Resultats de la cerca

Començà a jugar amb el Frente de Juventudes de Barcelona i després passà al FC Barcelona, equip amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya 1949, 1951 La seva posició al camp era la de lateral El 19 de març de 1949 disputà, com a suplent, el primer partit internacional de la selecció espanyola, al camp de les Corts davant el combinat de França

Porter que jugà sempre al CP Voltregà Primer ho feu en els equips inferiors, després en el filial Inriva, amb el qual fou campió d’Espanya de segona divisió 1965, i finalment en el primer equip, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1974, 1976 i tres Copes del Rei 1969, 1974, 1977 També fou internacional amb la selecció espanyola juvenil, amb la qual es proclamà campió d’Europa 1963, i amb l’absoluta, amb la qual guanyà una Copa de les Nacions de Montreux 1971 Es retirà en acabar la temporada 1976-77 i tres anys després ocupà durant una temporada el càrrec d’…

En el Campionat de Catalunya de velocitat, fou primer 1970, segon 1975 i tercer 1972 En el Campionat de Catalunya de muntanya fou tercer 1972, lloc que també assolí en el Campionat d’Espanya de Muntanya 1974 El 1981 fou subcampió del Campionat de Catalunya de rallis Fou soci de la Penya Motorista 10 × Hora

Entrà a la Unió Ciclista Sabadell com a secretari 1958 i en fou president 1969 Sota el seu mandat arrencà la història del Trofeu Joan Escolà 1969 i es continuà la trajectòria del Campionat de Sabadell competitiu des del 1924 Fou responsable dels Campionats d’Espanya de carretera 1977 Simultàniament collaborà en el muntatge d’arribades de la Setmana Catalana i la Volta a Catalunya a Sabadell Rebé l’escut d’or de la Federació Catalana de Ciclisme

S’inicià en el triatló l’any 2000 amb el Club Natació Sabadell Aconseguí diversos podis en l’àmbit estatal, entre els quals destaca el tercer lloc en el campionat de llarga distància 2010, i representà la selecció catalana diverses vegades i l’espanyola en tres ocasions Es dedica també a l’entrenament El 2007 participà en el Campionat del Món de llarga distància i el 2011 el guanyà

Jugador del Club de Bitlles Amposta, el 1998 es classificà en tercer lloc al Cam-pionat de Catalunya individual Ha estat delegat i president de la representació territorial de Tarragona de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling

Començà a competir amb la Unió Ciclista Sant Cugat El 1982 s’inicià en el ciclisme de pista competint al quilòmetre, puntuació i persecució, i fou campió de Catalunya de persecució individual i americana Fou campió d’Espanya 1983 en persecució per equips, juntament amb Arbós, Carmona i Ramis A la temporada següent repetí l’èxit, aquesta vegada en companyia de Mauri, Reina i Ramis Guanyà la Volta de l’Empordà 1988 El 1991 abandonà la competició

El 1975 entrà com a vocal a la Federació Territorial de Barcelona de Patinatge, posteriorment fou vicepresident i president del Comitè d’Hoquei de la federació catalana, president de la Territorial de Barcelona, vicepresident de la federació catalana i des del 2008 assessor de la presidència amb Ramon Basiana

Debutà com a professional el 1955 i poc després arribà a Barcelona per posar-se a les ordres de Pedro Caballero, que seria el seu preparador durant tota la seva carrera Fou campió d’Europa del pes gall en quatre oca-sions 1963, 1965 –dues vegades– 1966 El 1965 revalidà el títol a Barcelona Malgrat ser aspirant al títol mundial de la categoria durant alguns anys, el president de la Federació Espanyola de Boxa, Vicente Gil, vetà la seva participació per no canviar la seva residència de Barcelona a Madrid Protagonitzà combats arreu del món, entre els quals destaquen els que l’enfrontaren amb el…

Format al planter del Real Zaragoza, jugà cedit al Barbastro, la UE Maó 1965-66 i al filial CD Aragón 1966-67 Fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1969-72, on jugà 56 partits Posteriorment ingressà en el CD Málaga 1972-77 També fou sis vegades internacional