Resultats de la cerca

S’inicià al Bicisprint de Sabadell i posteriorment defensà l’ITM Racing Fou campiona de l’Obert d’Espanya de descens 2005, 2006, dues vegades campiona de Catalunya 2006, 2009 i subcampiona al Campionat d’Espanya 2007, 2009 Participà en tres mànegues de la Copa del Món 2005-06

Centrà la seva carrera en la paràlisi cerebral Fou entrenador i coordinador del Club Esportiu Llars de l’Amistat Cheshire d’Alella 1990-2007 i director tècnic del Club Esportiu Esbonat i Amistat de Barcelona des del 2007 Fou també coordinador de projectes de la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral, tècnic i vicepresident de la Federació Catalana de Paràlisi Cerebral, i àrbitre i dirigent de les Federacions Catalana i Espanyola d’Esports de Paralítics Cerebrals És àrbitre internacional de boccia des del 1991

Membre de la Unió Ciclista Sabadell, com a ciclista amateur Fou campió d’Espanya de ciclocròs 1950 L’any 1952 es professionalitzà i competí amb diferents equips fins el 1961 Fou segon 1952 i tercer 1954 en el Campionat d’Espanya de ciclocròs El 1956, amb l’Splendid, guanyà el Gran Premi de Martorell i fou segon al Trofeu Borràs i a la Barcelona-Vilada L’any 1957 guanyà dues etapes i fou líder de la Volta a Espanya i del Campionat Basc-navarrès, amb el Faema El 1958 guanyà la Barcelona-Vilada amb l’equip Ignis Posteriorment, fitxà per l’equip Ferrys

Competí com a professional amb la Unió Esportiva de Sants 1941-43 i el Club Ciclista Provençalenc 1944-46 Guanyà la Volta Ciclista a Catalunya 1944, el Campionat de Sabadell 1944, el Critèrium de Pamplona 1944, el Gran Premi Victòria Manresa 1944, 1945 i el Critèrium Caldense 1945

Procedent del Poblenou 1922-25, jugà al CE Sabadell 1925-26, el FC Barcelona 1926-27, amb el qual es proclamà campió de Catalunya, la UE Sants 1927-30, el Badalona 1930-32, el Júpiter 1932-34 i el Granollers 1934-35 El 1931 formà part de la selecció catalana

S’inicià en la Société Patrie i, el 1939, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual guanyà la Copa d’Espanya 1941 Seguidament passà al Futbol Club Barcelona 1941-50, club amb el qual guanyà set Campionats de Catalunya i cinc Copes d’Espanya Disputà dotze partits amb la selecció catalana i quatre amb l’espanyola Una vegada retirat com a jugador, exercí d’entrenador durant deu anys en diferents equips Club Esportiu Laietà, Club Esportiu Hispano Francès i Club Bàsquet Sant Josep de Badalona, entre d’altres Fou considerat històric del bàsquet català 1998

Dins del seu palmarès destaca la participació en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv 1968 en què aconseguí una plata i una de bronze en els 50 i 100 m de braça, respectivament

Dissenyà i construí embarcacions de lleure i el pavelló flotant de l’RC de Barcelona, després Club de Mar del CADCI Impulsà la casa Drassanes Cardona, que destacà en el desenvolupament de la vela i el rem a Catalunya fins al punt d’esdevenir l’empresa emblemàtica de la construcció naval a Barcelona En començar la Guerra Civil fou segrestat i assassinat

Format al CA Manresa, també fou atleta del FC Barcelona Fou el gran dominador del llançament de javelina a Catalunya al final dels anys setanta i inici dels vuitanta es proclamà cinc vegades campió de Catalunya 1978-81, 1984 També acumulà dos títols de campió d’Espanya 1978, 1980 i dos subcampionats 1981, 1982

El 1989 començà a competir amb el Club Ciclista Raids de Salt i el 1992 passà a l’equip Megamo Guanyà el Trofeu Caixa Girona 1992, 1994, 1995 Fou campió de Catalunya 1998 L’any 2000 abandonà la competició professional