Resultats de la cerca

Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 en la prova de vela en classe soling, acompanyat de Joan Llort i Corbella i del seu pare, Ramon Balcells i Rodón

Fill de l’empresari i advocat Manuel Carrasco i Formiguera , es graduà a l’IESE Fou director de la Companyia d'Indústries Agrícoles, vicepresident del Banc Industrial de Catalunya BIC i de la química Sinorgan i conseller de diverses empreses Membre directiu de  Banca Catalana , en fou el darrer president 1965-1981 Fou vicepresident del Futbol Club Barcelona 1969-77 durant els dos mandats d’Agustí Montal i presidí el club des del desembre del 1977 fins al juny del 1978 Durant la seva presidència l’equip de futbol guanyà la Copa del Rei, que fou el primer trofeu que s’oferí al president de la…

Membre del Club Natació Barcelona Fou deu vegades campió de Catalunya de parla curta, vuit amb Pere Hernández 1978-85 i dues amb el seu germà Agustí 1975, 1976, amb qui guanyà també el Campionat de Catalunya de paleta 1980 Amb Hernández aconseguí la Copa del Rei en pala curta 1978, 1980, 1981, 1985, el Torneig Federacions en pala curta 1983, 1984, 1986, el Campionat d’Espanya de Clubs en pala curta 1980, 1981, el Campionat d’Espanya de pala llarga 1978, 1980, 1981, 1985, el campionat San Fermín Chiquito en pala curta 1981 i el Campionat del Món en pala curta 1982, 1986, del qual foren…

Conegut com Raymond Copilot de Javier Brugué, quedà tercer en el Campionat d’Espanya de Rallis 1972 Fou membre del Club 600 Començà com a redactor en la revista Fórmula 1974-76 S’incorporà al Mundo Deportivo 1975-90 com a encarregat de la secció de motor i compaginà aquesta feina amb el treball a Solo Auto Actual 1987-90 També ha collaborat amb Motorauto i Auto-Hebdo

Jugà en les dues disciplines amb el Club Natació Barcelona El 1963 quedà campió de la Copa espanyola de rugbi i de la Lliga de waterpolo Fou internacional en els dos esports, 10 vegades amb la selecció de waterpolo i 3 amb la de rugbi A partir del 1964 i fins al 1975 jugà exclusivament a rugbi amb el CN Barcelona Un cop retirat fou directiu del CN Barcelona durant algunes temporades

Jugà amb el CN Catalunya i el 1953 fou entrenador de waterpolo del CN Atlètic, amb el qual ascendí a primera divisió Renuncià al càrrec el 1959, dos mesos abans que l’equip es proclamés subcampió d’Espanya Fou cofundador 1961 i president 1964-73 del Collegi Català d’Entrenadors També fou membre del collegi estatal 1965-78 La federació espanyola li concedí la medalla de bronze 1966 i la d’argent 1973 de Serveis Distingits

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic Tarragona que es proclamà campió d’Espanya 1947 en vuit amb timoner Fou campió de Catalunya en iols de dos amb timoner 1946 i quatre amb timoner 1947 i en vuit amb timoner 1947

Començà a jugar amb el club manresà Bages Bowling Club 2003-05, competí amb el Sweetrade Bowling Club Bellavista 2006-07 i fou part activa en la consecució de l’ascens de l’equip femení a la primera divisió estatal El 2008 fitxà pel Club Bowling Barcelona Guanyà el Campionat Nacional AMF-Qubica 2008 i formà part de la selecció catalana que disputà el Mundial AMF-Qubica 2008

Entre els anys 1916 i 1923 fou quatre vegades campió de Catalunya en 100 m i tres vegades en 200 m Deixà els rècords catalans de 100 m en 11,0 s 1920, de 200 m en 23,4 s 1920 i de salt de llargada en 6,17 m 1917

Fou directiu del club Joventut Valenciana i l’Atlas Club durant els darrers anys de la dècada de 1920 El 1932 s’incorporà a la Federació Catalana de Basquetbol, però passà a la federació espanyola 1933-41 fins que retornà a la catalana com a president 1941-54