Resultats de la cerca

Estudià amb Lavignac i César Franck, del qual fou el principal deixeble i cap del grup dels seus seguidors Chausson, Chabrier, Ropartz, Duparc, etc Amb Ch Bordes i FA Guilmant fundà 1894 la Schola Cantorum de París, on fou professor El 1895 dirigí a Barcelona una tanda de la Societat Catalana de Concerts causà una profunda impressió als músics catalans i feu conèixer la música francesa d’aleshores Tornà a Barcelona el 1898 Teatre Líric, el 1908 Liceu, el 1917 Palau de la Música i el 1930 amb l’Orquestra Pau Casals Escriví òperes —amb llibret propi—, com Fervaal 1897 i L’Étranger 1903 al Liceu…

Probablement com a espia, per encàrrec d’al-Ḥakam II de Còrdova, feu un viatge ~965 al centre i est d’Europa i investigà els usos, l’economia i l’organització social dels diferents pobles que hi habitaven eslaus, germànics, khàzars, etc S'ha perdut, malauradament, l’informe que redactà, però se'n conserven fragments, inclosos en les obres geogràfiques posteriors d’al-Bakrī i al-'Uđrī

Empirista, portà fins a llurs conclusions lògiques la filosofia de Locke i de Berkeley i, malgrat no haver obtingut cap càtedra a causa de la seva fama d’escèptic, exercí una gran influència a Anglaterra i a França Tingué contacte —sovint polèmic— amb els enciclopedistes, especialment amb Rousseau Escriví A Treatise of Human Nature 1740, en tres llibres sobre el coneixement, refós a An Enquiry concerning Human Understanding 1748, sobre les passions i sobre la moral, refós, aquest darrer, a An Enquiry concerning the Principles of Morals 1751 Publicà, a més, Political Discourses 1752, History…

Germà de Wilhelm von Humboldt Estudià a Frankfurt, Berlín, Göttingen i Friburg de Brisgòvia Viatjà per Europa i alhora aprofundí els seus estudis Acompanyat del botànic francès A Bonpland feu una gran expedició científica pel continent americà, durant la qual 1799-1804 explorà regions de les actuals Veneçuela, Cuba, Colòmbia, l’Equador, el Perú i Mèxic Entre les contribucions d’aquest viatge cal esmentar la localització del Casiquiare, l’estudi i l’ascensió dels vessants del Chimborazo, l’estudi dels páramos andins i la tasca cartogràfica duta a terme a Mèxic Posteriorment residí a París…

Nascut en una família obrera de tendència republicana federal, creà una important empresa surera Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, fou alcalde de Sant Feliu de Guíxols 1909 i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l’Assemblea de la Mancomunitat Amb l’adveniment de la República s’incorporà a ERC Comissari de la Generalitat a Girona 1931 i diputat al parlament de Catalunya 1932, Francesc Macià el nomenà conseller de Governació el 1933, càrrec que no va arribar a exercir mai per motius de salut, bé que desenvolupà tasques en altres…

El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit Publicà, amb Joan Modet, un Manual del pontonero 1853 Aquell mateix any fou membre de la comissió que havia de fer el mapa de l’Estat espanyol i inicià, així, els seus notables treballs geodèsics Feu construir, sota la seva direcció, a París, un aparell per a mesurar bases geodèsiques, que fou consultat pel govern egipci fou elegit membre de l’Institut Egipci Fou nomenat cap del primer districte geodèsic cadastral, que comprenia aleshores el País Valencià i les Illes Balears El 1864 publicà Estudio sobre la nivelación geodésica , i el…

Membre destacat del partit comunista eslovac des del 1943, participà en el cop d’estat comunista 1948 Caigut en desgràcia, fou empresonat 1951-60 Rehabilitat el 1964, assumí la primera secretaria posteriorment anomenada secretaria general del partit comunista eslovac 1968-69 i, després de la Primavera de Praga , del partit comunista txecoslovac 1969, del qual encapçalà l’ala dura President de la República des del 1975, dugué una política de subordinació envers l’URSS i de repressió a l’interior S’oposà, però, a la perestroika , motiu pel qual fou retirat de la secretaria general del partit el…

Estudià la ultraestructura del múscul estriat, al microscopi electrònic i per difracció de raigs X, per al qual proposà la teoria de la contracció per desplaçament del filament, la conversió d’energia química en mecànica a escala molecular, i la ultraestructura de virus i d’orgànuls cellulars

El nom ha estat transcrit també Andobales Livi i Indevelis Diodor Lluità amb els cartaginesos contra els romans durant la segona guerra Púnica, poc temps després del desembarcament de l’exèrcit romà a Empúries, el 218 aC, any que fou fet presoner, juntament amb el cartaginès Hannó, quan Cneu Escipió avançava cap a l’Ebre Al cap de pocs anys, amb el seu germà Mandoni, lluità al costat romà, sia perquè havia tingut topades amb els generals cartaginesos o perquè s’havia acollit a la política de captació dels indígenes de Publi Corneli Escipió El 207 aC se sollevà, amb Mandoni, contra els romans…

Ballarina, professora i crítica de dansa, i membre del collectiu Germanes Quintana Ha collaborat en diversos mitjans de comunicació El Temps , Avui , El País , Diari de Tarragona Ha publicat Desfici 1988, premi Andròmina, Dibuix de dona amb ocells blancs 1995, premi Josep Pla, L’aire groc 1996, El marit invisible 1999, El festí de Nàpols 2002, Una mare com tu —L’enveja— 2002, Tancat per vacances 2003, volum collectiu, La muntanya dels secrets 2005 i el llibre de biografies i assaig Nou dones i una guerra les dones del 36 2005