Resultats de la cerca

Començà a competir al seu país el 1957, i l’any 1996 s’establí a Barcelona Es proclamà dues vegades campió d’Espanya de pes gall 1971, 1973 i campió d’Europa de la mateixa categoria 1974 Es retirà el 1975, després de perdre el títol europeu

Fou membre del Club Deportiu Onil i del Futbol Club Barcelona Es proclamà en vuit ocasions campió d’Espanya de 60 m llisos en pista coberta 1982-85, 1987-90 i establí el rècord d’Espanya dels 100 m llisos 1984 i en relleus 4 × 100 m 1990 També baté el rècord català en relleus 4 × 100 m a l’aire lliure, amb una marca de 40,3 s Participà en les proves de 100 m i relleus 4 × 100 m en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, com també en el Campionat del Món de Roma 1988

Membre del Club Naùtic Arenys de Mar CNAM, en classe europa fou subcampió d’Espanya 1983, 1989, campió de Catalunya 1986, 1999 i novè del món absolut 1983 L’any 1999 fou subcampió del món Màsters i l’any 2000 aconseguí el títol D’altra banda, competí en classe first class 8, en què guanyà la Setmana Catalana 2000 i aconseguí la tercera posició 2002 Participà en el Campionat d’Espanya i en la Copa d’Espanya amb èxit i aconseguí el segon lloc en el Trofeu Zegna 2003 i Godó 2005 En classe creuers guanyà la triple corona i els trofeus Zegna, Freixenet i Godó 1999 Fou primer del trofeu Godó com a…

Practicà diversos esports futbol, tennis, muntanyisme, esquí, vela i golf abans de centrar-se en el pitch-and-putt Presidí l’Associació Catalana de Pitch-and-Putt 2001-09 i la federació catalana 2006-09 un cop fou acceptada oficialment També fou president de l’European Pitch and Putt Association 2006-10 i secretari general de la Federation of International Pitch and Putt Associations

Davanter que acabà en la posició de migcampista, jugà al Real Madrid i el Deportivo de la Corunya abans de fitxar pel Reial Club Deportiu Espanyol 1996-98 Jugà al Mèrida abans de retirar-se

President de la Federació Catalana d’Atletisme entre el 1918 i el 1920, es dedicà professionalment al periodisme i treballà a Mundo Deportivo Durant els anys vint fou membre de la secció de vela de la junta directiva del Reial Club Marítim de Barcelona, i els anys trenta, soci de la Unió Nàutica de Barcelona

S’inicià en el diari Tele/exprés el 1976, per passar a El Periódico de Catalunya el 1982 El 1991 va esdevenir subdirector de Mundo Deportivo , diari del qual és director adjunt des del 1997 Ha seguit diversos campionats europeus i mundials de futbol, com també la crònica olímpica Ha escrit diverses obres, entre les quals destaca Gloria olímpica 1986

Ingressà en el Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès 1951 i participà en diverses de les expedicions de l’entitat a Catalunya i a la resta de l’Estat Fundà i dirigí Cordada 1957, primera revista independent dedicada a l’excursionisme Posteriorment, edità la publicació espeleològica Geo i BioKarst 1964-72 És autor dels llibres Exploraciones subterráneas 1959 i La incógnita del mundo subterráneo 1968 Fou premi GES del CMB 1958 i soci d’honor del GE Edelweiss de Burgos 1957

Dissenyà el David, autocicle de fabricació nacional, que debutà el 5 d’abril de 1913 en la II Prova de Regularitat i Turisme i que, pilotat pel mateix Armangué, aconseguí la medalla de plata El 1916 fou el guanyador de la I Volta a Catalunya Motociclista en la categoria d’autocicles El 1917 guanyà la V Pujada als Brucs en la categoria turisme Morí el mateix any en un accident d’aviació El Reial Moto Club de Catalunya organitzà el I Trofeu Armangué d’autocicles en memòria seva Fou germà del pilot Frederic Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué…

Format al Club Gimnàstic de Tarragona, practicà el futbol fins que una lesió l’obligà a abandonar la pràctica esportiva El 1940 entrà a la secció d’atletisme del Nàstic de Tarragona Per altra banda, durant el 1941 exercí de vocal a la secció de basquetbol i posteriorment fou delegat del club 1958-86