Resultats de la cerca

Adquirí una farmàcia de Tarragona amb una collecció de minerals i un herbari, que amplià amb els elements que recollí en les seves visites per l’occident del Principat com a visitador de farmàcies a partir del 1802 Fou diputat del comú de l’ajuntament 1808

Fou organista de l’església parroquial de Mataró i de la catedral de Girona 1829 No se n’han conservat les composicions musicals

Collaborà amb el comte de Buffon en les descripcions anatòmiques de mamífers de la Histoire naturelle i intervingué en diferents intents d’aclimatació d’animals domèstics exòtics a França Als inicis de la Revolució Francesa fou el principal aglutinador dels professors del Jardin du Roi per a transformar aquesta institució en el Muséum National d’Histoire Naturelle, del qual fou el primer director i catedràtic de mineralogia

Llicenciat i doctorat a Barcelona, fou professor adjunt de patologia general de la Universitat de Barcelona, fins que en fou expulsat arran de la Caputxinada del 1966 Posteriorment anà als Estats Units, on feu recerca i investigà a Ann Arbor Universitat de Michigan fins el 1970 En tornar fou nomenat director de l’ICE i catedràtic de patologia general de la Universitat Autònoma de Barcelona Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya, fou director general de promoció de la salut de la Conselleria de Sanitat i de l’Institut d’Estudis de la Salut 1981- 82 Autor d’ El sedimento…

Fill de Jeroni Darder i Feliu Barcelona, 1804 — 1 de febrer de 1889, també veterinari Fou catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura, creador del Parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, dels quals fou director, i dels laboratoris d’ictiologia de Barcelona i de Banyoles, on fundà el Museu Darder d’Història Natural Dirigí El Zookeryx , El Naturalista i la Revista Universal Ilustrada Publicà Hidrofobia 1876, El conejo, la liebre y el lepórido 1910, Cría industrial de la trucha 1913 i Piscicultura 1913, en català El seu germà Antoni Darder i Llimona Barcelona 1858 — 1917…

Fou professor d’agricultura a l’institut d’ensenyament mitjà de Tarragona Estudià l’estructura tectònica de l’illa de Mallorca Publicà nombrosos articles en revistes científiques catalanes, castellanes i franceses i obres com Investigación de aguas subterráneas para usos agrícolas 1932 i Història de la coneixença geològica de l’illa de Mallorca 1946, bibliografia crítica publicada pòstumament i completada per Guillem Colom i Casanovas

Doctor en lletres 1936, fou professor d’història grega a Dijon 1927-45 i a París, i director de l’École Française d’Atenes 1950-69 El 1947 fou membre del comitè d’enquesta balcànica del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Membre de diverses acadèmies, rebé la Legió d’honor Publicà, entre altres, Delphes au IIe et au Ier siècle avant Jésus-Christ 1936, Étapes de l’archéologie 1942, Chronologie delphique 1943 i Art antique 1947

Monjo de Montserrat 1899 Destinat a Manila, patí els efectes de la guerra civil Després passà a les missions benedictines de Nova Núrsia Austràlia, i el 1905 retornà definitivament a Montserrat, d’on fou bibliotecari Publicà treballs històrics a la Revista Montserratina , i edicions de mestres d’espiritualitat, com García de Cisneros i Alvarado

Doctorat a París el 1945, el 1948 era fellow d’hematologia a la Harvard Medical School i d’immunologia l’any següent L’any 1980 li fou concedit el premi Nobel de medicina, que compartí amb G Snell i B Benacerraf Els seus treballs més importants són dedicats a l’estudi dels antígens de superfície dels leucòcits, i la localització dels gens que controlen la seva producció i transmissió hereditària Aquests treballs han tingut una gran repercussió en l’estudi de la histocompatibilitat i els trasplantaments de teixits

Es destacà en l’organització de la defensa de Gandesa durant els repetits atacs que sofrí, per part de Cabrera i d’altres caps carlins, durant la primera guerra Carlina, i participà en diverses accions dels liberals al camp enemic, fets que li valgueren una gran popularitat