Resultats de la cerca

Professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona Des del 1991 forma part de la redacció de la revista Els Marges Ha collaborat en els volums de literatura contemporània de la Història de la literatura catalana dirigida per Joaquim Molas 1986-88 Els seus estudis s’han centrat sobretot en la narrativa catalana del segle XX, amb atenció especial a Josep M de Sagarra, Mercè Rodoreda —sobre la qual ha publicat el llibre “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda 1985, en collaboració amb Maria Campillo— i, sobretot, Josep Pla, a qui ha dedicat un llibre de referència Els orígens…

Professionalment s’ha dedicat al disseny gràfic En poesia ha publicat Terrasses dels amargs 1980 i El mes del capsigrany 1981, que es publicaren parcialment als llibres collectius Fulls impermeables 1982 i 6 poetes 1983 , L’asfíxia dels claustrofòbics 1991, El motí de les delícies prosa poètica, 1992 i Dichouz graz 1993, i, en narrativa, El parent immòbil 1998 Ha collaborat en diverses publicacions, com Cupón Ahorro del Lugar , Àrtics , Nexus , Cultura  i Ciutat

Ha publicat El bes de nivaira 1990, premi Crítica Serra d’Or de narrativa juvenil 1991, L’esclava de blau 1992, La llàgrima d’Atenea 1994, Sibilla, la plebea que va regnar 2001, premi Nèstor Luján de novella històrica i El cavall verd 2004, premi Pere Calders de literatura catalana 2001

Procedent d’una família jueva de pare britànic i mare austríaca que s’establí a la Gran Bretanya el 1933, estudià a la Universitat de Cambridge i des del 1947 fins a la jubilació 1982 fou professor del Birkbeck College de la Universitat de Londres, del qual fou nomenat posteriorment professor emèrit i president El 1978 fou elegit membre de la British Academy El 1936 s’afilià al Partit Comunista i donà suport públicament a l’URSS, bé que des de les revoltes d’Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 fou cada cop més crític envers els sistema soviètic, i als anys setanta donà suport a l’…

Anà a Londres 1911 i a París, on esdevingué membre del partit socialista 1917 i participà en la fundació del partit comunista francès 1920 Després d'un viatge a Moscou, collaborà a Canton amb Mikhail Borodin 1925-27 i es relacionà amb altres revolucionaris vietnamites, especialment amb Pham Van Dong Amb el pseudònim de Nguyen Ai Quoc , fundà a Hong-Kong el partit comunista indoxinès i fou empresonat pels britànics 1930 Alliberat, visqué a Xangai, Moscou, Berlín, Tailàndia i la Xina 1940, i sota el nom de Ho Chi Minh organitzà a la Xina la Lliga Vietnamita per a la Independència Viêt-minh i s'…

Sacerdot, fou vicari de l’església de los Dolores de Guanajuato, on inicià una tasca d’educació popular i alhora anà madurant les seves idees independentistes Considerat com un intellectual perillós per les autoritats hispàniques, fou acusat d’heretgia per la inquisició A punt d’ésser empresonat, el 16 de setembre de 1810 proclamà, amb l’anomenat grito de Dolores , la revolució, que significà l’inici de la lluita per la independència, a la qual donà una dimensió de reforma social Reuní un exèrcit popular que derrotà els reialistes a San Miguel, Celaya, Valladolid i Guanajuato, però fou vençut…

Fou deixeble de Marià Vera i de Josep M Úbeda Sacerdot, fou organista a Salamanca 1872 i a Covadonga 1872-75 i mestre de capella de les catedrals d’Àvila 1875, Valladolid 1876 i València 1877-88, any que entrà de monjo a Montserrat Al final del 1889 fou nomenat director de l’ escolania , que reformà en profunditat, i establí les bases de l’escolania actual Amplià el repertori montserratí amb els polifonistes del segle XVI i amb els compositors clàssics i contemporanis Transcriví una sèrie de composicions de Joan Baptista Comes i feu unes 130 composicions religioses, d’un valor desigual

Resident a Palestina des del 1935 Durant la Segona Guerra Mundial formà part de l’exèrcit britànic i del 1948 al 1962 de l’israelià El 1961 fou nomenat general Ambaixador a l’ONU 1975-78, candidat del partit laborista, fou president d’Israel en 1983-93

Succeí l’hammudí Yaḥyà I Germà d’'Abd al-Raḥmān IV al-Murtaḍā, fou proclamat califa en un intent de restauració de la família omeia al califat La burgesia cordovesa Banū Ǧahwar el destituí i li permeté de refugiar-se a la cort lleidatana de Sulaymān ibn Muḥammad ibn Ḥūd

Actuà amb els Ballets Russes de Montecarlo 1938-41, a l’American Ballet Theatre 1941-45 i, com a primera ballarina del Ballet del marquès de Cuevas 1947-55, al Liceu de Barcelona 1949 i 1950 El 1961 fundà una escola de ballet a Canes