Entre els seus primers entrenadors destaca Pere Suñé, en les files del Centre Gimnàstic Barcelonès Com a júnior aconseguí dos títols catalans de 200 m 1995, 1996 Més endavant passà a entrenar-se a les ordres de Juan Pedro Martínez al Futbol Club Barcelona i assolí el títol català promesa de 400 m 1999 El seu millor èxit fou el títol català absolut de 400 m 2001, amb la seva millor marca personal 55,68 s

Pertangué al CE Mediterrani i el 1980 n’esdevingué entrenador amateur de l’equip femení El 1981 promocionà, participà i guanyà el primer Campionat de Catalunya Repetí victòries els anys 1983, 1986, 1987 i 1990 Aquest darrer any assolí per primera vegada el títol de campió d’Espanya És soci d’honor del club des del 1983

Membre del Gimnàs Blume de Barcelona, aconseguí un títol de campiona d’Espanya de clubs Individualment, el 1967 guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya, i l’any següent aconseguí la medalla de bronze en terra i fou quarta en la classificació general Fou tercera al Campionat de Catalunya del 1967 i subcampiona al del 1968

Fou doble campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïc en categoria absoluta El 1983 obtingué el títol de mestre d’armes i exercí al Joventut Sants, al Casino Militar, a la Sala d’Armes Montjuïc, al Club FIDES de Barcelona i als clubs alemanys de Reutlingen i Böblingen, on s’establí entre el 1997 i el 2003 En aquell període tingué a les seves ordres Steffen Launer, campió del món de menors de vint anys en la modalitat d’espasa Posteriorment, exercí al CAR de Sant Cugat i la Sala d’Armes València, on s’establí definitivament després d’un segon període al FIDES Entre els seus…

Fou defensa de futbol 1917-23, jugador d’hoquei 1924-30 i tennista del Gimnàstic de Tarragona 1930-36 Fou membre de la directiva de futbol del Nàstic 1918-25 i de la secció de tennis Així mateix, fou delegat de rem i prengué part en el Campionat d’Europa d’aquesta especialitat 1935

Membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME des del 1991, obrí diverses vies de gel a Escòcia Escalà l’esperó Walker 1986, la cara nord del mont Cerví 1987 i el pilar central del Freney al Mont Blanc 1990, entre d’altres Formà part d’expedicions a Yosemite 1988, als Andes del Perú 1989, la Cordillera Real boliviana 1991 o al Karakoram 1992 Com a patró de veler, obrí la via Rackham el Roig al sud-oest de l’illa Dragonera 1990 Des del 1994 centrà la seva activitat en el món de la vela, organitzant viatges i preparant el veler Estrella Damm per a la Barcelona World Race

Campió d’Espanya júnior 1985, 1986, guanyà dos títols individuals i vint-i-dos de dobles del circuit professional Quan es retirà de la competició, exercí de comentarista en retransmissions de tennis per a Televisió Espanyola

Membre dels Esquiadors i Escaladors de Viella, es formà com a esquiador a Suïssa Els anys setanta i vuitanta del segle XX, junt amb un grup d’esquiadors, recuperà les competicions de salt d’esquí a Catalunya Fou un dels primers a inaugurar el trampolí de la Molina, de 70 m de longitud, el 1979 Guanyador del Campionat de Catalunya de Salts d’Esquí 1981, participà en diverses competicions internacionals i formà part de la selecció espanyola

El 1983 controlà diverses edicions de la Volta a Catalunya i la Setmana Catalana El 1986 aconseguí la categoria estatal i quatre anys després la categoria estatal especial i arbitrà diversos campionats d’Espanya de pista Als Jocs Olímpics del 1992 fou coordinador entre el locutor i els àrbitres durant la competició al velòdrom El 1994 assolí la categoria UCI, que li permeté arbitrar curses internacionals com la Vuelta a Espanya 1997 Fou membre del Comitè de Competició Català i del Comitè Nacional d’Àrbitres 1998-04